Avaluació de la TDT
L’objectiu principal del projecte CSO2008-00587 és avaluar la implementació de les polítiques d’impuls a la societat de la informació a Espanya a escala autonòmica. Per fer-ho, s’han delimitat dos programes o accions específiques implementades per les comunitats autònomes espanyoles: el desplegament de la Televisió Digital Terrestre (TDT) i el programa d’Escola 2.0/Internet a l’aula (treball en curs).
A continuació es resumeix un avanç dels resultats obtinguts després de l’avaluació de les polítiques públiques d’impuls a la TDT a les comunitats autònomes de Catalunya, Castella i Lleó, País Basc, Castella-La Manxa, Galícia, Comunitat Valenciana, Andalusia, Aragó i Comunitat de Madrid.
» Indicadors d’avaluació: quadre resum
» Anàlisi comparativa
» Catalunya
» Castella i Lleó
» País Basc
» Castella-La Manxa
» Galícia
» Comunitat Valenciana
» Andalusia
» Aragó
» Comunitat de Madrid
| INDICADORS D’AVALUACIÓ: QUADRE RESUM |
Fer clic sobre la imatge per obrir el quadre resum.
| ANÀLISI COMPARATIVA |
La implantació de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a les comunitats autònomes espanyoles és la conseqüència local d’una política nacional promoguda mitjançant plans sectorials en tot l’àmbit de l’Estat i definida a la Directiva 95/47/CE sobre l’estructuració del mercat europeu de televisió digital. Es tracta, en conseqüència, d’una acció local fonamentada en una estratègia supranacional els objectius més generals són comuns a tota la Unió Europea. Tot i això, les administracions autonòmiques, en el cas espanyol, en tant responsables delegades de la implementació d’aquesta política estatal i comunitària, han tingut en el seu poder les eines executives necessàries per dur finalment la TDT als ciutadans.
La mateixa naturalesa estatal i comunitària d’aquesta política determina en part la seva pertinença, encara que resulta significatiu, a la llum dels resultats de l’avaluació, que el desplegament de la TDT en cadascuna de les CCAA analitzades es va inscriure en un pla director autonòmic, és a dir, va ser assumit i executat d’acord amb les estratègies particulars d’impuls a la societat de la informació en els territoris. El cas del País Basc va tenir característiques diferenciades, ja que si bé va permetre el desplegament de la TDT, no li va conferir major importància estratègica a aquesta tecnologia, com sí la té el desplegament de la banda ampla; això explica que no hi hagi emprès diagnòstics previs, ni actualitzacions d’aquest, ni plans pilots. La resta de les autonomies si van realitzar majoritàriament aquest tipus d’accions de planificació i seguiment, tot i que la Comunitat Valenciana no va actualitzar el diagnòstic inicial ni realitzar un pla pilot, com tampoc ho va fer la Comunitat de Madrid.
La data establerta pel Govern d’Espanya per l’apagada analògica va marcar una referència precisa per mesurar l’efectivitat de les accions autonòmiques i, en general, totes van complir raonablement bé amb els objectius proposats i amb els terminis del desplegament. Però l’avaluació de l’efectivitat es complementa amb una dada econòmica, la diferència entre el pressupost original i les despeses executades, i és allà on sorgeixen mancances eloqüents: només a Catalunya, amb una execució pressupostària molt equilibrada (+0,24%, veure pàgina 4), ia Aragó, que va gastar 21,4% (veure pàgina 4) menys de l’inicialment previst, va ser possible demanar la informació necessària per elaborar aquest indicador. L’acció avaluadora ha topat en aquest cas amb barreres que impedeixen un accés lliure a la informació administrativa.
En l’apartat d’eficàcia, Aragó va ser l’única CCAA que va obtenir resultats positius en els tres indicadors utilitzats per mesurar-la, mentre que, en l’extrem contrari, Catalunya, en no mantenir els criteris de planificació territorial ni disposar dels serveis de TDT interactius que havia previst, no va aconseguir superar dos d’aquests indicadors. Cal destacar que l’acció pública d’impuls a la TDT va ser aprofitada per les administracions autonòmiques per dibuixar el mapa de les televisions locals i adjudicar mitjançant concursos noves concessions, procés del qual només es va desmarcar Castella i Lleó.
Els bons resultats de les polítiques d’impuls a la TDT a Espanya tenen relació amb l’impacte de la intervenció pública: els últims tres anys de desplegament d’aquesta tecnologia van ser particularment intensius en inversions, al punt que a les CCAA on hi ha xifres disponibles (Catalunya, Castella i Lleó, País Basc, Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana), aquest període agrupa més del 90% de les inversions totals. A més, l’avaluació constata l’esforç generalment continu que es va fer per explicar a la ciutadania el trànsit cap a la televisió digital mitjançant campanyes informatives. En conseqüència, el març de 2010, data de l’apagada analògica, es van assolir uns resultats en termes de penetració de la TDT relativament homogenis: almenys dos terços dels televisors en totes les autonomies considerades disposaven de sintonitzadors de TDT (amb màxims del 88, 1% en Aragó i mínims del 66,2% a Castella-la Manxa, dades de AIMC), mentre que les audiències dels canals digitals mostraven un comportament més desigual: el País Basc (on, com ja es va afirmar, la pertinència de aquesta política estava més relativitzada) va registrar la mínima, el 43,7%, mentre que la resta es movia entre el 65% i el 73%, i Catalunya se situava clarament al capdavant, amb el 84,5%.
