Ressenya històrica

El Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) és un Centre d’Estudi i Recerca de la UAB de caràcter interdisciplinari, dirigit actualment per Martí Marín. Constituït el 2001 amb el nom de Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID), va aconseguir aplegar un dels nuclis més importants d’investigadors i investigadores que, des de diferents ciències humanes i socials, s’ocupen a Catalunya i Espanya de l’estudi de la dictadura i l’època franquista, així com de la transició i la consolidació de la democràcia. Amb el pas dels anys, les línies de treball científic desenvolupades des del centre van experimentar una progressiva ampliació temàtica i cronològica i van adquirir una creixent dimensió internacional, amb particular atenció a processos històrics comparables esdevinguts en altres països d’Europa i Amèrica Llatina. Aquest eixamplament substancial dels àmbits de recerca del centre es va reflectir el 2017 en l’adopció del seu nom actual.  

Els membres del CEDID participen en diversos projectes d’investigació competitius i també en altres finançats mitjançant contractes i convenis amb administracions públiques i empreses. Formen part del centre dos grups d’investigació consolidats reconeguts per la Generalitat de Catalunya (GRC): Grup de Recerca sobre l’Època Franquista, GREF (2017 SGR 169) i Grupo de Estudios del Exilio Literario, GEXEL (2014 SGR 1376); també el Grup de Recerca en Història Actual, GReHA, reconegut per la UAB. Igualment, són membres del CEDID els coordinadors de tres GRC més: Grup d’Estudi de la Tradicció Catalana Contemporània, GETCC (2017 SGR 1155), Grup d’Estudis de la Literatura Catalana Contemporània, GELCC (2017 SGR 590), Grup d’Estudis República i Democràcia (2017 SGR 714). Pel que fa a projectes finançats pel Gobern espanyol (MINECO/MCIU), són tres els projectes vinculats al CEDID que es troben en curs en aquests moments: La historia de la literatura española y el exilio republicano de 1939: final (FFI2017-84768-R) amb en Manuel Aznar Soler i en José Ramón López com investigadors principals; Imaginaries of the Future of the Youth(s) (CSO2017-88594-P), amb l’Olivia Gassol com investigadora principal (juntament amb la Natàlia Cantó); Transiciones a la democracia en el sur de Europa y en América Latina: España, Portugal, Argentina y Chile (HAR2015-63657-P), els investigadors principals del qual són la Carme Molinero i en Pere Ysàs.

L’activitat investigadora del centre es tradueix en un nombre elevat de publicacions que tenen un molt notable impacte en la comunitat científica i, sovint, a l’opinió pública. El CEDID té com un dels seus objectius principals l’establiment i la potenciació de xarxes i eines de suport a la recerca, així com la difusió dels resultats de les investigacions dutes a terme, de manera que esdevinguin contribucions a la millora de les bases des de les quals han de partir noves recerques. En aquest sentit, nombrosos membres del centre van participar en el projecte “Catalunya durant el franquisme”, consistent en l’elaboració d’una base de dades —amb vora 700 entrades— sobre persones, organitzacions, institucions i esdeveniments. Aquest macroprojecte, amb la col·laboració d’un centenar d’especialistes de diverses disciplines, es va obrir a consulta pública des del portal web del centre el novembre de 2006 i va donar lloc al diccionari Catalunya durant el franquisme (Eumo, Vic, 2006). Podeu consultar aquí la versió online del diccionari.

Igualment, un equip de recerca del centre va desenvolupar entre 2013 i 2015 el projecte “L’esquerra a la Transició espanyola” (HAR2012-31431), finançat pel MINECO. El projecte, l’investigador principal del qual va ser Pere Ysàs, permeté avançar molt significativament en l’anàlisi i la interpretació del paper de les esquerres espanyoles en el procés de transició de la dictadura franquista a la democràcia parlamentària. Entre els productes del projecte destaquen la construcció d’una base de dades bibliogràfica amb prop de 300 entrades i la confecció d’una llista amb tots els arxius i fons documentals consultats. Com a resultat de la recerca duta a terme, s’ha publicat el volum Las izquierdas en tiempos de transición (València, Publicacions de la Universitat de València, 2016), amb edició a càrrec de Carme Molinero i Pere Ysàs. La base de dades és consultable online.

El 2017 es va publicar, amb edició a cura de Manuel Aznar Soler i José Ramón López, el Diccionario biobibliográfico de los escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939 (Sevilla, Renacimiento, 2017), resultat de dues dècades d’una intensa feina col·lectiva impulsada pel GEXEL, amb la col·laboració de més d’un centenar d’especialistes nacionals i internacionals. L’obra presenta els resultats d’un ampli esforç de recerca i constitueix, alhora, una eina que serveix de base per a noves investigacions (més informació).

