Professors i investigadors d'altres universitats

 

Gustavo Alares

Gustavo Alares es va doctorar el 2014 a l’Instituto Universitario Europeo (Florència). Els seus interessos historiogràfics s’han vinculat a la Història Contemporània amb especial atenció a la història del feixisme i del franquisme, particularment en la seva dimensió cultural. Uns dels seus camps d’especialització és la Història de la Historiografia i els seus vincles entre els processos de nacionalització, les narratives històriques, i els historiadors.

El 2001 va completar el seu DEA amb un estudi pioner sobre la política de colonització agrària franquista, publicant Colonos, peritos y mayorales (2008) i l'article «Ruralismo, fascismo y regeneración...» (Ayer, 2011), on analitzava la ideologia ruralista de l'España franquista en perspectiva comparada. El 2008 va publicar el seu Diccionario biográfico de los consejeros de la Institución Fernando el Católico (1943-1984), el primer intent de cartografiar l'elit política i cultural de la Saragossa franquista. En paral·lel Alares ha anat desenvolupant diverses investigacions sobre la Història de la Historiografia i els seves fonts, publicant Severino Aznar Embid y el Colegio de Aragón (2013) i Nacional-sindicalismo e Historia (2015), juntament amb diversos articles i capítols de llibre en revistes nacionals i internacionals. Els primers treballs derivats de la seva tesi doctoral van ser «The Millennial of Castile (1943): the Historical Culture of Spanish Fascism» (European Historical Review, 2016) i la monografia Políticas del pasado en la España franquista, publicada per Marcial Pons el 2017.

Gustavo Alares ha estat visiting researcher en diversos centres com la London School of Economics (2009), la University of Wisconsin (2011) o la Universitá per Stranieri di Siena (2018), i ha assistit a nombrosos congressos nacionals i internacionals. És membre dels projectes «Política, Historiografía y Derecho: intercambios internacionales y “superación del pasado” en los siglos XIX y XX. España, Europa y América Latina» (Universidad de Zaragoza) i «La nación en escena: símbolos, conmemoraciones y exposiciones, entre España y América Latina (1890-2010)» (Universidad Complutense de Madrid).

***

Gustavo Alares obtained his PhD from the European University Institute in 2014. His research commitment has embraced several fields in Contemporary History, with a special attention to History of Fascism and Francoism, particularly in their cultural dimension. One of his fields of expertise is Spanish History of historiography and the links between nationalization process, historical narratives and historians.

In 2001 completed his M.A. with a pioneer research on the Francoist agrarian colonization policy publishing, among other works, the book Colonos, peritos y mayorales (2008) and the article «Ruralismo, fascismo y regeneración...» (Ayer, 2011) in which analyzed the ruralist ideology of Franco's Spain in comparative perspective. In 2008 was published Diccionario biográfico de los consejeros de la Institución Fernando el Católico (1943-1984), the first attempt to 'map' the Francoist cultural and political elite of Zaragoza. At the same time, he has carried out various researches related to History of Historiography and its sources, publishing the books Severino Aznar Embid y el Colegio de Aragón (2013) and Nacional-sindicalismo e Historia (2015), together with several articles and book chapters in national and international journals.  As first results derived from the thesis was the article «The Millennial of Castile (1943): the Historical Culture of Spanish Fascism» (European Historical Review, 2016) and Políticas del pasado en la España franquista, published by Marcial Pons in 2017.

Over the years Alares López has been visiting researcher in several centres such as the London School of Economics (2009), the University of Wisconsin (2011) or the Universitá per Stranieri di Siena (2018) and has attended several national and international conferences. Gustavo Alares is member of the projects «Política, Historiografía y Derecho: intercambios internacionales y “superación del pasado” en los siglos XIX y XX. España, Europa y América Latina» (Universidad de Zaragoza) and «La nación en escena: símbolos, conmemoraciones y exposiciones, entre España y América Latina (1890-2010)» (Universidad Complutense de Madrid).

ORCID

 

Àlex Amaya Quer

Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del GREF i del CEFID. La seva tesi doctoral, guardonada amb el Premi Miguel Artola de la Asociación de Historia Contemporánea, va ser dirigida per la professora Carme Molinero i consisteix en l'estudi del discurs social i de l'aparell de propaganda de la Organización Sindical Española, especialment durant els anys 60. Ha publicat a la revista Hispania l'article titulat "La figura de Franco en el discurso de la Organización Sindical Española durante los años del Desarrollismo a través del Diario Pueblo, 1957-1969" i a l'abril de 2009 va ser guardonat amb un accèsit al X Premio de Jóvenes Investigadores de la Asociación de Historia Contemporánea. Ha publicat a la revista Ayer l'article "El <<acelerón sindicalista>> y sus contradicciones internas. Imagen y realidad en la propaganda de la OSE, 1957-1969".

 

Rodrigo Araya Gómez

 

Ramon Arnabat

 

Oscar Barberà

És Doctor en Ciència Política i de l’Administració. Professor Associat de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona), els seus camps d’investigació se centren en els partits polítics, les elits polítiques i el militantisme. Entre les seves principals publicacions destaquen Partits en aliances polítiques: Rutes del canvi organitzatiu. El cas d'Unió Democràtica de Catalunya (1978-2001). Tesis Doctoral. Bellaterra: Departament de Ciència Política i Dret Públic. Universitat Autònoma de Barcelona. (2006); "Convergència i Unió: from Stabilty to Decline?", a De WINTER, L., GÓMEZ-REINO, M. y Lynch, P. (Ed): Autonomist Parties in Europe: Identity Politics and the Revival of the Territorial Cleavage. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials. (2006); "Perfils i percepcions polítiques dels militants dels partits polítics catalans", a BARAS, M (ed) Els militants dels partits polítics de Catalunya. Perfils socials i percepcions polítiques. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials.(2004); Els militants de les organitzacions polítiques juvenils de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona / Fundació Juame Bofill. (2002); "La coalició CiU", a Culla, J.B. (ed.) El pal de paller.Convergència Democràtica de Catalunya (1975-2000). Barcelona: Pòrtic (2000); Unió Democràtica de Catalunya (1976-1978). Barcelona: Editorial Mediterrània. (2000); "Partido Popular", a MOLAS, I (ed.) Diccionari de Partits Polítics de Catalunya Segle XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. (2000). Actualment investiga dins el projecte "Los partidos de ámbito no estatal en el sistema político español. Una perspectiva comparada" (SEJ2006-15076-C03-02/CPOL) dirigit per Montserrat Baras; a més de ser colaborador habitual del Seminari estable d'investigació sobre partits polítics a Catalunya i Espanya de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials.

***

He’s PHD in Political Science and Associate Professor of Political Science (Autonomous University of Barcelona). His research fields are Political parties, poltical elites and party membership. Among his main references can be found Partits en aliances polítiques: Rutes del canvi organitzatiu. El cas d'Unió Democràtica de Catalunya (1978-2001). Tesis Doctoral. Bellaterra: Departament de Ciència Política i Dret Públic. Universitat Autònoma de Barcelona. (2006); "Convergència i Unió: from Stabilty to Decline?", in De WINTER, L., GÓMEZ-REINO, M. y Lynch, P. (Ed): Autonomist Parties in Europe: Identity Politics and the Revival of the Territorial Cleavage. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials. (2006); "Perfils i percepcions polítiques dels militants dels partits polítics catalans", in BARAS, M (ed) Els militants dels partits polítics de Catalunya. Perfils socials i percepcions polítiques. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials.(2004); Els militants de les organitzacions polítiques juvenils de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona / Fundació Jaume Bofill. (2002); "La coalició CiU", in Culla, J.B. (ed.) El pal de paller.Convergència Democràtica de Catalunya (1975-2000). Barcelona: Pòrtic (2000); Unió Democràtica de Catalunya (1976-1978). Barcelona: Editorial Mediterrània. (2000); "Partido Popular", a MOLAS, I (ed.) Diccionari de Partits Polítics de Catalunya Segle XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. (2000). He’s currently researching in the project "Non State Wide Parties in Spain.Three-year grant from Spanish Government" (SEJ2006-15076-C03-02/CPOL) directed by Montserrat Baras; he’s also a member of the Standing Group on Political Parties of the Political and Social Sciences Institut of Barcelona (ICPS).

 

Nicolás Buckley

Nicolás Buckley és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universidad Complutense de Madrid. Durant la carrera, va guanyar una beca del programa Erasmus i va cursar un any a la Universitat de Varsòvia, Polònia. Un cop llicenciat, va realitzar un màster en Resolució de Disputes i Conflictes a la School of Oriental and African Studies. Després, va completar el seu doctorat a la Royal Holloway University of London, basant-se en les històries de vida dels militants d’ETA, dins del Departament d’Història. Durant aquest període, també va treballar com a investigador en el Cañada Blanch Centre for Spanish Contemporary Studies de la London School of Economics and Political Science. Al final del seu doctorat, va ser professor a dues universitats equatorianes, la Universidad Central del Ecuador i la Universidad Metropolitana. Durant aquests anys, ha participat en conferències en diversos països (Equador, Cuba, Colòmbia, Estats Units o Irlanda) i tracta de compatibilitzar la producció d'articles acadèmics amb articles a periòdics als quals tingui accés el ciutadà comú. La seva tesi doctoral serà publicada els propers mesos tant en castellà (Siglo XXI) com en anglès (Centre for Basque Studies – University of Nevada, Reno). Actualment treballa en el seu nou llibre sobre històries de vida de la guerrilla equatoriana ‘Alfaro Vive Carajo’.

***

Nicolas Buckley holds a bachelor’s degree in Political Science from the ‘Universidad Complutense de Madrid’. During his undergraduate studies, he spent an Erasmus year at the ‘University of Warsaw’, Poland. Upon graduation, he completed a master’s degree in Dispute and Conflict Resolution at the ‘School of Oriental and African Studies’ at the ‘University of London’. Afterwards, he completed his doctoral thesis on the oral life stories of ETA activists (Basque Conflict), in the Department of History at ‘Royal Holloway-University of London’. During this period, he also worked as a researcher at the ‘Cañada Blanch Centre for Spanish Contemporary Studies’ at the ‘London School of Economics and Political Science’. Buckley tries to have one foot in Academia (through the publication of academic articles) and the other one outside (through the publication of journalist articles). His new book is going to be published in Spanish (Siglo XXI) and in English (Centre for Basque Studies – University of Nevada, Reno).  Nowdays Buckley is a current professor at the ‘Universidad Metropolitana del Ecuador’ and he is working in his new book based on the oral life stories of the guerrilla ‘Alfaro Vive Carajo’.

 

Antonio Francisco Canales Serrano

Antonio Fco. Canales Serrano és llicenciat i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’actualitat és professor d’Història de l’Educació a la Universidad de La Laguna.

La seva investigació es centrà inicialment en l’estudi del poder local a Catalunya i el País Basc. Des d’aquesta perspectiva estudià temes com el nacionalisme basc, el catalanisme i el franquisme. Ha publicat diferents articles sobre aquestes qüestions i el llibre Las otras derechas (Madrid: Marcial Pons, 2006).