La mateixa naturalesa de les polítiques d’impuls a la TDT, implementades per substituir a la televisió analògica, determina la continuïtat de les accions empreses per les administracions autonòmiques i marca un compromís per garantir la permanència al llarg del temps de la infraestructura desplegada en els territoris. En aquest sentit, la intervenció política ha establert les bases operatives necessàries perquè les plataformes de televisions privades i públiques puguin transmetre a la població els seus continguts en format digital , objectiu primordial de l’acció empresa.
Totes les CCAA apel.lar a solucions tècniques que els van permetre aprofitar les infraestructures existents per al desplegament de la TDT, incrementant d’aquesta manera l’eficiència de l’acció pública promoguda. A més, la meitat va impulsar l’establiment d’una entitat de gestió i control amb participació de tots els sectors implicats en la migració cap a la TDT, encara que només Catalunya va considerar necessari assumir noves competències traspassades pel govern central per reforçar l’acció pública en aquest capítol. En dues de les CCAA on es va produir un canvi del partit de govern durant el període avaluat (Catalunya i Galícia), el projecte de desplegament de la TDT també va canviar la seva adscripció institucional. No va passar el mateix al País Basc, que va mantenir les polítiques de TDT en mans de la Direcció d’Informàtica i Telecomunicacions i la societat pública ITELZAPI, fins i tot després de la substitució el 2009 de la coalició PNB-EA-EB per l’acord PSE- PP-UPyD en el govern. I a Castella-la Manxa el canvi institucional vi motivat per una remodelació interna promoguda pel propi govern socialista. Cal destacar que per a aquesta categoria de l’eficiència, la Comunitat de Madrid no aporta dades en tres dels quatre indicadors considerats.
En tant intervencions públiques fonamentades en una estratègia estatal i europea, les actuacions polítiques d’impuls a la televisió digital terrestre empreses per les comunitats autònomes espanyoles van plantejar uns objectius generals complementaris i no contradictoris, d’allí l’elevat nivell de coherència constatat en el present exercici d’avaluació.
| CATALUNYA |
Després d’aplicar a les polítiques públiques de desplegament de la TDT a Catalunya la metodologia d’avaluació proposada en aquest projecte, s’obtenen uns resultats positius. Es tracta d’una intervenció pública pertinent, sustentanda per un Pla Director, tres plans autonòmics específics i en sengles resolucions aprovades en el marc del Pla Avança, que es va valer d’un diagnòstic inicial i un altre intermedi i la implantació es va provar primer mitjançant un pla pilot. També va ser una política efectiva, ja que es van complir de manera raonable les metes inicials: es va procedir a l’apagada analògica a la data prevista i els costos totals generats pel procés van ser equivalents al pressupost disponible en els quatre principals plans específics sobre la TDT aprovats per l’administració autonòmica i central. No obstant, el procés d’implementació de la política va evidenciar algunes mancances, particularment en el capítol de la eficàcia: encara que sí va aconseguir impulsar el desplegament de canals locals, va suposar al seu torn importants canvis en els criteris de planificació territorial i evidenciar la impossibilitat d’utilitzar la TDT com a canal per a la promoció de serveis interactius públics, tal com es pretenia en els plans inicials de l’administració autonòmica. D’altra banda, el desplegament de la TDT va aconseguir un fort impacte social gràcies en part a la intensa campanya de comunicació que es va desplegar al llarg de tot el procés, la qual va permetre al seu torn que després del apagada analògica s’arribés a Catalunya altes quotes de penetració de la TDT (80,2%) i elevats nivells d’audiència (84,5%). També van contribuir a aquestes xifres la implantació física de les infraestructures de transmissió i la fàcil assimilació de la tecnologia per part dels usuaris, factors que garanteixen la permanència tècnica del projecte en el temps. La política catalana de desplegament de la TDT incloure resolucions concretes (complementarietat tecnològica, treball en equip amb els agents involucrats, traspàs de competències) que van contribuir a maximitzar l’aprofitament dels recursos públics i van permetre arribar a nivells de eficiència, tot i que com a contrast a aquestes decisions, altres van avançar en direcció contrària, concretament, es va passar d’un model de gestió de la TDT concentrat en un únic Departament, a un altre on les tasques es repartien per tres institucions diferents. Finalment, cal destacar l’elevat nivell de complementarietat assolit per les diferents intervencions públiques promogudes per l’administració autonòmica en aquest camp, producte de la coherència dels objectius bàsics plantejats en els plans de desplegament de la TDT.