El centre ha esdevingut un punt de referència pel que fa a l’organització de reunions científiques de gran impacte acadèmic i social, introduint temàtiques noves i potenciant el debat sobre les qüestions més controvertides. Entre aquestes activitats destaca, en primer lloc per ordre cronològic, el congrés “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme” (octubre de 2002), les ponències del qual es van publicar en el volum: C. Molinero; M. Sala, y J. Sobrequés, Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo, Barcelona, Crítica, 2003. En segon lloc, el congrés internacional “La transició de la dictadura franquista a la democràcia” (octubre de 2005); a més de les comunicacions, es va publicar també un llibre que en recollia les ponències: Carme Molinero, ed., La Transición. Treinta años después, Barcelona, Península, 2006. Igualment, el novembre del 2007 es va celebrar el simposi interdisciplinar “La configuració de la democràcia a Espanya” (ponències a Pere Ysàs, ed., La configuració de la democràcia a Espanya, Eumo, Vic, 2009). El novembre de 2008 va tenir lloc el congrés “Barcelona, 1938: capital de tres governs: política i cultura (ponències a Laia Arañó, ed., Barcelona, 1938. Capital de tres governs, Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, 2010). El 2009 se’n van celebrar dos més: l’abril, “Europa, 1939: l’any de les catàstrofes” (ponències a Francesc Vilanova i Pere Ysàs, eds. Europa, 1939: el año de las catástrofes, València, Publicacions de la Universitat de València, 2010); el desembre, el IV Congrés del GEXEL, “El exilio republicano de 1939: la segunda generación”. El març del 2011 van tenir lloc els congressos “Espai urbà, memòria i ciutadania: restauracions, transmissions i ressignificacions del patrimoni democràtic” i “Vagues i conflictes socials al segle XX” (Barcelona i Lisboa, respectivament). El novembre del 2012, en col·laboració amb el Instituto de História Contemporânea de la Universidade Nova de Lisboa (IHC-UNL), es va celebrar el Congrés Internacional “Societats en canvi: Espanya i Portugal als anys setanta”. El novembre del 2013, es van organitzar la VIII Trobada Internacional d’Investigadors del Franquisme (conjuntament amb la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya) i el V Congrés Internacional del GEXEL, “El exilio republicano de 1939. Viajes y retornos”. El juny del 2014, es va celebrar a París el congrés internacional “Geografías literarias de Max Aub”, coorganitzat pel GEXEL i la Université Paris Nanterre. Un any després (juny de 2015), va tenir lloc a la UAB  el “III Congrés Vagues i Conflictes Socials: Aproximacions històriques combinades a la conflictivitat”, organitzat pel centre en el marc de la International Association Strikes and Social Conflicts. L’octubre de 2016 es va celebrar el Congrés Internacional “Transicions. Itineraris, llenguatges i estructures en temps de canvi” a Lisboa, coorganitzat pel GREF i l’Instituto de História Contemporânea de la Universidade Nova de Lisboa. Finalment, l’octubre de 2017 va tenir lloc a París el Col·loqui internacional “Literatura y revolución. Octubre en las letras españolas (1917-2017)”, coorganitzat per GEXEL, Université Paris Lumières i Université Paris Nanterre. L’octubre del 2018, el congrés “Para definir la nueva ultraderecha internacional, 1985-2017 – Un ejercicio de Historia Actual”, organitzat pel Grup de Recerca en Història Actual, GReHA. El novembre del mateix any, el congrés internacional “68s”, a càrrec del GREF en col·laboració amb el Projet de Recherche « Les non-lus de la contestation en Péninsule Ibérique, Espagne-Portugal, 1926-2011 », (Université Paris Lumières) i El Born CCM. Finalment, l’abril del 2019 es va celebrar el congrés “Escrituras del exilio republicano de 1939 y los campos de concentración. 80 años después”, organitzat pel GEXEL en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Resta afegir encara l’organització dels seminaris permanents del GREF, GReHA i del GEXEL, en el marc dels quals s’han presentat des de fa anys les recerques en curs de destacats especialistes, així com altres activitats.

L’activitat del CEDID també té expressió en la transferència de coneixements i el servei al conjunt de la societat. En el terreny de la recuperació de la memòria, s’han desenvolupat des del centre els projectes de recerca “Memòria d’un moviment: els estudiants catalans contra Franco” i “Construint la ciutat democràtica: el moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (1964-1980)”. Igualment, el centre s’ha encarregat de la realització de l’“Inventari d’iconografia i simbologia franquista a les comarques de Barcelona”.

Pel que fa a la capacitat de formació per garantir la continuïtat dels estudis sobre els seus àmbits de treball científic, el centre ha desenvolupat una tasca contínua de direcció de recerques que ha tingut com a resultat la presentació de més de 70 tesis doctorals del 2002 ençà. Igualment, s’han realitzat activitats de formació de postgrau i s’ha consolidat la col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB en tasques de formació de professorat i alumnat de secundària.

 

 

Campus d'excel·lència internacional U A B