Des de fa uns anys, la seva recerca es desenvolupa en tres línies: la història de les relacions entre ciència i política a la Espanya del segle XX, la història de l’educació secundària i la de la incorporació de les dones a aquesta i la superior, sempre amb una atenció especial al període franquista.

Sobre les relacions entre ciència i política ha coeditat els llibres Ciencia y Fascimos (Barcelona: Laertes, 2009) y Science Policies and Twentieth-Century Dictatorships. Spain, Italy and Argentina (Londres: Ashgate, 2015) i ha publicat articles com “Children’s education and mental health: psychiatry, psychology and “biological pedagogy” at the service of Franco's regime”. Paedagogica historica, 52, 1-2, 2016 (amb A. Gómez); “A new space for a new science: the transformation of the JAE Campus after the Spanish civil war”, History of Education, 41,5, 2012 i “The rebels and the new Spanish scientific culture”, Journal of War and Cultural Studies, 2, (3), 2009 (amb A. Gómez).

Sobre l’educació sota el franquisme ha coeditat el llibre La larga noche de la educación española. El sistema educativo español en la posguerra (Madrid: Biblioteca Nueva, 2015) i articles com “La modernización del sistema educativo español, 1898-1936”, Bordón, 65, 4, 2013; “Pemartín y la frustrada fascistización de la enseñanza media de posguerra”, Historia Social, 74, 2012; “Falange y Educación: El SEPEM y el debate sobre el Bachillerato en los años cuarenta”, Educación XX1, 15, 1, 2012; i “Innecesarios a todas luces. El desmantellament de la xarxa d’instituts en la postguerra”, Educació i Història, 17, 2011.

Sobre la història de l’educació de les dones destaca la coedició del llibre Women’s Education in the Mediterranean World: Historical Perspectives (1840-1970) (Roma: Aracne Editrice, en premsa), l’article “Little intelectuals. Girls’ academic secondary education under Francoism: Projects, realities and paradoxes”, Gender and Education, 24, 4, 2012 i el capítol “Educación superior e investigación científica: historia, sociología y epistemología”, en Díaz, C. i Dema, S. (eds.) Sociología y Género, Madrid, Tecnos, 2013 (amb E. Pérez Sedeño).

 

Xavier Casals Meseguer

Xavier Casals Meseguer és doctor en història contemporània i professor titular de la Facultat de Comunicació i Relaciones Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull). La seva recerca es centra en l’evolució de l’extrema dreta, les relacions entre dictadura i monarquia a Espanya i el canvi polític a Catalunya i Espanya.

En relació a la ultradreta, destaca la seva tesi doctoral Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995) (1995), que rebé un premi de  l’Institut d’Estudis Catalans; La tentación neofascista en España (1998);  Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la Guerra Fría a la era de la globalización (2003); Political survival on the extreme right (2005, com a editor i coautor) i Ultracatalunya. L’extrema dreta a Catalunya: de l’emergència del “búnker” al rebuig de les mesquites (1966-2006) (2007).

Sobre les relacions entre dictadura i monarquia és autor de la primera aproximació acadèmica a la figura de Miguel Primo de Rivera (Miguel Primo de Rivera, 2004) i de Franco y los Borbones. Historia no oficial de la corona española (2005, actualitzada el 2019).

Quant al canvi polític és autor de La Transición española. El voto ignorado de las armas (2016); El oasis catalán (1975-2010): ¿Espejismo o realidad? (2010); El nuevo populismo en España, 1989-2013 (2013). També és coautor i coeditor  (amb Joan Marcet) de Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI (2012). 

El seu blog personal sobre extremisme i democràcia iniciat el 2009 supera les 900.000 pàgines vistes i té més de 2.200 subscriptors.

***

Xavier Casals Meseguer is a doctor in contemporary history and professor at the School of Communication and International Relations Blanquerna (Ramon Llull University). His research focuses on the evolution of the extreme right, the relations between dictatorship and monarchy in Spain and political change in Catalonia and Spain.

As to the Far Right, he has published several works: his doctoral thesis Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995) (1995), wich received an award from the Institut d’Estudis Catalans; La tentación neofascista en España (1998);  Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la Guerra Fría a la era de la globalización (2003); Political survival on the extreme right (2005, as editor and co-author); and Ultracatalunya. L’extrema dreta a Catalunya: de l’emergència del “búnker” al rebuig de les mesquites (1966-2006) (2007).

On the relations between dictatorship and monarchy, he is the author of the first academic approach to the biography of Miguel Primo de Rivera (Miguel Primo de Rivera, 2004) and of Franco and the Bourbons: Franco y los Borbones. Historia no oficial de la corona española (2005, updated in 2019).

Regarding political change, he is the author of La Transición española. El voto ignorado de las armas (2016); El oasis catalán (1975-2010): ¿Espejismo o realidad? (2010); El nuevo populismo en España, 1989-2013 (2013). He is also co-author and co-editor (with Joan Marcet) of Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI (2012).

His personal blog about extremism and democracy (started in 2009) exceeds 900,000 page views and has more than 2,200 subscribers.

 

Edmon Castell

Va obtenir en 1994 la llicenciatura en Geografia Humana. Més tard, en 1998, es va especialitzar en gestió del patrimoni cultural a partir d'una Mestratge en Museologia per l'Universitat de Barcelona (UB). En el camp de la museologia va iniciar la seva activitat com a documentalista en la xarxa de museus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i com a investigador del Departament de Didàctica de Ciències Socials de l'UB. En 1998 va iniciar i impulsar la campanya de preservació dels Espais Històrics de la Batalla de l'Ebre. Posteriorment (2001), va promoure la fundació del Museu del Vent, un museu interdisciplinari de greografia, història i antropologia. A Colombia, entre 2003 i 2007, va exercir com a museóleg en el Museo de Desarrollo Urbano del Distrito de Bogotá; la Gobernación de Arauca; en el Museo de Arte Colonial; i en la Biblioteca Nacional del Ministerio de Cultura de Colombia. Des de el 2007 és assessor de Vicerectoria de Sede de la Universidad Nacional de Colombia on està a càrrec del disseny i gestió del Sistema de Patrimonio y Museus (SPM) i, així mateix i des de 2004 participa en el comité de gestió de la primera Maestria en Museuologia de Colombia. Entre les seves publicacions destaquen: Las Veletas, Señales del Tiempo (2007); Fotografia Urbana, Máquina del Tiempo (2004); El Museólogo desactivado. Actores y Audiencias en la gestión de la memoria contemporánea (2004); Museo y Ciudad: Teatros de la Memoria (2003); Across the River (2002); i La Batalla del Ebro. Historia, Patrimonio y Paisaje (1999). És editor del programa de publicacions del Sistema de Patrimonio y Museos (SPM) de la UN. Professionalment, forma part de: Asociación Internacional de Museos de Historia (AIMH); University Museums And Collections Council (UMAC); Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC); Antropologia Museale (AM).

 

Jaume Claret

Jaume Claret Miranda (Barcelona, 1973) és doctor en Història (Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, Universitat Pompeu Fabra), i Llicenciat en Humanitats (UPF) i Ciències de la Comunicació (Universitat Autònoma de Barcelona). Actualment és professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC on participa com a docent en diversos graus i màsters, i on codirigeix el Màster Interuniversitari d’Història Contemporània UB-UOC. Forma part del grup de recerca consolidat Identi.cat (Llengua, cultura i identitat en l’era global), i és membre dels consells de redacció de les revistes Rúbrica Contemporanea, Franquisme i Transició i Represura. A banda, col·labora fent ressenyes d’assaig pel diari ARA.

Els seus primers treballs de recerca es van centrar en la universitat catalana i espanyola durant la Segona República i el primer franquisme, amb especial atenció a la repressió d’aquest àmbit: La repressió franquista a la universitat catalana (Eumo, 2003) i El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo (Crítica, 2006). Posteriorment i sobre la mateixa temàtica ha publicat diferents treballs i, alhora, també s’ha interessat per la història política, cultura i intel·lectual contemporànies. El seu darrer llibre, coescrit amb Manuel Santirso, és La construcción del catalanismo (Libros de la Catarata, 2014).

***

Jaume Claret  Miranda (Barcelona, 1973) holds a PhD in History (History Institute Jaume Vicens Vives,  Pompeu Fabra University), a degree in Humanities (UPF) and a degree in Communication Sciences (Autonomous University of Barcelona). Currently a professor at the Faculty of Arts and Humanities at the UOC, he participates as a lecturer at various pre- and post-graduated degrees, and co-directs the Joint Master of Contemporary History UB-UOC. He is a member of the consolidated research group Identi.cat (Language, Culture and Identity in the Global Era) and also a member of the editorial boards of the following journals: Rúbrica Contemporanea, Franquisme i Transició and Represura. In addition, he writes non-fictional book reviews as a collaboration with the Catalan newspaper Ara.

His early research work focused on the Catalan and Spanish university during the Second Republic and the early Franco’s regime, with special focus on the political repression on this area: La represión franquista en la universidad catalana (Eumo, 2003) and El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo (Crítica, 2006). He has published several papers and chapters on the same subject and, lately, he has been focusing on the Catalan and Spanish political, culture and intellectual contemporaries. His latest book, co-authored with Manuel Santirso is La construcción del catalanismo (Libros de la Catarata, 2014).

 

Marc Comadran

Llicenciat en Filologia Catalana (UAB, 2007), màster "Estudis catalans: llengua i literatura i les seves aplicacions" (UAB, 2008) i becari predoctoral adscrit al Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC-UAB). En curs, preparació d'una tesi doctoral sobre el Noucentisme territorial i la literatura a la ciutat de Sabadell.

 

Teresa Fèrriz Roure

És doctora en Filologia i especialista en l’estudi i la divulgació de l’exili de 1939, especialment a Mèxic. Membre fundador del GEXEL (Grup d’Estudis de l’Exili Literari). És també llicenciada en documentació i màster en gestió cultural i cooperació cultural iberoamericana. Professionalment, els darrers anys ha combinat la recerca i documentació, la docència universitària i la divulgació en entorns digitals, amb la cooperació internacional i la gestió culturals en projectes innovadors com les “141 preguntes” del Fòrum Barcelona 2004, que coordinà, o l’exposició Veus, on coordinà la documentació i la versió virtual.Al 2004 s’incorporà a la Universitat Oberta de Catalunya, on és professora col·laboradora dels Estudis d’Humanitats, ha desenvolupat diversos càrrecs de gestió cultural i actualment treballa com a cap de projecte responsable de diversos formats digitals de difusió cultural. Dirigeix, des de setembre de 2004, lletra, espai virtual de literatura catalana, una publicació líder en el seu àmbit, i música de poetes, iniciada el 2007. Ha estat professora i investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona, El Colegio de México, la Universidad Nacional Autónoma de México (on inicià el primer lectorat de llengua catalana a Mèxic), la Universidad de Guadalajara (Mèxic) i El Colegio de Jalisco, on coordinà un conveni catalano-mexicà d'estudis catalans a les Amèriques. És la impulsora de la xarxa REDER (Red de Estudios y Difusión del Exilio Republicano), una comunitat temàtica sobre l’exili de 1939. Administra la llista de distribució REDER a RedIRIS, ha coordinat el suplement "Memoria del exilio" a la revista d'història i noves tecnologies Clio, dirigeix la "Biblioteca del exilio" (dintre de la Biblioteca virtual Cervantes) i és membre de l'equip de recerca de la comunitat virtual Clio. Amb Salomó Marquès, de la Càtedra Unesco de Girona, va portar a terme un projecte de recuperació d'història oral "Mirades d'anada i tornada" sobre els exiliats retornats a Catalunya. Es membre de la junta directiva d’AEMIC (Asociación Española de las Migraciones Ibéricas Contemporáneas) i del comitè editorial de la revista Exilios&Migraciones. Ha publicat articles a diverses revistes nacionals i internacionals, ha participat en obres col·lectives i escrit llibres: La edición catalana en México, Guadalajara: El Colegio de Jalisco-Generalitat de Catalunya-Orfeó Català de Mèxic, 1998; El exilio catalán en México. Notas para su estudio (amb Dolores Pla i Magdalena Ordóñez), Guadalajara: El Colegio de Jalisco - Generalitat de Catalunya, 1997; en col·laboració, Presencia catalana en México, Guadalajara: El Colegio de Jalisco-Generalitat de Catalunya, 1998; Romance, una revista del exilio, A Coruña, Edicios do Castro, 2002.