| CASTELLA I LLEÓ |
Després de documentar les principals actuacions vinculades al procés d’implantació de la televisió digital terrestre a la comunitat autònoma de Castella i Lleó es va procedir a avaluar la seva pertinència, efectivitat, eficàcia, impacte, permanència, eficiència i coherència. Del resultat d’aquests indicadors, es conclou que:
En termes de pertinència, el desplegament de la TDT a Castella i Lleó s’inscriu -a nivell autonòmic-en un pla director que va requerir la realització i actualització del diagnòstic de partida. El principal instrument que reactualitza el sancionat durant 2007 i 2008, a través de la ERSDI 2007-2013, el constitueix el Pla de Digitalització i Convergència de Mitjans Audiovisuals a Castella i León2009-2011, la fi és el d’incorporar a la regió i al seu ciutadania a la Societat de la Informació, en aquest cas, amb els objectius de fomentar la creació i difusió de continguts creatius digitals (Línia Estratègica 7 de la ERSDI), dinamitzar i assegurar la transició a la TDT i establir un marc general d’actuació i evolució de l’activitat dels mitjans audiovisuals de la Comunitat Valenciana (Línia Estratègica 8 de la ERSDI). Tal com preveia el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre, que en el seu punt quart recollia el Projecte Pilot de Transició a la Televisió Digital Terrestre a Sòria, la província castellana i lleonesa va ser la primera província espanyola en la qual es va produir l’encesa digital a les 12:00 hores del 23 de juliol de 2008.
En termes de efectivitat, l’impuls estratègic a la implantació i desplegament de la TDT a Castella i Lleó, avaluada a partir de l’èxit assolit de les metes proposades i desenvolupades és positiu i progressiu. No disposem, però, de la mateixa profusió de dades per acordar el grau de compliment i adequació en l’àmbit del finançament i el control pressupostari. Tampoc podem valorar si el còmput final del procés de transició -53.100.000 d’euros-va resultar superior al planificat ja que només hem trobat referències a partir de declaracions institucionals de la previsió de despeses. En aquest sentit, sembla que la idea de la Junta era gastar al voltant dels 40 milions d’euros.
En termes de eficàcia , de les tres fases que van definir el procés de transició a la televisió digital terrestre, a Castella i Lleó a la Fase 1 van haver d’ajustar de nou els terminis. Si bé la més complexa en la seva aplicació hauria de resultar la Fase 3, ja que va afectar a més de 3.000 entitats de població i comportar la digitalització de més de 300 centres emissors.
El concurs per a la primera TDT Regional suposa” el pas previ per a les televisions digitals locals “havia declarat el president de la Junta de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera. El mes de febrer de 2009, la Conselleria de Foment va adjudicar a l’empresa Ràdio Televisió de Castella i Lleó SA -Resultat de la fusió entre les cadenes de televisions locals Canal 4 Castella i Lleó i Televisió Castella i Lleó-el concurs d’aquesta llicència de TDT Regional. El 9 de març de 2009 començaran les emissions d’aquesta cadena autonòmica, que disposa de dos canals: la Set (CyL7), un canal amb programació autonòmica similar per tot el territori les 24 hores del dia, i la Vuit (CyL8), especialitzat en cada província, i que en determinades franges horàries inclourà desconnexions territorials.
Mitjançant Decret 64/2005, de 9 de setembre s’havia fixat el règim jurídic del Servei Públic de Televisió Digital Local per ones terrestres-DOGC, 14 de setembre de 2005 -. El decret aprovat, el primer en matèria audiovisual a la Comunitat, s’emmarca en el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Local i en Pla Director d’Infraestructures i Serveis de Telecomunicació 2004-2006 que té com a finalitat impulsar el sector audiovisual regional. D’aquesta manera, la Junta de Castella i Lleó es preparava per convocar el concurs d’adjudicació dels 84 canals de televisió digital local que li corresponien a la Comunitat Autònoma. D’acord al Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Local, a Castella i Lleó li corresponien 21 demarcacions, una per a la capital de província i la resta per municipis o agrupacions de municipis a Aranda de Duero, Briviesca, Medina de Pomar i Miranda de Ebro a Burgos, Astorga i Ponferrada a Lleó; Aguilar de Campoo a Palència, Béjar i Ciutat Rodrigo a Salamanca, El Burgo de Osma a Sòria; Medina del Campo a Valladolid, i Benavente a Zamora. És important destacar que transcorregut aquest període de temps-més de cinc anys-no ha arribat a iniciar-se el procés concessionari d’adjudicació de TDT local del que planteja una situació de monopoli de facto del senyal de televisió digital terrestre de proximitat per part de RTVCYL a Castella i Lleó.
En termes de impacte, només el Programa regional de Transició a la TDT ha suposat ja una inversió de 53,1 milions d’euros, dels quals 49, 1 corresponen al desplegament d’infraestructures, i la resta a iniciatives de sensibilització i formació. A través dels programes Adapta’t, Sintonízate, Pla 80 +, TDTeca, Trobades Digitals i informació digital s’ha atès més de 41.000 castellanolleonesos, especialment els inclosos en col.lectius de risc d’exclusió digital. En tasques d’informació i assistència es van atendre al voltant de 8.000 consultes a través del telèfon d’informació 012, així com van ser ateses les efectuades a través del portal monotemàtic d’informació sobre la TDT (www.jcyl.es / tdt) habilitat el 2008, en la pàgina web de la Junta de Castella i Lleó i es van atendre i resoldre més de 400 a través de l’Oficina d’Atenció i Dinamització del Trànsit a la TDT de la Junta de Castella i Lleó que gestiona també les sol licituds de tecnologia de satèl lit. Per facilitar el coneixement de la TDT es van editar també algunes publicacions com la Guia TDT: Encén la televisió digital amb la qual es pretendrà informar la ciutadania sobre què és la TDT, els seus avantatges o les mesures que cal adoptar en les llars per a la recepció del senyal digital. A més del Catàleg de Serveis Interactius sobre TDT per a Entitats Locals.
