2004

Santidrían Arias, Victor Manuel, Diario del soldado republicano Casimiro Jabonero. Campo de prisioneros de lavacolla prisión de Santiago de Compostela, 1939-1940. Santiago de Compostela, Fundación 10 de Marzo-GREF, 2004.

El GREF ha col·laborat en la publicació d'aquest llibre que recull el testimoni del soldat republicà Casimiro Jabonero. La recuperació del seu tràgic testimoni, gràcies al treball del seu fill, Mariano Jabonero i de Victor M. Santidrían, s'inscriu en la necessària revisió que en els darrers anys s'aixeca contra la desmemòria que, per acció o omissió, s'aplicà sobre una de les pitjors tragèdies que s'han viscut a l'estat espanyol.

DDAA, Les presons de Franco. Barcelona, Museu d'Història de Catalunya, 2004.

Les presons de Franco mostra per primera vegada a l'Estat espanyol la cara més fosca del franquisme: la presó com a destí final dels opositors al règim i com a instrument de control social, i el drama humà dels presoners i de les seves famílies. Entre 1939 i 1977 el règim franquista va fer de la presó una peça clau de la repressió de la ciutadania i aplicà de manera sistemàtica el càstig i la tortura contra la discrepància política. Aquesta exposició, reclamada per l'Associació Catalana d'Expressos Polítics i pels participants del congrés sobre els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme, neix del convenciment que és necessari recuperar i reivindicar la memòria dels milers de persones que patiren i moriren a les presons franquistes.Conèixer la seva història és conèixer un passat molt proper, que ha estat ocultat fins fa poc.

Pere Ysàs, Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975. Barcelona, Crítica, 2004.

"Franco murió en la cama", "el régimen no estaba entonces seriamente amenazado", són expressions habituals. El cert és que, pel contrari, la dictadura estava minada per l'oposició que, des dels anys seixanta, protagonitzaven obrers i estudiants, i per les actituds crítics d'intel·lectuals i d'amplis sectors de l'església. La importància d'aquesta oposició fou silenciada pel règim i ha estat ignorada pels que després s'atribueixen el protagonisme de la transició. Allò que aquest llibre ens ofereix, a partir d'una documentació interna fins el moment desconeguda, és la visió que el mateix règim tenia del problema i els seus esforços per fer-li front. Coneixerem les llistes negres d'escriptors, actors o eclesiàstics; les temptatives per neutralitzar la creixent conflictivitat social i el dissentiment polític, les tensions internes de la dictadura; les propostes per subornar dissidents i molts altres aspectes, massa ignorats, que aporten noves llums a la història del franquisme i permeten entendre millor el seu esgotament final.

Enric Prat (coord.), Els moviments socials a la Catalunya contemporània. Barcelona, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2004.

L'obra Els moviments socials a la Catalunya contemporània recull una sèrie d'articles de diversos autors que escriuen des de disciplines i enfocaments diferents en una triple aposta pel que fa a l'estudi dels moviments socials. En primer lloc, és una aposta per la inclusió de tots els actors i sectors socials que formen els moviments socials, sense excloure classes, pobles o gèneres que tradicionalment ho han estat. En segon lloc, per integrar la temàtica dels moviments socials dins els estudis i síntesis històriques, dels que també han estat sovint marginats. I en tercer lloc, és una aposta pel diàleg interdisciplinar en l'estudi dels moviments socials, la qual cosa permet una millor comprensió d'aquesta temàtica. Pel que fa als articles del llibre referits al període franquista i la transició són de destacar els treballs de Ricard Martínez Muntada sobre el moviment veïnal i de Xavier Domènech sobre el moviment obrer. D'altra banda, treballs com el de Carme Alemany sobre el feminisme, Jordi Petit sobre el moviment de lesbianes i gais i Pere Mora sobre l'ecologisme tenen les seves arrels en aquest mateix període.

Montserrat Carbonell; José Montiel; Raül Aguilar i Eva Gimeno, La Casa de Maternitat i Expòsits. Les Corts. Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Les Corts, 2004.

Aquest llibre és una obra conjunta de diferents autors que analitza la història arquitectònica, institucional i social de la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona des de la seva creació a mitjans del s. XIX fins a la seva desaparició el 1977. Raül Aguilar, membre del CEFID, és l'encarregat d'oferir-nos una visió de l'evolució de la Institució des de 1939 a 1977, on destaca l'anàlisi de la vida del centre en relació amb l'evolució del règim i la societat.

Vinyes, Ricard, El daño y la memoria. Las prisiones de Maria Salvo. Barcelona, Plaza & Janes, 2004.

El daño y la memoria de l'historiador Ricard Vinyes no només reconstrueix l'univers penitenciari franquista a partir de la vida i la mirada de Maria Salvo, aportant nova documentació i dades inèdites sobre els efectes socials de la presó, sinó que mostra la forma en que aquelles dones han fet us de la memòria per afirmar la seva identitat i han sabut convertir-la en patrimoni civil col·lectiu.

Campus d'excel·lència internacional U A B