 

Enric Gallén

Un dels meus centres d’investigació principal ha estat i és el de l’estudi de la literatura catalana durant el règim Franquista. Hi vaig dedicar la meva tesi doctoral –El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista (1939-1954), llegida el 1983 i publicada el 1985. Vaig dedicar un estudi sobre “La literatura sota el franquisme: de l’ostracisme a la represa pública”, que va ser publicat en el volum X de la Història de la literatura catalana, dirigida per Joaquim Molas.Estudis sobre el grup “Teatre Experimental Català”, que va ser publicat a Pausa, el 1990; Dades per a una anàlisi del teatre a Catalunya. 1939-1993, publicat a “Caplletra, núm. 14, 1993; “Censura i moral en el teatre representat a Barcelona durant el règim franquista”, dins el volum Les literatura catalana i francesa: Postguerra i Engagement, publicat el 2000. Vaig dirigir la tesi de Joan Samsó sobre La cultura catalana entre la represa i la clandestinitat. Barcelona 1939-1951, que es va llegir el 1992 i va ser publicada posteriorment per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. He dedicat estudis també a l’obra teatral de Josep M. de Sagarra, Josep M. Benet i Jornet. En l’actualitat preparo un llibre sobre el teatre de Benet i Jornet, i amb Carles Batlle estem enllestint un sobre el teatre de text a Catalunya entre 1975 i l’actualitat. Darrerament estic potenciant entre alguns alumnes de doctorat els estudis de recepció del teatre estranger a Catalunya durant el règim franquista.

***

One of my main research points has been and still is the study of Catalan literature during Franco’s regime. This was the subject of my doctoral thesis – Theatre in Barcelona during Franco’s regime (1939-54) – presented in 1983 and published in 1985. I devoted a study to “Literature under Franco: from ostracism to public renewal”, which was published in the Xth volume of the collection History of Catalan literature, directed by Joaquim Molas. I also carried out studies on the group “Teatre Experimental Català”, which were published in the magazine Pausa in 1990; Figures for an analysis of theatre in Catalonia. 1939-93, published in the magazine Caplletra, number 14, 1993; “Censorship and morals in the theatre performed in Barcelona during Franco’s regime”, within the book French and Catalan literatures: Engagement and Postwar period, published in the year 2000. I guided the thesis by Joan Samsó about Catalan culture, between renewal and secrecy. Barcelona 1939-1951, which was presented in 1992 and later on released by the publishing house Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I have also focused my studies on the dramatic works of Josep M. de Sagarra and Josep M. Benet i Jornet. Nowadays, I am engaged on the writing of a book about the dramatic work of Benet i Jornet and, together with Carles Batlle, another book on textual theatre in Catalonia between 1975 and the present times. Finally, lately I have been fostering the study of reception of foreign theatre in Catalonia during Franco’s regime among some students of the Doctoral degree.

 

Josep-Vicent Garcia Raffi

Josep-Vicent Garcia Raffi (València, 1961) és doctor en Filologia i professor titular de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Els seus camps d’investigació són la didàctica de la llengua i la literatura, l’educació literària en contextos multiculturals i multilingües, la sociolingüística i la cultura del País Gal·les, les relacions entre literatura i periodisme, la literatura catalana contemporània i la literatura concentracionària. Ha estudiat l’obra de Joan Fuster (de qui ha editat dos volums del seu epistolari) i, sobretot, la literatura catalana d’exili i l’obra de Lluís Ferran de Pol, sobre qui ha publicat nombrosos treballs i ha editat alguns dels seus textos, com ara Abans de l’alba, Miralls tèrbols, Un de tants i Campo de concentración (1939), a més d’una antologia de textos periodístics mexicans. Conjuntament amb Carme Manuel ha publicat la biografia de l’escriptora gal·lesa Esyllt Thomas Lawrence.  Des de fa més d’una dècada estudia la literatura generada per la reclusió dels republicans als camps de concentració francesos.

Ha estat professor en diferents instituts valencians durant vint-i-set anys. Ha publicat articles sobre didàctica de la llengua i la literatura en revistes especialitzades com ara Materials Didàctics, Escola Catalana, Guix, In-fàn-ci-a, y Lenguaje y Textos. És coautor de guies de lectura para diverses editorials i un llibre de text. També ha participat en nombrosos congressos internacionals com a comunicant o ponent convidat i com a conferenciant en diverses Jornades o Escoles d’Estiu. Ha rebut premis per experiències en innovació didàctica a l’Ensenyament Mitjà i ha participat en diferents grups d’innovació educativa. Des de la seua incorporació a la Universitat de València, ha estat professor en l’especialitat de llengua catalana (valencià), del màster universitari en professor/-a d’Educació Secundària de la Universitat de València, el Màster Universitari en Investigació en Didàctiques Específiques i el Màster Universitari en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: Aplicacions al context valencià de la mateixa universitat.

***

Josep-Vicent Garcia Raffi (Valencia, 1961) holds a PhD in Catalan Philology, and is an Associate Professor in the Language and Literature Education Department at the Universitat de València, Spain. His fields of research are literature and language didactics, literary education in multilingual and multicultural contexts, sociolinguistics and Welsh culture, relations between literature and journalism, contemporary Catalan literature, and concentration camp literature. He has studied the work of Joan Fuster and has edited two volumes of his correspondence. He has specially focused on Catalan literature of exile and the work of Lluís Ferran de Pol, and he has published numerous articles about his novels and short stories, and edited some of his texts, as for example Abans de l’Alba, Miralls tèrbols, Un de tants and Campo de concentración (1939), as well as an anthology of his Mexican journalistic texts. Together with Carme Manuel, he has published the biography of Welsh writer Esyllt Thomas Lawrence. For more than one decade he has studied the literature written by Republican prisoners in the French concentration camps after the Spanish Civil war.

He has published articles on language and literature didactics in journals such as Materials Didàctics, Escola Catalana, Guix, In-fan-ci-a, and Lenguaje y Textos. He is the author of several reading and teaching guides, and co-author of a textbook. He has also participated in numerous international conferences of significance with a large number being invited as keynote and plenary speaker. He has received several awards for teaching innovation experiences in Secondary Education, and has participated in different projects of educational renewal. Since joining the Universitat de València, he has been a lecturer in Catalan (Valencian) in the Master's Degree in Research in Specific Didactics and the Master's Degree in Language Consultancy and Literary Culture: Applications in the Valencian Context.

 

Josep Gelonch

 

Olga Glondys

Olga Glondys (Cracòvia, 1979-Barcelona, 2020). Nota de l'Equip de Direcció del CEDID

 

François Godicheau

 

María Teresa González De Garay Fernández

Mª Teresa González de Garay Fernández és Professora Titular de Literatura Espanyola i Hispanoamericana de la Universitat de La Rioja (Espanya). Ha publicat estudis sobre poesia barroca (Franciso López de Zárate), literatura de l'exili republicà (Paulino Masip, Max Aub, Ramón J. Sender, Eugenio F. Granell, Patricio P. Escobal, José Rubia Barcia, Maria Teresa León, Antonio Ortega, Carlos Blancvo Aguinaga y José Ramón Enríquez) i poesia i narrativa hispanoamericanes (Jorge Teillier, Alejo Carpentier, Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carmen Ollé, Rosela di Paolo, Mayra Montero, Renée Ferrer, Oliverio Girondo, Susana Soca, Amado Nervo, Octavio Paz, Antonio Cisneros, Gonzalo Rojas, Óscar Hahn, Mario Vargas Llosa o Carlos Fuentes). Es membre de GEXEL (Grup d'investigació sobre Estudis de l'Exili Literari de la Universitat Autònoma de Barcelona) des de 1997.

 

Fernando Hernández Holgado

Doctor en Geografia i Història per la Universitat Complutense de Madrid en 2011. S'ha especialitzat en penitenciarisme femení, particularment de l'època franquista. És membre del Seminari de Fonts Orals de Madrid des de 2004, així com del Grup d'Estudis de la Història de la Presó i de les Institucions Punitives de la Universitat de Castilla-La Mancha des de 2007. Entre les seves publicacions relacionades amb el seu tema de tesi, destaquen els següents llibres: Mujeres encarceladas. La prisión de Ventas: de la República al franquismo (1931-1941). Madrid, 2003; i Soledad Real (1917). Madrid, 2001. És tanmateix editor, juntament amb Sergio Gálvez, del catàleg de l'exposició fotogràfica “Preses de Franco”. Madrid, 2007. Del mateix perfil són els següents articles, ponències i comunicacions a congressos publicades: “La Prisión Militante. Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona)”, en Studia Histórica. Historia Contemporánea, nº 29, 2011; i “Carceleras encarceladas. La depuración franquista de las funcionarias de Prisiones de la Segunda República”, en Cuadernos de Historia Contemporánea, vol. 27, 2005. La seva tesi doctoral és titula: La prisión militante: las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945).Del seu interès per la memòria i les fonts orals com a metolodogia d'estudi són bona mostra els següents treballs: “Memòria de la presó de dones de Les Corts”, en Col·lectiu Desafectos (edit): La ciutat i la memòria democràtica. Espais de lluita, repressió i resistència a Barcelona, Barcelona, 2009; “Memoria histórica y represión. Sobre las memorias alternativas (o insumisas)”, en J.M. Trujillano y J.M. Gago (eds): Las fuentes orales entre la memoria y la historia. Su complementariedad con otras fuentes. Ávila, 2009; i “Las Trece Rosas, agosto de 1939; un diálogo entre el documento y la fuente oral”, en J. Sobrequés, C, Molinero y M. Sala (eds.): Los campos de concentración y el mundo penitenciario en España durante la guerra civil y el franquismo. Barcelona, 2003. Durant els últims anys ha coordinat el portal web Presó de Les Corts, de la Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (2006), actualmente en actiu. També ha desenvolupat una línia d'investigació i difusió diferent -militarisme i política internacional- de la qual són mostra els següents llibres: Miseria del militarismo. Un análisis del discurso de la guerra. Barcelona, 2004; i Historia de la OTAN. De la Guerra fría al intervencionismo humanitario. Madrid, 2000.