Segons les xifres editades per l’Informe del mes d’abril d’Impulsa TDT, l’índex de penetració en la comunitat autònoma de Castella i Lleó era d’un 80,5% per al mes de març de 2010 i la quota de pantalla de la TDT per a la mateixa data arribava al 69,5%.
En termes de permanència, cal tenir en compte que el Pla de Digitalització i Convergència de Mitjans Audiovisuals a Castella i Lleó 2009-2011 neix amb una vocació d’actualització permanent, en línia amb el context tan canviant al qual s’enfoca. L’impuls a la política de mitjans audiovisuals a Castella i Lleó queda expressat en les tres actuacions programàtiques que el Pla posa en marxa. És per això que cobra sentit referir en termes de complementarietat i coordinació en esmentar les tres actuacions: Programa regional de transició a la TDT, Programa de Desenvolupament de Serveis i Continguts sobre Tecnologies Digitals i Programa d’Ordenació i Planificació Audiovisual. És el Programa d’Ordenació i Planificació Audiovisual, recordem: de caràcter horitzontal, el que estableix un marc general d’actuació i evolució de l’activitat dels mitjans audiovisuals a Castella i Lleó. Aquest marc permetrà coordinar i impulsar un desenvolupament planificat i adequat en l’àmbit audiovisual de la regió i, alhora, garantir, preservar o desenvolupar els drets, tant dels agents participants en el mateix, com dels usuaris destinataris de la seva oferta. Queda, d’aquesta manera, fonamentada en la pròpia estructura del Pla la continuïtat de les accions empreses per la Junta de Castella i Lleó i el seu compromís de permanència. En aquest sentit, la intervenció de l’administració regional dota d’un marc d’actuacions futures per a l’avanç digital i la convergència dels mitjans audiovisuals a Castella i Lleó que haurà d’anar definint com a mínim al llarg de l’any vinent. No sense urgents demores, per exemple, la de la concessió pendent de les llicències d’explotació de la TDT local.
En termes d’eficiència, per al desplegament de la TDT, la Junta de Castella i Lleó es donarà suport a la Xarxa de Radiocomunicacions Multiservei, una infraestructura de telecomunicacions de disponibilitat i titularitat pública que facilita la interconnexió de diferents ubicacions entre si, a través d’un suport de transmissió únic d’alta capacitat, que permet la transmissió de dades, veu i vídeo d’interès regional a tots els ciutadans, situats en qualsevol punt del territori. La Conselleria de Foment de la Junta de Castella i Lleó és l’encarregada de la coordinació i direcció de les polítiques de Societat Digital del Coneixement. L’Observatori Regional de la Societat de la Informació és l’òrgan encarregat del seguiment i avaluació de l’Estratègia Regional per a la Societat Digital del Coneixement de Castella i Lleó per al període 2007-2013: realitzarà un pla d’acció anual i una actualització bianual de la Estratègia. La Junta de Castella i Lleó va confiar a Tecnocom la direcció de control i seguiment del desplegament de la TDT a aquesta comunitat. D’aquesta manera, la Direcció General de Telecomunicacions, a través de l’empresa pública PROVIL SA encarregava a Tecnocom la direcció tècnica per al control i seguiment de l’ampliació de la cobertura de la TDT a la regió. El contracte, que es va signar el 19 de gener de 2009 per un import de 618.454 euros, tindria una durada de 20 mesos i s’estendria fins que es produís de forma efectiva l’apagada analògica a Castella i Lleó. Juan Vallejo Barceló, que va ser Director de Consultoria i Negoci, Consultoria i Outsourcing Tecnocom, ocupa en l’actualitat el càrrec de director de l’Oficina Regional de Transició a la TDT.
Si bé no es van traspassar competències per al control de processos associats a la TDT, des del punt de vista jurídic destaquem com un element a favor de l’eficiència i del màxim aprofitament dels recursos públics, la Resolució de 20 gener 2009 , de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, per la qual es publica el Conveni marc de col.laboració, entre el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i la Comunitat de Castella i Lleó, per al’execució del Pla Nacional de Transició a la TDT.
Des del punt de vista institucional, la política de desplegament de la TDT a Castella i Lleó ha estat a càrrec de la Conselleria de Foment que va incloure, en el Pla de Digitalització i Convergència de Mitjans Audiovisuals a Castella i Lleó 2009-2011, el Programa regional de Transició a la TDT on es van dibuixar quatre línies d’actuació centrades en el desplegament efectiu d’infraestructures per a la difusió del senyal digital en la comunitat autònoma, en el suport a l’adaptació d’immobles i llars per a la recepció de la TDT, en la difusió i sensibilització per garantir l’accés a la TDT per part de tots els ciutadans castellanolleonesos i en el suport al desplegament i adaptació.