***

Ph. D. in Geography and History (Universidad Complutense of Madrid, UCM) 2011. Specialized in female imprisonment, specifically during the Franco Regime. Member of Seminario de Fuentes Orales de Madrid from 2004 and Grupo de Estudios sobre la Historia de la Prisión y las Instituciones Punitivas (University of Castilla-La Mancha) from 2007.
He is the author of the following books: Mujeres encarceladas. La prisión de Ventas: de la República al franquismo (1931-1941). Madrid, 2003; and Soledad Real (1917). Madrid, 2001. He’s also editor, along with Sergio Gálvez, of the catalogue of photographical exhibition “Presas de Franco”. Madrid, 2007. Regarding the same subject, the following articles and papers presented at conferences and congresses: “La Prisión Militante. Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona)”, in Studia Histórica. Historia Contemporánea. University of Salamanca, nº 29, 2011; “Carceleras encarceladas. La depuración franquista de las funcionarias de Prisiones de la Segunda República”, in Cuadernos de Historia Contemporánea. University Complutense of Madrid, vol. 27, 2005. The following works show his interest about memory and oral sources as historical metholodology: “Memòria de la presó de dones de Les Corts”, in Col.lectiu Desafectos (edit): La ciutat i la memòria democràtica. Espais de lluita, repressió i resistència a Barcelona, Barcelona, 2009; “Memoria histórica y represión. Sobre las memorias alternativas (o insumisas)”, in J.M. Trujillano and J.M. Gago (eds): Las fuentes orales entre la memoria y la historia. Su complementariedad con otras fuentes. Ávila, 2009; and “Las Trece Rosas, agosto de 1939; un diálogo entre el documento y la fuente oral”, in J. Sobrequés, C, Molinero and M. Sala (eds.): Los campos de concentración y el mundo penitenciario en España durante la guerra civil y el franquismo. Barcelona, 2003.
During the last years he has been working as director of the website Presó de Les Corts, of Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (2006), currently active. In addition to his works in Women's History, he has embraced a different field of research and popularization –Militarism and Internacional Relations- in the following books: Miseria del militarismo. Un análisis del discurso de la guerra. Barcelona, 2004; and Historia de la OTAN. De la Guerra fría al intervencionismo humanitario. Madrid, 2000.

 

Max Hidalgo

Max Hidalgo Nácher (Castellà de la Plana, 1982) és professor contractat doctor de la secció de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador en el Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És llicenciat en Periodisme per la UAB i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB, va cursar el màster Lettres, Arts et Pensée Contemporaine en la Université Paris VII (Denis Diderot), on va presentar, sota la direcció de Julia Kristeva, una investigació sobre Le sujet du langage dans l'œuvre de Samuel Beckett. Es va doctorar l'any 2013 a la UB amb una investigació sobre El problema de l'escriptura en el camp intel·lectual francès (1945-1975) dirigida per Nora Catelli. Ha realitzat estades d'investigació a la Universidad de Rosario, Uniersidade de São Paulo, Casa das Rosas (Fundação Haroldo de Campos) y Harvard University, i ha codirigit la revista Puentes de crítica literaria y cultural. Els seus principals camps d'investigació són la història de la teoria literària i els seus usos internacionals des de la segona meitat del segle XX i les escriptures de l'exili republicà de la guerra civil espanyola de 1939. En el camp de l'exili, ha publicat, entre d'altres, articles sobre l'obra de José Bergamín, Max Aub, María Zambrano i Adolfo Sánchez Vázquez i ha coeditat (juntament amb Iván López Cabello i María Teresa López Santa María) José Bergamín: entre literatura y política (París, Presses Universitaires de Paris Quest, 2016). Ha publicat també articles sobre Haroldo de Campos, Roland Barthes, Samuel Bechett, Jorge Luis Borges i la circulació de la teoria de la segona meitat del segle XX, i ha coordinat els monogràfics "Historia y usos hispánicos de la teoría" (452ºF, nº 12, gener 2015) i "Circulações da teoria na América Latina" (Landa, vol. 7, nº 2, 2019). Actualment treballa en una història de la renovació de la crítica literària espanyola del segle XX en relació amb els usos de la teoria literària.

 

Fernando Larraz Elorriaga

Fernando Larraz (Zaragoza, 1975) és llicenciat en Filosofia i Filologia Hispànica per la Universitat de Salamanca i doctor en Literatura Espanyola per la Universitat Autònoma de Madrid, on va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha estat professor i investigador a les universitats de Tübingen, Birmingham i a la UAB i ha estat professor visitant en varies universitats europees i americanes. Actualment és professor titular de literatura espanyola a la Universitat d’Alcalà i membre, des de 2009, del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL-CEDID). Les seves línies d’investigació es centren en la cultura de l’exili republicà de 1939, la història cultural de la edició, la narrativa espanyola dels segles XX i XXI i la historia intel·lectual sota el franquisme i a l’exili. És autor de cinc monografies com autor únic El monopolio de la palabra. El exilio intelectual en la España franquista (Madrid, 2008), Una historia transatlántica del libro. Relaciones editoriales entre España y América Latina (Gijón, 2009), Max Aub y la historia literaria (Berlín, 2014), Letricidio español. Censura y narrativa bajo el franquismo (Gijón, 2009) y Editores y editoriales del exilio de 1939 (Sevilla, 2018). Ha publicat, a més, varies edicions de textos narratius, com Los restos del naufragio. Relatos del exilio republicano español (Madrid, 2016, coedición con Javier Sánchez Zapatero) o la novel·la Cacereño, de Raúl Guerra Garrido (Madrid, 2019, coedición con Cristina Suárez y María Álvarez Villalobos); també ha editat diversos llibres col·lectius. Dirigeix o ha dirigit les revistes Puentes de Crítica Literaria y Cultural, Contrapunto Represura.

***

Fernando Larraz (Zaragoza, 1975) has a degree in Philosophy and Hispanic Philology from the University of Salamanca and a Ph.D. in Spanish Literature from the Autonomous University of Madrid, where he obtained the Extraordinary Doctorate Award. He has been a professor and researcher at the universities of Tübingen, Birmingham and the UAB and has been a visiting professor at several European and American universities. He is currently professor of Spanish literature at the University of Alcalá and a member since 2009 of the Literary Exile Study Group (GEXEL-CEDID). His research focuses on the republican exile culture of 1939, the cultural history of publishing, the Spanish narrative of the twentieth and twenty-first centuries and intellectual history under the Franco regime and in exile. He is the author of five monographs El monopolio de la palabra. El exilio intelectual en la España franquista (Madrid, 2008), Una historia transatlántica del libro. Relaciones editoriales entre España y América Latina (Gijón, 2009), Max Aub y la historia literaria (Berlín, 2014), Letricidio español. Censura y narrativa bajo el franquismo (Gijón, 2009) y Editores y editoriales del exilio de 1939 (Sevilla, 2018). He has published several editions of narrative texts, such as Los restos del naufragio. Relatos del exilio republicano español (Madrid, 2016, coedited with Javier Sánchez Zapatero) or the novel Cacereño, de Raúl Guerra Garrido (Madrid, 2019, coedited with Cristina Suárez and María Álvarez Villalobos); He has also edited some collective books. He directed or commands now the magazines Puentes de Crítica Literaria y Cultural, Contrapunto Represura.

 

Manuel Loff

Professor titular d'Història Contemporània al Departament d'Història i Estudis Polítics de la Facultat de Lletres de la Universidade do Porto, i investigador del Instituto de História Contemporânea de la Universidade Nova de Lisboa. Doctor per l'Institut Universitari Europeu (Florència). La seua recerca en la història política, ideològica i social del segle XX se centra sobretot en l'estudi comparat de les experiències autoritàries de naturalesa feixista o feixistitzada, amb especial preocupació pels casos portuguès i espanyol. En l'àmbit dels estudis de memòria, investiga els processos de (re)construcció de la memòria col·lectiva de processos autoritaris, de guerra i de la violència política. Ha dirigit entre els anys 2012 i 2014 el projecte «Estado e memória: políticas públicas da memória da dictadura portuguesa (1974-2009)»,finançat per la Fundação para a Ciência e Tecnologia, coordinant un equip de disset investigadors de diversos països. També ha col·laborat com a investigador en diversos projectes del CEFID. La seua producció científica, després de més de vint anys dedicats a l'estudi de les temàtiques assenyalades, inclou nombrosos articles publicats en les principals revistes especialitzades i els llibres «O nosso século é fascista!» O mundo visto por Salazar e Franco (1936-1945). Porto: Campo das Letras, 2008; Salazarismo e Franquismo na Época de Hitler (1936-1942). Convergencia política, preconceito ideológico e oportunidade histórica na redefinaçao internacional de Portugal e Espanha. Porto: Campo das Letras, 1996. Així mateix, fou un dels coordinadors científics del Dicionário de História da I República e do republicanismo. Lisboa: Assembleia da República, 2013-2014. També ha participat en la coordinació col·lectiva d'obres com Portugal, 30 anos de Democracia (1974-2004). Porto: Campo das Letras; i Ditaduras e Revolução. Democracia e políticas da memória. Coimbra: Editorial Almedina, 2014.

 

Antoni Malet

Barcelona, 1950. És llicenciat en Matemàtiques (Universitat de Barcelona), doctor en Història (Princeton University) i Professor Titular d’Història de la Ciència a la Universitat Pompeu Fabra. La seva tesi doctoral i moltes de les publicacions són sobre la Revolució Científica del segle XVII. A més, ha treballat sobre el context institucional i social de la ciència a la Espanya del segle XX, especialment durant el franquisme. Ha publicat (1995) una biografia del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967) i diversos articles sobre el CSIC i el seu impacte en les institucions de recerca catalanes després de la Guerra Civil (Arbor, The Mathematical Intelligencer, i un de sotmès a Isis). Està preparant un llibre sobre el CSIC com a institució política del primer franquisme.

 

Joan Tomàs Martínez Grimalt

Palma, 1984, és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2007), màster en Història Comparada segles XV-XX (2008) i doctor en Arts Escèniques (2014) per la mateixa universitat.

Com a historiador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer i els seus espais de sociabilitat i ha publicat el llibre La construcció d’una cultura obrera a Mallorca (1900-1909) (Documenta Balear, 2009). Pel que fa a la recerca teatral, ha publicat diversos articles i té pendent la publicació de la seva tesi doctoral El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909): identitat de classe, moral social i debat polític (2014). Ha estat membre del GRAE (Grup de Recerca en Arts Escèniques). Així mateix, ha col•laborat en diverses publicacions periòdiques com Revista de Girona, Lluc, Solidaridad Obrera, Estudis Romànics, Caràcters o Els Marges. Actualment combina la seva tasca creativa com a membre de la companyia Corcada Teatre amb la seva tasca investigadora.