En termes de coherència, la transició a la TDT a Castella i Lleó va adquirir un abast progressiu i positiu si tenim en compte les circumstàncies gens favorables en termes de penetració i adequació de tecnologia digital i infraestructures de les quals partia la regió. Va començar tard però no va acabar malament, si serveix l’expressió. Excepte per alguna circumstància que la revesteix d’un caràcter peculiar respecte a la resta de les autonomies. És a dir, que l’encesa analògic es dugui a terme en una província com és la de Sòria, en una data en què la seva administració regional no havia resolt encara el procediment d’adjudicació de concessions de TDT Regional i Local. I que tota vegada conclòs l’apagada analògica segueixi sense haver-se resolt el procediment de concessions d’explotació de les televisions digitals locals. S’adverteix, llavors, una coherència en la política d’impuls a la televisió digital terrestre en excés laxa. Fins i tot relativa, ens atrevim a assenyalar, d’acord amb l’impuls que la pròpia administració regional està duent a terme en matèria d’esforç en banda ampla i en l’accés de la ciutadania a serveis interactius i entorn digital on semblen notoris els esforços de la Conselleria de Foment de la Junta de Castella i Lleó. Finalment, s’ha indicat la suma de recursos totals que el desplegament de la TDT a Castella i Lleó va suposar però també s’ha fet referència a la dificultat amb què ens topem per matisar dins d’un finançament global d’un pla com ho és el de Digitalització i Convergència de Mitjans Audiovisuals a Castella i Lleó 2009-2011 que no demarcar les quantitats que havia de dedicar a cada un dels seus Programes inclòs aquest de la Transició a la TDT i que encara manté la seva vigència.
| PAÍS BASC |
La política d’implantació de la TDT al País Basc s’ha caracteritzat per garantir el desplegament del senyal digital i per complir les fases d’apagada en cadascuna de les províncies basques. El govern basc no ha manifestat gran interès per aquesta tecnologia, ja que la seva aposta és el desplegament de la banda ampla a tot el territori com a projecte estratègic autonòmic. Tot i estar inclosa com una de les “Infoestructures” al Pla Euskadi de Societat de la Informació (PESI), la TDT no ha estat una prioritat, com ho demostren la manca d’un pla pilot i un diagnòstic previ, així mateix el desenvolupament de serveis interactius, que assenyalaven com de gran interès en el pessimisme ha estat mínim i gairebé inexistent. A més les accions s’han realitzat principalment en els últims dos anys (2008 – 2010), principalment en els últims nou mesos (2009 – 2010) es van accelerar les decisions davant la imminent arribada de l’apagada analògica. Pel que fa a la coordinació del desplegament, s’ha realitzat sota la direcció de l’empresa pública basca ITELZAPI. En termes de resultats, es va aconseguir complir els terminis i l’apagada es va realitzar sense problemes, però cal assenyalar que en termes de penetració de la TDT, aquesta tecnologia no té al País Basc els mateixos índexs que en altres comunitats espanyoles, perquè el índex de penetració del cable és important.
| CASTELLA-LA MANXA |
Els esforços que Castella-La Manxa va assumir per aconseguir convergir amb la resta d’Espanya no disten en molts dels paràmetres amb els que s’han registrat en altres comunitats autònomes.
És cert que podem ludir a que certs paràmetres no han pogut implementar seguint una estreta ortodòxia, ja que el procés de transició s’ha desenvolupat sempre al voltant dels principis de progressivitat i adaptació gradual que exigeix ??una regió especialment dispersa i amb nivells de desenvolupament més discrets en comparació amb la resta d’Espanya. De tota manera, és just i adequat ressenyar que fins i tot amb tots els desnivells o imprecisions que es poden constatar a partir de les dades manejades en aquest informe, Castella-La Manxa té per a si dos importants èxits.
- D’una banda, l’experimentació amb iniciatives pilot i pioneres com Alcázar Digital TDT.
- De l’altra, l’observació dels terminis màxims, que han permès a aquesta comunitat autònoma procedir a l’encesa digital a la data prevista i compartida.
No és intranscendent fer aquestes mencions ja que tornem a manifestar que les condicions específiques de Castella-La Manxa en els aspectes geogràfics i poblacionals, així com altres característiques de tret socioeconòmic podrien haver desvirtuat l’aplicació d’aquesta política de societat de la informació.
Reflexionant sobre cada indicador dels aquí desenvolupats, en l’àmbit de la pertinència, Castella-La Manxa compleix afirmativament amb el proposat. Sobretot perquè ja des del Pla Tècnic Regional, el PETSI, s’intueix com a necessari el salt a la radiodifusió digital com una eina de coherència interna i externa. Sempre es va tenir clar en aquest sentit que no podien generar bretxes de cap tipus. A partir d’aquesta primera base, la resta dels aspectes com l’elaboració d’un diagnòstic previ, les seves actualitzacions i el disseny de propostes pilot van venir coalitzats, ia més, subratllant la coherència amb el projecte de “Ciutats Digitals” de Castella-La Manxa [1] .
Amb aquest punt de partida, aquesta Comunitat treballar per acoblar tècnicament els punts de transmissió a la nova tecnologia i anar preparant a la seva societat per al salt que experimentaria. En aquest sentit, i en termes de efectivitat, Castella-La Manxa va aconseguir un grau molt acceptable pel que fa als terminis i els objectius a complir-tal com assenyalem unes línies més amunt-. És, però, difícil de concretar amb les dades a què s’ha tingut accés fins a quin punt s’ha gestionat buscant aquesta efectivitat el pressupost amb el qual es comptava. Sobretot, perquè sembla haver-hi una perspectiva de partida que distava molt del empleat finalment segons es posa de manifest en la proposta dels pressupostos generals de la Junta de Castella-la Manxa per a 2011, on es fa referència a que s’han invertit uns 40 milions d’euros.
En el nivell de la eficàcia, els indicadors contrastats ens revelen que aquesta regió no va atendre a una distribució geogràfica per implementar l’adaptació a la TDT. No es va tenir en compte la divisió provincial, el criteri que en aquest sentit prepondera va ser el tècnic. Ara bé, sí que es va fixar de manera més precisa la distribució de la TDT local-on algunes de les freqüències van quedar per assignar-.Y per dotar de contingut aquest desenvolupament d’aspecte més físic, no es va voler abandonar l’intent d’activar serveis interactius amb les noves freqüències que suposaven la digitalització audiovisual. Si bé, com s’apunta en l’informe, encara són més aviat marginals. Dóna la sensació que es va treballar per garantir una mínima disponibilitat operativa, encara que el posterior desenvolupament d’aquestes iniciatives quedaria supeditat a la gradual receptivitat que amb l’absorció de la nova televisió es podria esperar de les institucions i ciutadans manxecs. En definitiva, tot això es anclaría en una major i més sòlida maduresa de la nova tecnologia.
En apel.lar a factor del impacte, Castella-La Manxa reflecteix de nou actuacions i nivells molt similars a les altres regions que configuren aquest estudi. De la mateixa manera que les inversions i el flux econòmic es concentren principalment en el període final de l’apagada analògica, els índexs de renovació de tecnologia i receptors així com les quotes d’audiència no suposen una tendència específica o un comportament ressenyable. Encara que a l’hora de parlar de les campanyes de comunicació desenvolupades per informar sobre la TDT als ciutadans, aquesta regió va apostar per un projecte pragmàtic: un cop materialitzada la transició, s’interrompen les iniciatives de gran escala.
Però si bé no es van mantenir aquestes activitats, el que era ja un fet és que l’estructura de la TDT es dotava d’un principi clau: la no marxa enrere. Per a això, la posada en marxa del segon canal de la televisió autonòmica, com l’adjudicació de les freqüències a les diferents cadenes interessades [2] són una mostra de la permanència d’aquesta política. Seria il.lògic no plantejar d’aquesta manera. No obstant això, són diverses les debilitats que en aquest àmbit mostra Castella-La Manxa: freqüències desertes, propostes molt discretes de l’optimització dels serveis de valor afegit (televisió interactiva) i l’existència de zones d’ombra, poden servir com a exemple.
Des de la perspectiva de l’eficiència, a Castella-La Manxa si s’identifica que el projecte de digitalitzar la televisió a la regió va partir de les estructures ja creades. No en va, des del panorama institucional no hi va haver apostes vigoroses que desembocaran amb l’avarada d’un ens regional i aglutinador específic que s’encarregués d’aquest procés. Cada pas venia a estar controlat per la Junta, des del seu Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació [3] , encara que no per això s’eliminava l’acció tan imprescindible del Govern central o de les corporacions municipals, plantejant així un treball cooperatiu.
En resum, i tenint en compte tots els àmbits que queden més oberts o menys reforçats, Castella- la Manxa es va incorporar a la nova televisió atenent a uns mínims solidaris amb altres regions per tal de complir amb l’objectiu nacional que va avançar l’encesa digital al nostre país. No hi ha, per tant, grans diferències o realitats inseparables, i per tant, podem assenyalar que el comportament d’aquesta Comunitat en l’escenari de la TDT és positivament sòlid, encara que sí projecta certs riscos que s’han de tenir en compte per analitzar el desenvolupament i l’eficàcia futurs d’aquesta política:
- En primer lloc, convindria aclarir el finançament per desencallar la investigació que la Unió Europea ha ordenat sobre l’assignació de ajudes per a la transició a la TDT a Castella-la Manxa.
- Així mateix, seria positiu resoldre tècnicament les zones d’ombra constatades.
- Caldria desenvolupar els serveis interactius. Enfortint la pedagogia en el circuit educatiu i social es podria treure suc a aquesta eina, ja que ja es compta amb les experiències del SEPECAM i d’Alcázar Digital TDT.
La debilitat de les propostes de TDT local poden dur a infrautilitzar o convertir en simple soroll els nous continguts. A més, per enfortir el pluralisme es requeriria activar les freqüències que hagin quedat desertes.
[1] Recordem en aquest punt que Alcàsser Digital TDT era una iniciativa més d’aquest pla de Ciutats Digitals que incloïen a altres localitats castellà-manxegues, cadascuna d’elles especialitzades en una àrea concreta de la societat de la informació. El municipi Ciudad de Alcázar de San Juan es va perfilar, per les seves característiques poblacionals, com un bon exemple tipus de la societat manxega per provar la TDT.
[2] Procés que no va estar exempt de polèmica. .