 

Conxita Mir Curcó

Lleida, 1952. Catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida. Núm ORCID 0000-0003-0555-6625. Inicià la seva activitat investigadora en el camp de la sociologia electoral històrica dels anys de la Restauració Monàrquica i la Segona República. Entre les seves obres en aquest camp, destaquen Caciquisme polític i lluita electoral: Lleida 1890-1923, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1985. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923, amb Albert Balcells i J.B. Culla, Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1982. Actituds Polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923), Lleida, 1989 (Ed.). Actualment treballa sobre violència, repressió i memòria històrica durant el franquisme, havent publicat, entre d’altres: Repressió econòmica i franquisme: l’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida, amb Fabià Corretgé, Judit Farré i Joan Sagués, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997; Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y Marginación en la Cataluña rural de postguerra (1939-1951), Milenio, Lleida, 2000, un treball construït a partir de fonts judicials ordinàries i extraordinàries. És coautora del llibre dirigit per Julián Casanova Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002. Entre les seves darreres publicacions destaquen "Historia, Patrimonio y Territorio: políticas públicas de memoria en el frente del Segre y La Frontera pirenaica catalana" HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea, núm.6, 2006; Duelo y Memoria, Espacios para el recuerdo de las víctimas de la represión franquista en perspectiva comparada, Espai/Temps nº 61, UdL, Lleida, 2013, amb Josep Gelonch; Tenien nom, Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963), Pagès editors, Lleida, 2017, amb Albert Rafael i Gabriel Ramon,  i la col·lecció de DVD’S (coord.) Llocs de Memòria amb Història, produïts i editats per la Universitat de Lleida (2004-2010). Amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, realitzà el Pla pilot per a la localització, registre i senyalització dels llocs emblemàtics de la Guerra Civil 1936-1939, i col·laborà  en la confecció del Cens de Simbologia de Catalunya, i en el Cens de Fosses del Segrià, de la repressió franquista i de la lluita antifranquista a Lleida (2007),  entre d’altres treballs. Responsable de la documentació del web: Morts de la Guerra Civil i la Repressió Franquista a les terres de Lleida, així com de l’acció de dignificació de les fosses comunes del cementiri de Lleida (Memorial Democràtic i’Ajuntament de Lleida, 2010).

***

Lleida, 1952. Professor of Contemporary History at the University of Lleida. ORCID number 0000-0003-0555-6625. He began his research activity in the field of Elections in Spain at the time of Monarchical Restoration and Second Republic. Among her works in this field we must quote Caciquismo político y lucha electoral: Lleida 1890-1923, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1985. Las elecciones generales en Cataluña de 1901 a 1923, with Albert Balcells y J.B. Culla, Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1982. Actitudes Políticas y control social en la Cataluña de la Restauración (1875-1923), Lleida, 1989 (Ed.).  She currently works on violence, repression and historical memory during the Franco era, having published, among others, Represión económica y franquismo: la actuación del Tribunal de Responsabilidades Políticas a la provincia de Lleida, with Fabià Corretgé, Judit Farré i Joan Sagués, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997; Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y Marginación en la Cataluña rural de posguerra (1939-1951), Milenio, Lleida, 2000, a work built from judicial sources. She is co-author of the book edited by Julian Casanova Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002. His latest publications include "Historia, Patrimonio y Territorio: políticas públicas de memoria en el frente del Segre y La Frontera pirenaica catalana" HISPANIA NUEVA. Revista de Historia Contemporánea, n.º6, 2006; Duelo y Memoria, Espacios para el recuerdo de las víctimas de la represión franquista en perspectiva comparada, Espai/Temps nº 61, UdL, Lleida, 2013, with Josep Gelonch; Tenien nom, Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963), Pagès editors, Lleida, 2017, with Albert Rafael and Gabriel Ramon, and the DVD'S collection (coord.) Llocs de Memòria amb Història, produced and edited by the University of Lleida (2004-2010). On behalf of the Democratic Memorial of the Government of Catalonia, he made the Pilot Plan for the location, registration and signalling of prominent places of the Civil War 1936-1939, and collaborated in the preparation of the Census of Simbology of Catalonia and the Census of Mass Graves of Franco's repression and anti-francoist struggle in Lleida (2007), among other works. She is responsible for the documentation of the website: Morts de la Guerra Civil i la Repressió Franquista a les terres de Lleida, as well as the dignification action of the mass graves of the cemetery of Lleida (Democratic Memorial and City Council of Lleida, 2010).

 

Antonio César Moreno Cantano

Doctor en Història Contemporània. Acreditació ANECA per a la figura de Professor Ajudant Doctor i Professor Contractat Doctor. Professor Associat en el Departament de Relacions Internacionals i Història Global de la Universitat Complutense de Madrid. Professor de Secundària de Geografia i Història en el Col·legi Madrigal (Fuenlabrada, Madrid). Les seves línies de recerca són les cultures bèl·liques en la primera meitat del segle XX; el clergat republicà; les exposicions anticomunistes a l'Europa de l'Eix i la representació digital de la guerra i les crisis humanitàries en els newsgames. Les seves últimes obres són  Tiempo de mentiras. El control de la prensa extranjera en el primer franquismo (1936-1945) Checas. Miedo y odio en la España de la Guerra Civil. Acceso a sus publicaciones: https://dialnet.unirioja.es/buscar/documentos?querysDismax.DOCUMENTAL_TODO=Antonio+C%C3%A9sar+Moreno+Cantano

***

Doctor in Contemporary History. ANECA accreditation for the figure of Assistant Professor Doctor and Contracted Professor Doctor. Associate Professor in the Department of International Relations and Global History of the Complutense University of Madrid. Secondary Teacher of Geography and History at Colegio Madrigal (Fuenlabrada, Madrid). His lines of research are the war cultures in the first half of the twentieth century, the republican clergy, anti-communist exhibitions in Axis Europe and the digital representation of war and humanitarian crises in newsgames. His latest works are: A time of lies. The control of the foreign press in the first Francoism (1936-1945) and Checas. Fear and hatred in Civil War Spain. Access to his publications: https://dialnet.unirioja.es/buscar/documentos?querysDismax.DOCUMENTAL_TODO=Antonio+C%C3%A9sar+Moreno+Cantano

 

 

Florian Musil

Florian Musil comença el 1999 la seva carrera d'Història i Periodisme a la Universitat de Viena. Aviat s’especialitza en la Història d'Espanya i Llatinoamèrica, com en la cinematografia documental i el periodisme televisiu. L'any acadèmic de 2002-2003 realitza una estada a la Universitat de Granada, on neix el seu interès científic en la Història dels Moviments Socials. El 2004 Florian Musil torna a Espanya, aquesta vegada a Barcelona, on aprèn el català i es relaciona amb el departament d'Història contemporània de la Universitat de Barcelona. Allí se situen també els tutors de la seva tesina sobre el Tardo-franquisme en comparació amb els darrers anys de Fidel Castro a Cuba, la qual Florian Musil va a realitzar l'any 2005. Després de finalitzar la seva carrera universitària d'Història i Periodisme, Florian Musil comença com a bibliotecari al Departament de Llengües Romàniques de la Universitat de Viena. Des de principi de 2007 es dedica a la seva tesi doctoral sobre els moviments socials de Barcelona en lluita contra el franquisme i a un documental sobre el mateix tema. Al mateix temps treballa per a cadenes televisives a Àustria. Actualment és col·laborador del grup de recerca "European Historical Dictatorship and Transformation Research" de la Universitat de Viena amb l'enfocament: Règim Franquista i Transició Espanyola.

***

Florian Musil began his studies of History and Communication Science at the University of Vienna in 1999. He specialized in Spanish and Latin American history as well as in documentary film and TV journalism. From 2002 - 2003 he studied at the Universidad de Granada in Andalusia, Spain, where his scientific interest for the history of social movements originated. He returned to Spain in 2004 – this time to Barcelona where he learned Catalan. The following year he worked on his comparative master thesis on late Francoist Spain and Cuba’s last years under Fidel Castro. After his master studies Florian Musil worked as a librarian at the Department of Romance Studies of Vienna University. Since 2006 he works on his doctoral dissertation on Barcelonese social movements in the 1970s and as reporter for news broadcasts. At the end of 2009 he stopped working for television, integrating himself as scientific researcher into the Doctoral College European Historical Dictatorship and Transformation Research specializing in the Franco Regime and Spanish democratization.

 

Cristina Perales García

Professora de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat de Vic i a la Universitat Rovira i Virgili (Taller de redacció radiofònica i televisiva). Coordinadora de la primera edició de Summer School in Media & Nationalism 2008. Col·laboradora del grup de recerca GRID de la UVic, dirigit pel Dr. Carlos Scolari. Membre del grup de recerca MIR de la Universita Pompeu Fabra dirigit pel Dr. Teun A. Van Dijk. Membre del CEFID dirigit per Pere Ysàs. Actualment treballa en la seva investigació de doctorat que té com a interès estudiar, a partir de l’Anàlisi Crítica del Discurs, la cobertura dels mitjans escrits espanyols sobre el nacionalismo basc. Entre les seves publicacions sobre nacionalisme espanyol i basc destaca: La Transición española: la gestación mal resulta del Estado de las Autonomías [en premsa]. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació (tant de premsa escrita com audiovisuals) entre els quals destaquen: El País, RNE-Ràdio 4 i l’agència de notícies Europa Press.

***

She teaches Journalism and Audiovisual communication at the University of Vic (UVic) and the University Rovira i Virgili (URV) (Workshop for radio and television writing). She coordinated the first edition of Summer School-Seminar in Media & Nationalism 2008. She collaborates in the GRID (Research Group for Digital Interaction) under direction of Dr. Carlos Scolari. She is also member of the research group MIR directed by Dr. Teun Van Dijk, and CEFID coordinated by Pere Ysàs. Currently she is working in a doctorate research focused on the coverage of Spanish written media of the Basque nationalism with Critical Discourse Analysis. Some of her papers about Spanish and basque nationalism is: La Transición española: la gestación mal resuelta del Estado de las Atuonomías [in print]. She has worked in different media (written press and audio-visual): El País, RNE-Radio 4 and Europa press.

 

Mercè Picornell

Mercè Picornell és professora contractada doctora de la Universitat de les Illes Balears, on imparteix docència sobre literatura catalana i literatura comparada. L’any 2003 es va doctorar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi titulada Política i poètica de l’etnoficció: escriptura testimonial i representació de la veu subalterna. Ha publicat articles sobre escriptura etnogràfica i testimonial, literatura experimental i cultura catalana contemporània a revistes com Catalan Review, Els Marges, Revista d’Etnografia de Catalunya, Feminismo/s, Letras Femeninas, Tesserae. Journal of Iberian and Latin American Studies, Cuadernos Americanos, Confluencia: Revista Hispánica de Cultura y Literatura, o Catalan Journal of Cultural Studies and Communication. És autora de les monografies Discursos testimonials en la literatura catalana recent. Montserrat Roig i Teresa Pàmies (2002) i Continuïtats i desviacions. Debats crítics sobre la cultura catalana en el vèrtex 1960/1970 (2013), i editora de l’obra catalana de Gabriel Maura i de Maria Mayol. Com a membre del grup de recerca LiCETC (Literatura Comparada: Estudis Teòrics i Comparatius) és coautora dels volums Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys 70 ençà (2010), Literatura i cultura: aproximacions comparatistes (2009), Poètiques de ruptura (2008) i Textualisme i subversió (2007). Actualment, la seva recerca se centra en l’anàlisi de l’evolució del camp cultural en processos de transició política, i en l’estudi la poètica de les ruïnes en la modernitat. 