[3] El context econòmic i polític dinamitar la Conselleria autonòmica específica per a les noves tecnologies i societat de la informació com hem explicat. Les competències d’aquest òrgan quedarien repartides entre diverses conselleries.
| GALÍCIA |
La política d’implantació de la TDT a Galícia llança nombrosos resultats positius. El període d’implantació va comptar amb un exhaustiu anàlisi d’avaluació que va generar informació valuosa per adaptar el pla tècnic de desplegament a les circumstàncies socials i geogràfiques de la Comunitat Autònoma. Un exemple d’això últim ho il.lustra la posada en marxa del pla pilot d’A Fonsagrada, un projecte d’encesa digital pioner a la península i especialment difícil per les característiques de la zona. Els principals actors del procés van ser, d’una banda, l’operador públic Retegal i per l’altra, l’Oficina Tècnica de la TDT a Galícia.
major discontinuïtat en l’aplicació d’aquesta intervenció pública es va donar amb el canvi de signe polític de la Xunta de Galícia el 2009, que va produir un reajustament institucional i una adaptació dels objectius i la tasca realitzada per l’anterior executiu.
No obstant això, cal advertir que la posada en marxa del pla va haver d’adaptar els seus terminis provocant una confluència en el calendari de les fases II i III del procés d’encesa digital així com una concentració de les accions i inversions en l’últim tram del procés d’implantació.
| COMUNITAT VALENCIANA |
La transició a la TDT a la Comunitat Valenciana es caracteritza fonamentalment per l’impuls nacional més que regional. Encara que la TDT s’inclou com a projecte específic en el Pla Avantic, no serà fins a la signatura del conveni marc col.laborador, al’empara del Pla Nacional de transició a la TDT, quan s’implementen accions específiques encaminades a la digitalització de centres en els quals tinguessin cabuda les concessions locals i privades. Amb anterioritat les accions van dirigides a l’adaptació de la televisió regional pública. A partir d’aquest moment, i segons les dates en les que va tenir lloc l’apagada analògica a les diferents fases, el País Valencià va triar adequadament els centres a digitalitzar en cadascuna d’elles. D’acord amb els resultats, el pressupost va ser suficient. Potser a tot això va ajudar l’adscripció primerenca del projecte a una estructura institucional única. No obstant això, encara queda pendent la demarcació de Requena i Uriel, el desenvolupament dels serveis de T-Administració i l’augment de la penetració de la TDT perquè la població de la Comunitat Valenciana tinga una major cobertura i deixi d’estar sensiblement allunyada de les primeres comunitats autònomes.
| ANDALUSIA |
La política autonòmica andalusa d’impuls de la TDT ha complert les expectatives pel que fa a la necessitat de disposar dels mitjans econòmics i tècnics dirigits a un desenvolupament del procés en sintonia amb la resta de l’estat espanyol. Moltes de les mesures adoptades, simultànies a les específicament tecnològiques, han tingut a veure amb la particular estructura geogràfica i socioeconòmica de la regió, de manera que s’han considerat necessàries no només campanyes de comunicació sostingudes en el temps sinó, a més, polítiques formatives i de subvenció a determinats grups socials amb risc d’exclusió durant els inicis del procés (majors, persones dependents o amb discapacitat).
que fa a la pertinència de les accions adoptades en el seu conjunt, el desplegament de la TDT es va inscriure principalment en els convenis marcs articulats entre el govern andalús i el central, si bé els successius plans sobre la Societat de la Informació a Andalusia contemplar des de diferents perspectives alguns dels reptes del procés (Pla Director d’Infraestructures de Andalusia va demanar, 1997-2007; Pla d’Innovació i Modernització d’Andalusia, 2005; Pla Andalusia Societat de la Informació 2007-2010). Les tasques de diagnòstic realitzades es van emparar en les redaccions d’aquests plans autonòmics, tot i que es va produir una única actualització en la primera fase del procés. El pla pilot realitzat en dues localitats de Sevilla no va quallar després, però, en el desenvolupament fructífer de la disponibilitat efectiva a escala autonòmica de serveis interactius. Tot i aquest últim punt, l’eficàcia i l’efectivitat de les polítiques ha estat alta, amb una forta càrrega inversora de la Junta d’Andalusia en plans d’incentius per a particulars i ens autònoms en pro de la digitalització del senyal televisiu, gràcies a fons provinents del primer Pla Avança. L’impacte aconseguit pel conjunt d’aquestes accions va ser elevat, aconseguint també un alt nivell de renovació del parc de televisors i de la quota de pantalla de la TDT a Andalusia en les dates de l’apagada digital, si bé es detecta una acceleració del procés (també inversora) en els últims mesos del 2009 i primers de 2010.
La permanència de l’estructura promoguda es mantindrà un cop finalitzada la inversió pública, i així mateix l’eficiència del procés pel que fa a l’ús d’equipaments renovats. La gestió institucional, tot i que políticament comandada per la Conselleria d’Innovació, Ciència i Empresa, d’una banda, i la de Presidència, d’un altre, va comptar a més amb suport transversal d’altres organismes (com la Conselleria d’Igualtat i Benestar Social, o la Conselleria de Salut a través de la Direcció General de Consum). Es va crear també una Comissió de Seguiment del Procés de Transició a la TDT a Andalusia, on van participar els principals agents implicats, així com comissions sectorials localitzades en funció dels llocs i de les fases del procés. Encara que no hi va haver cessió de competències específiques a la comunitat per part de l’Estat central per al desenvolupament d’aquest procés, si va existir col.laboració entre ambdues a través d’una comissió bilateral.