Per a més informació, vegeu http://www.uib.es/depart/dfc/litecont/equipmercepicornell.html.

***

Mercè Picornell is Lecturer (Professora Contractada Doctora) of the Department of Catalan Philology and General Linguistics at the Universitat de les Illes Balears, where she teaches Catalan and Comparative Literature. In 2003 she received her PhD in Literary Theory and Comparative Literature at the Universitat Autònoma de Barcelona, with a dissertation titled Politics and poetics of Ethnofiction. Testimonial Writing and Representation of the Voice of the Subaltern. She has published papers on testimonial and ethnographic writing, experimental literature and Catalan contemporary culture in journals such as Catalan Review, Els Marges, Revista d’Etnografia de Catalunya, Feminismo/s, Letras Femeninas, Tesserae. Journal of Iberian and Latin American Studies, Cuadernos Americanos, Letras FemeninasConfluencia: Revista Hispánica de Cultura y Literatura or Catalan Journal of Cultural Studies and Communication. She is the author of Discursos testimonials en la literatura catalana recent. Montserrat Roig i Teresa Pàmies (2002), and Continuïtats i desviacions. Debats crítics sobre la cultura catalana en el vèrtex 1960/1970 (2013), and editor of the Catalan works of Gabriel Maura and Maria Mayol. As a member of the LiCETC (Contemporary Literature: Theoretical and Comparative Studies) research group she is coauthor of the books Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys 70 ençà (2010), Literatura i cultura: aproximacions comparatistes (2009), Poètiques de ruptura (2008) and Textualime i subversió (2007). Current research interests include the analysis of the evolution of cultural field in political transition processes, and the poetics of modern ruins. 

Para más información, ver http://www.uib.es/depart/dfc/litecont/equipmercepicornell.html.

 

Alberto Reig Tapia

Alberto Reig Tàpia és catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Es va llicenciar en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials amb el grau d'excel·lent i es va doctorar cum laude a la Universidad Complutense. Va obtenir també en la UCM les llicenciatures de Sociologia (Ciència Política) i de Ciències de la Informació (Periodisme i Publicitat). Va ampliar estudis a França becat per la Direcció general de Relacions Culturals, Científiques i Tècniques del Ministeri d'Afers exteriors francès sota l'adreça del professor Manuel Tuñón de Lara, director llavors del Centre de Recerques Hispàniques d'aquella Universitat des d'on va impulsar els cèlebres col·loquis interdisciplinaris de Pau i després de la UPV/EHU. Després d'obtenir un DEA (Diploma d'Estudis Ampliats) en Estudis Hispànics (Cultura i Civilització) es va doctorar en el Institut Universitaire de Recherche Scientifique d'aquesta Universitat francesa amb les màximes qualificacions. Ha estat Professor (1989-1999) de “Política espanyola contemporània” a New York University in Spain (Instituto Internacional de Madrid) i altres programes per a estudiants nord-americans a Espanya així com Visiting Researcher en el Center for European Studies de la Universitat d'Harvard el curs 1999-2000, on també va impartir classes de Cultura Política i Civilització Hispàniques en la Faculty of Arts and Sciences. Especialista en l'Espanya contemporània des de la perspectiva de la Cultura Política ha publicat entre altres estudis: : Ideología e Historia. (Akal. Madrid, 1984 y 1986), Violencia y terror.(Akal. Madrid, 1990), Franco <<caudillo>>: mito y realidad. (Tecnos. Madrid, 1995 y 1996), Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu. (Alianza. Madrid, 2000), Franco. El César superlativo. (Tecnos. Madrid, 2005), La Cruzada de 1936. Mito y memoria. (Alianza. Madrid, 2006), Anti Moa. La subversión neofranquista de la Historia de España. (Ediciones B. Barcelona, 2006) y Revisionismo y política. Pío Moa revisitado. (Foca. Madrid, 2008) I com coeditor ha consagrat dues obres a l'estudi del seu mestre a França, una amb José Luis de la Granja: Manuel *Tuñón de Lara. El compromís amb la Història. La seva vida i la seva obra. (Universitat del País Basc. Bilbao, 1993), i una altra amb J. L. de la Granja i Ricardo Miralles, Tuñón de Lara y la Historiografía española (Segle XXI. Madrid, 1999). Col·laborador del contradiccionari històric de rèplica al de la RAH dirigit per Ángel Viñas, En el combate por la historia. República, Guerra Civil y franquismo (Passado & Presente, Barcelona, 2012).

 

Manel Risques Corbella

Barcelona, 1952. És Professor Titular d´Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, on també ha desenvolupat diverses tasques de gestió i representació. Va començar la recerca amb els moviments populars durant la Revolució Liberal i va continuar amb l’anàlisi de l’Estat liberal a Catalunya, la subordinació de l’autoritat civil a la militar i la problemàtica de l’ordre públic. Ha publicat diversos estudis sobre aquests temes a revistes com Recerques, L’Avenç, Estudios de Ciencias Sociales, Trienio, El Contemporani, Quaderns del Cercle. Girona... i en obres col.lectives com Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració, 1875-1923 (Lleida 1989) o El Gobernador civil en la política y en la Administración de la España Contemporánea (Madrid 1997). El seu llibre El Govern Civil de Barcelona al segle XIX (Barcelona 1995) obtingué el Premi Ciutat de Barcelona (1994). Ha estat un dels comissaris de les exposicions “Catalunya sota el franquisme” (Universitat de Barcelona, 1985) i “1939. Barcelona, any zero” (Museu d’Història de la Ciutat, 1999), editor del catàleg d’aquesta darrera (Barcelona 1999), i del llibre Les ruptures de 1939 (Barcelona 2000), on hi ha el seu treball “L’execució del general Aranguren. Abril 1939”. Ha publicat articles sobre aquesta problemática a Revista de Catalunya i Ayer. Així mateix, ha estat responsable de la il.lustració dels 12 volums de l’obra Història, Política, Societat i Cultura del Països Catalans, dirigida per Borja de Riquer (Enciclopèdia Catalana, 1995–99) i del manual Història de la Catalunya Contemporània (Barcelona 1999). Darrerament ha publicat Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer de 1976 (Barcelona 2000) i Procés a la Guàrdia Civil. Barcelona 1939 (Barcelona 2001).
Actualment prepara el Congrés “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme” (21-23.X.2002) i l’exposició “Les presons de Franco” (M.H.C., tardor.2003); redacta un llibre sobre la manifestació de l’11 de setembre de 1977; investiga sobre la Guàrdia Civil a Espanya el 19 de juliol de 1936 i la repressió sobre aquest cos el 1939 i treballa sobre diversos aspectes de l’antifranquisme a través dels consells de guerra.

 

Olga Roura Alonso

Olga Roura Alonso (Sant Feliu de Guíxols, 1985) és llicenciada en Història per la Universitat de Girona i va finalitzar, el 2010, el Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats amb la presentació del treball de recerca titulat La Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles (JARE) i els catalans, presentat el setembre del mateix any. Des de l’agost del 2009 fins a l’agost del 2013 fou becària predoctoral de Recerca d’Accions Especials de la UdG (BRAE), una beca cofinançada pel Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera). Actualment prepara la tesi doctoral, que porta per títol: La Humanitat: diari d’un partit. Els polítics i ideòlegs d’Esquerra Republicana de Catalunya. Així mateix, forma part del personal docent i investigador en formació de la Universitat de Girona, d’on és membre del grup de recerca Història, Memòria i Identitats, i becària del MUME (Museu Memorial de l’Exili) on s’encarrega de tasques d’arxiu, de la recollida de testimonis i de la difusió dels continguts museístics, entre d’altres. Ha treballat en tasques de recerca i documentació en el projecte "Dones, Memòria i Territori. Un compromís de futur", un projecte engegat pel Consorci de Salt i el Gironès i la Fundació de la Universitat de Girona, i encarregat al grup de  ecerca de la UdG Història, Memòria i Identitats, del qual en sorgiren quatre exposicions (Sarrià de Ter, Salt, Cassà de la Selva i Llagostera) i un article a la revista cultural Parlem de Sarrià (nº72, Gener-Març 2010) titulat "Les seves empremtes".

***
Olga Roura Alonso (Sant Feliu de Guíxols, 1985) has a degree in History by the University of Girona (UdG) and, in 2010 obtained a Master in Initiation in the Research of Humanities presenting a research project La Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles (JARE) i els catalans, in September of the same year. Between the month of August 2009 and July 2011 she obtained a predoctorate grant from the Special Actions Research of the University of Girona (BRAE), a grant that is cofinanced by the Memorial Museum of the Exiled (MUME, la Jonquera). At present she is working on her doctorate La Humanitat: diari d’un partit. Els polítics i ideòlegs d’Esquerra Republicana de Catalunya. She is also part of the professors and research team of the University of Girona (UdG), where she is a member of the research team of History, Memory and Identities, and has obtained a grant from the MUME (Memorial Museum of the Exiled) where she carries out archive work, recovering testimonies and distributing the museum’s contents, among others. She has worked in the research to obtain documents on the project "Dones, Memoria i Territori. Un compromís de futur", a project that has been promoted by the Consorci de Salt i el Gironès and the University of Girona (UdG), and has been in charge of the research group of the UdG History, Memory and Identities, as a result of which have been four exhibitions haven taken place in Sarrià de Ter, Salt, Cassà de la Selva and Llagostera. She has also published an article in the cultural magazine Parlem de Sarrià (nº72, January-March 2010) under the heading "Les seves empremtes". 

 

Diego Santos Sánchez

Diego Santos Sánchez és profesor ayudante doctor de Literatura Espanyola a la Universidad Complutense de Madrid. Va obtenir el seu doctorat en teatre espanyol contemporani amb menció europea a la Universidad de Alcalá (Madrid) després d’haver estat investigador visitant a les universitats d’Edimburg, Harvard i París 8. Entre 2008 i 2017 va ser investigador post-doctoral a quatre universitats: Durham University (Regne Unit), en el marc del projecte "Theatre Censorship in Spain (1931-1985)”; la Universitat Autònoma de Barcelona, dins del grup GEXEL; la Humboldt-Universtität zu Berlin, gràcies a una beca de l’Alexander von Humboldt Stiftung; i la Universidad de Alcalá, on va desenvolupar la seva tasca investigadora fins 2017.

La seva recerca gira al voltant del teatre espanyol del segle XX i les seves relacions amb la dictadura de Franco. Dins d’aquest àmbit, el seu treball presenta tres línies d’especialització. La primera és l’estudi del teatre de Fernando Arrabal (El teatro pánico de Fernando Arrabal, Londres: Tamesis, 2014). La segona és la censura teatral franquista, tema sobre el qual ha publicat nombrosos articles. Per últim, ha prestat especial atenció al teatre escrit i produït a l’exili republicà de 1939. A sobre d’això, en els darrers temps està interessat en analitzar les relacions entre teatre i dictadura d’una manera transnacional, especialment en el context hispànic (Theatre and Dictatorship in the Luso-Hispanic World, Londres/Nova York: Routledge, 2018).

Des del punt de vista institucional, va ser fundador de BETA, Asociación de Jóvenes Doctores en Hispanismo, una xarxa internacional de post-docs en Hispanisme de la qual va ser president durant set anys. És, així mateix, membre del comitè editorial de 452ºF. Revista de teoria de la literatura i literature comparada des de 2012.

 

Nicolás Sesma Landrin

Nicolás Sesma Landrin (Vitòria, 1977) és investigador postdoctoral del Ministerio de Educación i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología al Blinken European Institute de la Columbia University a Nova York. Llicenciat en Història per la Universidad de Zaragoza el 1999 i doctor per l’European University Institute de Florència el 2009 amb una tesi sobre l’Instituto de Estudios Políticos (premi Miguel Artola 2010), va ser becari de la Residencia de Estudiantes, de la Fundación Caja Madrid i de la Fundación Ortega y Gasset, així com investigador visitant a la University of Madison-Wisconsin. Guanyador del V premi d’investigació per a joves historiadors de l’Asociación de Historia Contemporánea el 2003, és autor de Biografía política de José Larraz (Saragossa, 2006) i editor de l’Antología de la Revista de Estudios Políticos (Madrid, CEPC, 2009). Actualment està treballant en l'elaboració d'una monografia sobre la influència sòciocultural de les bases nord-americanes a l’Espanya franquista.

 

Mireia Sopena

Màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes per la UB-UAB (2016), va ser lectora de català a la universitat de Saint-Denis – París VIII (2005-2007). Es va incorporar al sector editorial el 1997 (Larousse, Enciclopèdia Catalana i Grup 62) i es va postgraduar en Estudis Avançats d’Edició pel Gremi d’Editors de Catalunya el 2001. Des del 2009 és editora d’Edicions de la Universitat de Barcelona.

El 2003 va encetar una línia de recerca centrada en la història editorial, fruit de la qual ha aprofundit en l’estudi de la censura governativa i la censura eclesiàstica en les edicions catalanes. És autora d’Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963) (2011, Premi Carles Rahola d’assaig) i El risc de la modernitat. La revista «Critèrion» (1959-1969) (2018). L’any 2007 va coordinar, amb Josep Lluch, el volum col·lectiu Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005), inscrit en la col·lecció d’assaig Argumenta de l’editorial El Cep i la Nansa que va dirigir amb Francesc Foguet.

Amb l’objectiu d’aprofundir en la recerca sobre les editorials de la postguerra, actualment està fent una tesi sobre l'editorial Selecta. És membre del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (Universitat Autònoma de Barcelona) (2017, SGR 1155), del Consell de Redacció de Represura: Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura Aplicadas al Libro (Universitat d’Alcalá de Henares) i del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (Universitat Autònoma de Barcelona).

Entre les seves publicacions podem trobar també diversos capítols de llibre com, «Joan Fuster, mestre de la història editorial», Dins: Núria Cadenas, Gemma Pasqual (eds.). Nosaltres, les fusterianes, pàg. 455-457, València: Tres i Quatre, 2017; «Miquel Plana, arquitecte de complicitats». Dins: Colofons de Domènec Moli en les obres de Miquel Plana. Vic: Miquel Plana Editor, 2012 o «L’authenticité comme préface». Dins: Miquel Plana. Œuvres de bibliophilie (1972-2006). Vic: Miquel Plana Editor, 2006. Així com, articles en revistes d'impacte com «El giro político de la censura eclesiàstica. El caso de Critèrion, la revista de los capuchinos». Historia Actual Online, núm. 42 (1) (2017), pàg. 57-70. Cádiz: Universidad de Cádiz. http://historia-actual.org/Publicaciones/index.php/haol/article/view/137.... [Versió impresa: Estudios Franciscanos, vol. 118, núm. 462 (gener-agost 2017), pàg. 217-238.]; «La cultura catalana, asediada. Un balance crítico de los estudios sobre la censura franquista» (amb Olívia Gassol). Represura. Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura aplicadas al Libro, nova època, núm. 2 (2017), pàg. 95-138; «Miquel Plana: l’ofici de bibliòfil. El traç de Narcís Comadira en l’obra de l’editor garrotxí», Revista de Girona, núm. 292 (setembre-octubre 2015), pàg. 44-45; «Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta». Represura. Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura aplicadas al Libro, nova època, núm. 1 (2015), pàg. 66-92. Alcalá de Henares: Universitat d’Alcalá de Henares; «La correspondència de Salvador Espriu a l’editor Josep Pedreira», Indesinenter, núm. 8 (2013), pàg. 49-90. Lleida: Punctum / Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu; «Tot esperant la revolució del llibre», Caràcters. Revista de Llibres, segona època, núm. 58 (hivern del 2012), pàg. 7. València: Publicacions de la Universitat de València; «Censura i autocensura a Teatre català de postguerra (1973), de Jordi Arbonès» (amb Francesc Foguet), Stichomythia. Revista de Teatro Contemporáneo, núm. 13 (2012), pàg. 54-89. València: Universitat de València. http://parnaseo.uv.es/Ars/stichomythia/stichomythia13/pdf/05_Censura.pdf; «Editar contra la censura. El cas de Teatre català de postguerra (1973), de Jordi Arbonès» (amb Francesc Foguet), Estudis Romànics, vol. 33 (2011), pàg. 237-262. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000165%5C00000020.pdf; «Le franquisme contre la pensée. L’essai français sous la surveillance de la censure franquiste», Pandora. Revue d’Études Hispaniques, núm. 6 (2006), pàg. 253-266. Saint-Denis: Departament d’Estudis Hispànics i Hispanoamericans (Universitat París 8). dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2567435.pdf; «“Con vigilante espíritu crítico”. Els censors en les traduccions assagístiques d’Edicions 62», Quaderns. Revista de Traducció, núm. 20 (2013), pàg. 147-161. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i «Intel·lectuals i pensament sota censura. Les traduccions de Llibres a l’Abast (1963-1977)», Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Budapest, 2006, vol. i (2009), pàg. 415-425. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

***

Master in Advanced Studies in Catalan Language and Literature at UB-UAB (2016), she was Catalan assistant at the University of Saint-Denis ‒ París VIII (2005-2007). She began working in the publishing sector in 1997 (Larousse, Enciclopèdia Catalana and Grup 62) and she held a posgraduate degree in Advanced Studies in Publishing from the Gremi d’Editors de Catalunya in 2001. From 2009 she is an editor at Edicions de la Universitat de Barcelona.

In 2003 she started her research focused in the Catalan publishing history, and has published some articles about the Francoist censorship in Catalan publishing and the books Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963) (2011, Premi Carles Rahola of essay) and El risc de la modernitat. La revista «Critèrion» (1959-1969) (2018). In 2007 she edited with Josep Lluch the collective volume Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005), in the series of essays Argumenta which she coordinated with Francesc Foguet (El Cep i la Nansa Press).

Aiming to continue her research about publishing in post-war Spain, she is now working in a thesis about the publishing house Selecta. From 2016 she is a member of Editorial Board of Represura: Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura Aplicadas al Libro (Universidad de Alcalá) and of Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (Universitat Autònoma de Barcelona).

 

Victor Strazzeri

És llicenciat en Ciències Socials per la Pontifícia Universidade Católica de São Paulo (2006) i màster en treball social per la Universidade Federal do Rio de Janeiro (UFRJ) (2011). Ha realitzat un doctorat en Ciències Polítiques a la Freie Universität Berlin el juliol del 2017 amb la tesi "Max Weber and Ferman Social Democracy". I actualment, gaudeix d'una beca postdoctoral al Historical Institute of the University of Bern, Suïssa, on està investigant sobre l'eurocomunisme com a fenomen transnacional. Els seus principals interessos d'investigació són la teoria social (Teoria Marxista, Max Weber); transnacional i la història global; la història de moviment obrer i de les lluites socials.

***

I have a BA in Social Sciences from the Pontifical Catholic University of São Paulo (2006) and an M.A. in Social Work from the Federal University of Rio de Janeiro (UFRJ) (2011). I earned my PhD in Political Science from the Freie Universität Berlin in July 2017 with a thesis on Max Weber and German Social Democracy. I am now a postdoctoral scholar at the Historical Institute of the University of Bern, Switzerland where I will research "Eurocommunism as a transnational phenomenon". My main research interests are social theory (Marxist theory, Max Weber); transnational and global history; history of the labor movement and of social struggles.

 

Javier Tébar Hurtado

Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), actualment és professor associat del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Les línies de les seves recerques s’han centrat en l’àmbit de la història social i política dels anys trenta, de la dictadura franquista i de la transició política espanyola. Ha participat en diferents obres col·lectives: Historia de Comisiones Obreras (1993); Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, (1995, 1998); Asturias 1962. Los efectos de los movimientos huelguísticos en España, (2002). Història Agrària del Països Catalans volum 4 (2006), Martí Marín (dir.), Memòries del viatge 1940-1975, (2009), José Gómez Alén i Rubén Vega García (coords.), Materiales para el estudio de la abogacía antifranquista (2010). És autor de l’obra Reforma, revolución y contrarrevolución agrarias. Conflicto social y lucha política en el campo (1931-1939) (2006), Dietari de postguerra del baró d'Esponellà, 1940-1945 (2010); i coautor i editor de El Movimiento Obrero en la gran ciudad. De la movilización sociopolítica a la crisis económica (2011). Autor del llibre Barcelona anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes (1940-1945) (2011). És coautor del llibre de Sebastian Balfour (Coord.), Barcelona malgrat el franquisme. La SEAT, la ciutat i la represa sense democràcia (2012). Ha estat editor i coautor amb Gloria Chianese, de Spagna, 1936. Giuseppe Di Vittorio e la lotta internazionale per la democrazia (2008);  editor de "Resistencia ordinaria": la militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal del Orden Público: (1936-1977) (2012); i d’Isidor Boix, Carles Navales y José Luis López Bulla, Conversaciones en Colomers. Reflexiones sobre sindicalismo y política durante la transición a la democracia en España (2012). La obra més recentment publicada, juntament amb José Fernando Mota, es La muerte del espía con bragas. Falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (2013) (https://www.facebook.com/LaMuerteDelEspiaConBragas).

***
He’s doctor in Modern History at the University Autónoma de Barcelona. He is currently associate professor at the University Rovira i Virgili (Tarragona). Their investigations have been centred in the scope of the social and political history of the Thirties, the pro-Franco dictatorship and the Spanish political transition. He’s author of the studies: Reforma, revolución y contrarrevolución agrarias. Conflicto social y lucha política en el campo (1931-1939) (2006), Dietari de postguerra del baró d'Esponellà, 1940-1945 (2010); he’s co-author and editor of El Movimiento Obrero en la gran ciudad. De la movilización sociopolítica a la crisis económica (2011). His latest publication is Barcelona anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes (1940-1945) (2011).