En resum, a Andalusia, les polítiques de transició a la TDT han assolit un nivell elevat de coherència. No obstant això, les dades menys positius són, fins ara, la indefinició i potser l’abandó d’una oferta de TDT local. El plantejament polític i tecnològic dissenyat en les nombroses demarcacions de les llicències locals sembla haver estat poc ajustat a les realitats socials o econòmiques de la comunitat, ja que s’ha detectat un escàs interès de l’oferta privada i una problemàtica gestió derivada de les llicències públiques, cosa que ha provocat retards i renúncies a les llicències. Entre les raons que poden apuntar com a possibles causants d’aquest lànguid desenvolupament hi ha la sobreabundància o incorrecta definició en l’oferta prevista o les seqüeles imprevistes de la crisi econòmica.
| ARAGÓ |
El procés d’implantació de la TDT a la Comunitat d’Aragó és modèlic pel que fa al compliment de terminis, objectius i execució pressupostària. Aragó va ser una de les primeres comunitats autònomes en procedir a l’apagada analògica. Oficialment es va produir al mateix temps que a la resta d’Espanya, el 3 d’abril de 2010. No obstant això, el 30 de juny de 2009 (Fase II) ja s’havia incorporat a la TDT més del 90% de la població. En qualsevol cas, a la data del 3 d’abril de 2010 es van complir els objectius previstos.
Referint-se a la cobertura, la transició a la TDT va millorar la cobertura que nia la tecnologia diigital. Així, la població amb cobertura de televisió va passar del 98,6% a un 99,7%, el que la situaria com la primera tecnologia digital d’espectre universal a les llars.
Quant a l’execució econòmica, no només es va complir amb el pressupost, sinó que la despesa final va ser inferior al previst. La inversió inicil era de 22,9 milions d’euros, però finalment es va aconseguir instal lar tot el sistema per 18 milions, fet que suposa una reducció del 21,4%.
Quant a la TDT local, el seu desenvolupament fins ara ha estat escàs, donada la crisi econòmica que s’arrossega des de l’any 2008 i l’alt cost econòmic d’aquestes iniciatives. De totes les desenes de canals previstos en les 16 demarcacions inicials, només s’han desenvolupat algunes experiències molt concretes a les ciutats de Saragossa, Osca i Alcanyís.
Finalment, encara que des de 2005 hi ha serveis interactius disponibles i tot i que a l’oferta del Govern d’Aragó es van unir les de l’Ajuntament de Saragossa i de la Diputació Provincial d’Osca, l’extensió dels mateixos ha estat un fracàs. En aquesta ocasió, el problema ha estat que els receptors de nova compra i els descodificadors no han incorporat la tecnologia necessària excepte en molt comptades excepcions.
| COMUNITAT DE MADRID |
La migració de la televisió analògica a la digital a la Comunitat de Madrid es va realitzar el 2010 d’acord amb un pla director i complint-se els terminis fixats. La cobertura fins i tot va sobrepassar els objectius generals, garantint almenys el 99,85 per 100 de la població per al múltiple RGE (autonòmic i locals), i el 99,6 per 100 per als múltiples SFN d’àmbit nacional. Convé destacar que la CAM és un territori reduït (8.000 km2), amb una elevada població (6,5 milions d’habitants) i amb un PIB per càpita de 31.110 €, la qual cosa oferia avantatges objectius per a la implantació de la TDT. A això cal sumar un període d’estabilitat política amb un govern del Partit Popular des de 1995. Només van quedar zones d’ombra en algunes àrees muntanyoses, d’escassa població, i en ciutats del sud, on les dificultats tècniques inicials van resultar solucionades. Diverses campanyes informatives de gran intensitat coadjuvar a l’adaptació dels aparells de televisió al nou règim per part de la ciutadania, amb un índex de renovació del 86,5 per cent. No obstant això, l’Administració regional no va dur a terme cap diagnòstic, ni pla pilot.
Les grans insuficiències van venir per la falta de serveis interactius, un dels objectius del desplegament de la TDT, que va quedar limitat a un augment del nombre de canals i una millor qualitat de la imatge. Al mateix temps, pràcticament cap ajuntament va poder instal lar un canal propi, tot i la distribució local determinada, per desavinences d’ordre polític amb el govern autonòmic. L’actuació va ser encomanada a l’Agència d’Informàtica i Comunicacions de la Comunitat de Madrid (AICCM), adscrita a la Conselleria de Cultura, Esports i Portaveu del Govern, però no va existir un organisme conjunt de tots els implicats en l’operació.
Convé assenyalar , finalment, l’opacitat informativa en el desplegament de la TDT per part de l’Administració regional, la qual cosa ens fa pensar que no estan elaborats els informes finals, possiblement per raons d’estratègia política abans de les eleccions autonòmiques de maig de 2011. Per això, ha resultat impossible establir alguns criteris d’avaluació, com ara els pressupostos globals i les despeses executades, i es disposa només de dades parcials i incomplets.