 

Joan Maria Thomàs

Professor d'Història Contemporània  acreditat com a Catedràtic a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha estat director del Master Oficial Societats Històriques i Formes Polítiques a Europa (2009-2014), Research Fellow a les Universitats de Wisconsin-Madison, Princeton i Georgetown. Ha estat professor ajudant de la Universitat Autònoma de Barcelona (1996-1999). Ha impartit cursos i conferències a les universitats de Princeton, Keio (Japó), Tianjin, Nanjing, South China Normal University at Guangzou i Dalian (RPXinesa), Tel Aviv (Israel), Jawaharlal Nehru, Hyderabad, Mysore (Índia), Otago (Nova Zelanda), Adelaide (Austràlia), El Colegio de Mexico, LSE i València. Guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona d'Història (1992); amb el Premi de la Crítica "Serra d'Or" (1993); amb el premi d’excel.lencia en investigació ICREA Acadèmia 2013-2018 i amb la Medalla Narcís Monturiol al Merit Cientific i Tecnologic de la Generalitat de Catalunya. Especialitzat en l'estudi del Franquisme, del feixisme espanyol, en les relacions EEUU-Espanya durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial i en la lluita pels recursos estratègics durant la mateixa SGM.
És autor dels llibres: Falange, guerra civil, franquisme. F.E.T. y de las J.O.N.S. de Barcelona en els primers anys del règim franquista (1992); José M. Fontana Tarrats. Biografia política d’un franquista català (1997); Lo que fue La Falange (1999); La Falange de Franco. Fascismo y fascistización en el régimen franquista (1937-1945) (2001); Ramón Serrano Suñer (2003); Roosevelt y Franco. Las relaciones entre los Estados Unidos de América y la España de Franco durante la Guerra Civil Española y los años de la neutralidad estadounidense en la Segunda Guerra Mundial (1933-1941) (2007) (edició en anglès per Palgrave-macmillan Nova York 2008 amb el títol: Roosevelt and Franco. From the Spanish Civil War to Pearl Harbor); Feixistes! viatge a l’interior del falangisme català (2008); La Batalla del Wolframio. Estados Unidos y España de Pearl Harbor a los inicios de la Guerra Fría 1941-1947 (2010) (edicio en anglès per Palgrave-macmillan 2011 Roosevelt, Franco and the End of the Second World War (2011); Los Fascismos españoles (2011, 2019); El Gran Golpe (2014), Franquistas contra franquistas (2016), José Antonio. Realidad y mito (2017, 2019 edició anglesa per Berghahn); Los fascismos españoles (Ariel Historia, May 2019). Membre de l'editorial board de “Journal of Contemporay Studies”, “Segle XX”, “Dictatorships&Democracies”, ha estat membre cofundador del CEDID i es membre de l’"American Historical Association", l’"Association For Spanish and Portuguese Historical Studies", l’"Associación Historia Contemporánea”, la Comisión Española para el Estudio de la Historia de las Relaciones Internacionales (Madrid) i la Societat Catalana d’Estudis Històrics-Institut d’Estudis Catalans.

***

Professor of Contemporary History accredited as full Professor at the Rovira i Virgili University of Tarragona. He has been director of the Official Master “Societats Històriques i Formes Polítiques a Europa” (2009-2014), Research Fellow at the universities of Wisconsin-Madison, Princeton and Georgetown. He has been an assistant professor at the Universitat Autònoma de Barcelona (1996-1999). He has taught courses and conferences at the universities of Princeton, Keio (Japan), Tianjin, Nanjung, Normal University of South China in Guangsou and Dalian (China PR), Tel Aviv (Israel), Jawaharlal Nehru, Hyderabad, Mysore (India), Otago (New Zealand), Adelaide (Australia), The College of Mexico, LSE and Valencia. Awarded with the City of Barcelona Prize for History (1992); with the Critics Award "Serra d'Or" (1993); with the prize for excellence in the ICREA Academy 2013-2018 research and with the Narcís Monturiol Medal for the scientific and technological merit of the Generalitat of Catalonia. Specialized in the study of Francoism, Spanish fascism, US relations during the Civil War and the Second World War and in the struggle for strategic resources during the same Second World War.

He is the author of the books: Falange, guerra civil, franquisme. F.E.T. y de las J.O.N.S. de Barcelona en els primers anys del règim franquista(1992); José M. Fontana Tarrats. Biografia política d’un franquista català (1997); Lo que fue La Falange (1999); La Falange de Franco. Fascismo y fascistización en el régimen franquista (1937-1945) (2001); Ramón Serrano Suñer (2003); Roosevelt y Franco. Las relaciones entre los Estados Unidos de América y la España de Franco durante la Guerra Civil Española y los años de la neutralidad estadounidense en la Segunda Guerra Mundial (1933-1941) (2007) (English edition by Palgrave-macmillan Nova York 2008 con el título: Roosevelt and Franco. From the Spanish Civil War to Pearl Harbor); Feixistes! viatge a l’interior del falangisme català (2008); La Batalla del Wolframio. Estados Unidos y España de Pearl Harbor a los inicios de la Guerra Fría 1941-1947 (2010) (English edition by Palgrave-macmillan 2011 Roosevelt, Franco and the End of the Second World War (2011); Los Fascismos españoles (2011, 2019); El Gran Golpe (2014), Franquistas contra franquistas (2016), José Antonio. Realidad y mito (2017, 2019 edición en inglés por Berghahn); Los fascismos españoles (Ariel Historia, May 2019). Member of the editorial board of “Journal of Contemporay Studies”, “Segle XX”, “Dictatoships&Democracies”. He has been a founding member of CEDID and is a member of the “American Historical Association”, the “Association For Spanish and Portuguese Historical Studies”, the “Association of Contemporary History”, the Spanish Commission for the Study of the History of International Relations (Madrid) and the “Societat Catalana d’Estudis Històrics-Institut d’Estudis Catalans”.

 

Agnès Toda i Bonet

Llicenciada en Filologia Catalana a la URV, ha realitzat els cursos dels doctorat en Literatura Catalana i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB. Ha treballat com a professora de català a secundària o per al CNL i com a lectora de català a la Universitat de Ljubljana i, actualment, a la Universitat del País Basc. Està realitzant la seva tesi doctoral sobre la represa cultural a les comarques del Camp, tema sobre el qual té diferents articles publicats. També ha treballat la figura de Mercè Núñez Targa i el seu periple durant la postguerra, de qui n’ha traduït al català el llibre: La presó de Ventas.

***

She has the degree in Catalan Philology in URV. She has done the courses of Catalan Literature and Literature’s Theory and Comparated Literature doctor’s degree in UAB. She has worked as catalan teacher in secundary and for CNL and as a catalan lecturer in Ljubljana University and, nowadays, in Basque Country University. She is doing her dissertation about the cultural resumption in the area of Camp; about this item she has published some articles. She has worked, too, the figure of Mercè Núñez Targa and her tour during the postwar period, whose book translated to catalan language: La presó de Ventas has been translated by her.

 

Francisco Tovar

 

Alexander Uriarte

Alexander Uriarte  està cursant des del 2017 el Programa de Doctorat d’Història Contemporània a la Universitat del País Basc, en el qual estudia el discurs articulat per la dreta espanyola al voltant del terrorisme a l’època de la transició (1977-1982), així que les línies que treballa es podrien resumir en violència política i el discurs de l’Estat envers ella. A més, combina aquesta activitat investigadora amb la docència al Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat del País Basc com a professor laboral interí.

Aquest autor ha publicat l’article «Trantsizioaren garaiko legedi antiterrorista espainiarra: Hautsok ekarriko dituzte lohiak» a la revista Uztaro (acceptat el 20-04-2020). També compta amb algunes comunicacions: la titulada «Movimientos de izquierda y legislación antiterrorista» que va realitzar a l’Ateneu 9 Barris de Barcelona en el marc del congrés organitzat pel CEDID que portava per nom “Les altres protagonistes de la Transició: mobilitzacions socials i esquerra radical.” (11/13-10-2019); així com la que exposarà a Santiago de Compostela durant el “II Encuentro Internacional de Estudios sobre Estados de Excepción y terrorismo de Estado” (19/30-10-2021), que es titularà «Legislación antiterrorista española: ¿Estado de Excepción encubierto?».

***

Alexander Uriarte is studying the Contemporary History PhD Program at the Basque Country University, where he researches the discourse made by the Spanish right wing about the issue of terrorism in the Spanish transition from the Francoist dictatorship to democracy (1977-1982), so his lines of research could be summarised  in politic violence and the State discourse towards it. Moreover, he combines his investigation with the teaching at the Teaching and Scholar Organization Department at the Basque Country University.

This author has published the paper «Trantsizioaren garaiko legedi antiterrorista espainiarra: Hautsok ekarriko dituzte lohiak» in the Uztaro magazine (accepted on the 20-04-2020). He has also made some congress communications: the one titled «Movimientos de izquierda y legislación antiterrorista» that he realized in Barcelona during the congress organized by CEDID called “Les altres protagonistes de la Transició: mobilitzacions socials i esquerra radical.” (11/13-10-2019); just as the one he will expose in Santiago de Compostela during the “II Encuentro Internacional de Estudios sobre Estados de Excepción y terrorismo de Estado” (19/30-10-2021) which will be named «Legislación antiterrorista española: ¿Estado de Excepción encubierto?».

Ricard Vinyes Ribas

Ricard Vinyes Ribas és catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona.  Comissari d’exposicions i autor de nombrosos llibres i articles, entre les seves darreres publicacions destaquen El soldat de Pandora (Proa, 1999),  Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistas, (Temas de hoy, 2002), El daño y la memoria (Plaza & Janés, 2004). El 2004 obtingué el Premi Nacional de Patrimoni cultural pel comissariat de l’exposició  Les presons de Franco.  Les seves principals línees de recerca s’han dirigit a l’estudi de les cultures polítiques de les clases subalternes, i a l’anàlisi de les polítiques publiques de memoria a Europa i Amèrica. Ha presidit la Comissió Redactora  del Projecte del Memorial Democràtic, i la Comissió Redactora de l’Instituto de la Memoria del Govern basc. Ha estat vocal de la Comisión de Expertos para la Revisión del Valle de los Caídos. 
Les seves darreres publicacions són: El Estado y la memoria. Gobiernos y ciudadanos frente a los traumas de la Historia (RBA,2009) i Asalto a la Memoria. Impunidades y reconciliaciones, símbolos y éticas (Ediciones del Lince, 2011)

***

Ricard Vinyes Ribas is Professor of Contemporary History at the University of Barcelona. A curator of exhibitions and author of numerous books and articles published in academic journals of history, anthropology and law, he is the author of Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistas, (Temas de hoy, 2002) and El daño y la memoria (Plaza & Janés, 2004). In 2004 he was awarded the National Cultural Heritage Prize for curating the exhibition ‘Las cárceles de Franco’ (Franco’s Prisons) at the Museo de Historia de Cataluña.
His specialist areas of research include the study of political cultures of the working classes, and the analysis of public policies on the management of memory in Europe and America. He has chaired the ‘Comisión Redactora del Proyecto del Memorial Democrático de Cataluña’ (2005), and the ‘Comisión Redactora del Instituto de la Memoria’, of the Basque government (2011), and was a member of the ‘Comisión de Expertos para el Futuro del Valle de los Caídos’ (2011).
His recent publications include El Estado y la memoria. Gobiernos y ciudadanos frente a los traumas de la Historia (RBA, 2009) and Asalto a la Memoria. Impunidades y reconciliaciones, símbolos y éticas (Los libros del Lince, 2011).

 

Campus d'excel·lència internacional U A B