El projecte Les polítiques públiques d’impuls a la societat de la informació a Espanya: Avaluació de les estratègies i actuacions en nou comunitats autònomes forma part del Pla Nacional d’R+ D+i, finançat pel Ministeri d’Ciència i Innovació.

    » Resum
    » Finalitat del projecte
    » Antecedents

RESUM

El projecte es proposa avaluar les polítiques d’impuls a la societat de la informació en nou comunitats autònomes espanyoles: Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid i País Basc.

Aquest projecte parteix dels resultats d’una investigació anterior subvencionada (Projectes d’Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic del Ministeri d’Educació i Ciència, SEC-2003/07024 ), en la qual es va establir un model propi d’anàlisi mètric de 24 indicadors (Índex Localcom, basat en tres categories: oportunitats, infraestructures i usos), i un model descriptiu per a l’estudi de les polítiques autonòmiques en tecnologies de la informació i la comunicació (Model PSI).

Aquest projecte, que dóna continuïtat a la recerca anterior, proposa una metodologia específica per a l’avaluació i seguiment de les polítiques i actuacions públiques d’impuls a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les nou comunitats autònomes esmentades, a partir d’un model d’anàlisi quantitativa i qualitatiu basat en criteris internacionalment acceptats (pertinència, efectivitat, coherència, permanència eficàcia, impacte i eficiència).

FINALITAT DEL PROJECTE

El projecte té el propòsit d’elaborar i aplicar una metodologia innovadora i adequada per a l’avaluació de les polítiques d’impuls a la societat de la informació en els espais locals, representats en aquesta investigació per les comunitats autònomes espanyoles. Aquesta metodologia s’inscriu, d’una banda, en la cultura internacional d’avaluació de les polítiques públiques i està vinculada, de l’altra, als criteris prioritzats per les diferents autonomies.

L’avaluació de tota política consisteix principalment en determinar si els mitjans jurídics, administratius i financers implementats permeten produir els efectes esperats per la mateixa i assolir els objectius que se li fixen. En aquest sentit, tota avaluació intenta respondre a un conjunt de qüestions relatives a les accions polítiques, la seva execució i els seus efectes. Els processos d’avaluació permeten objectivar en quina mesura les polítiques avaluades tenen les principals “qualitats” que defineixen idealment una “bona” política.

L’àmbit de l’avaluació proposta queda delimitat pel model desenvolupat en una investigació prèvia, que ha descrit les polítiques de la societat de la informació en les comunitats autònomes espanyoles (Model PSI), identificant en cada una d’elles els plans directors, les actuacions sectorials, els organismes de coordinació , les entitats executores de les polítiques i les estratègies empresarials (vegeu l’apartat 3.2. Antecedents i resultats previs).

ANTECEDENTS

El sector de la comunicació és un dels dinamitzadors de les profundes transformacions registrades a la societat desenvolupada durant les últimes dècades. Les màximes institucions internacionals i regionals reconeixen que, la sobtada aparició primer i després la importància creixent de les tecnologies de la informació i la comunicació en les esferes professionals i privades, ha comportat àmplies repercussions en el sistema econòmic, institucional i social. Des d’aquesta perspectiva cal garantir que la transició cap a aquest nou model comunicatiu, per ràpid o lent que el procés es desenvolupi, no deixi al marge a cap sector de la societat i que els fruits derivats del creixement es comparteixin equitativament (Estratègia de Lisboa de l’ Consell Europeu, 2000; Iniciativa eEuropa de la Comissió Europea, 1999, etc .).

Al juny de 2005, la Comissió Europea va posar en marxa la “Iniciativa i2010 “per fomentar el creixement econòmic i l’ocupació en la societat de la informació. Es tracta d’una estratègia global per al desplegament i la modernització dels instrumentspolítics de la UE que han de propiciar el desenvolupament de l’economia digital (instruments reguladors, investigació aplicada en aquest camp i acords de col.laboració amb la indústria). Un dels components d’aquesta estratègia, el programa de suport a les polítiques TIC, reflecteix la preocupació creixent per investigar i avaluar, des d’una perspectiva innovadora, la pertinència i efectivitat de les polítiques públiques que es promouen en aquest àmbit (Iniciativa i2010, 2005 , p. 5-7).

En termes generals, una política s’ha d’entendre com una estratègia o un objectiu (o objectius), implementat mitjançant una sèrie d’Instrumentsde política. Des d’aquesta perspectiva, les polítiques tenen un caràcter marcadament dinàmic i evolutiu, condicionat pels diferents instruments de política que s’afegeixen, retiren o modifiquen al llarg del temps. Els objectius de la política estan també sotmesos a modificacions similars, així com canviant és la seva importància relativa (European Commission, 2004, p. 91).

El projecte Nova tecnologia de la informació i canvi comunicatiu en les comunitats autònomes espanyoles, desenvolupat pel Grup Investigador Localcom, en el marc del programa d’ajuts a Projectes d’Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic del Ministeri d’Educació i Ciència (SEC -2003-2006/07024), va permetre establir un model d’indicadors per comparar la incidència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en les comunitats autònomes espanyoles. En síntesi, el projecte va abordar el canvi comunicatiu i la pertinència de la recerca en l’àmbit local. Es va fer a partir de l’anàlisi comparativa de les oportunitats, les infraestructures i els usos que configuren les noves relacions digitals; de la identificació de les polítiques de reequilibri territorial en tecnologies de la informació i la comunicació, i de la descripció del paper de les institucions locals i els actors socials en la definició d’estratègies d’infraestructures, continguts i serveis (M. Murciano, dir. 2008).

A partir dels resultats d’aquesta primera aportació al tema, s’ha posat en evidència la necessitat d’emprendre una segona fase d’anàlisi que, sobre la base dels indicadors propis elaborats ja els diferents models autonòmics descrits, avanç en l’avaluació de les polítiques públiques implementades amb l’objectiu de facilitar a gestors i executius la presa de decisions en el terreny de la societat de la informació.

Per donar continuïtat a l’estudi previ sobre el paper de les TIC en el canvi comunicatiu a escala local, el grup en les següents diagnòstic, fonamentat en les dades empíriques ja obtinguts:

1) En primer lloc, la infraestructura TIC instal.lada a Espanya és desigual i insuficient. De l’anàlisi global dels indicadors seleccionats per l’Índex Localcom es desprèn una realitat emergent en la qual destaquen unes comunitats autònomes sobresortints (Madrid, Catalunya i País Basc) en contrast amb altres endarrerides (Castella la Manxa, Andalusia, Galícia i Castella i Lleó) que perden terreny en el nou context digital i acumulen un dèficit important en sectors claus com el desplegament d’infraestructures, el capital humà, la cultura de la innovació tecnològica i l’economia del coneixement.

2) En segon lloc, les teories i les eines relatives a l’eficaç utilització regional de les TIC encara no s’ha desenvolupat. Així doncs, tot i que el desplegament d’infraestructures avança, i és notable, podem afirmar que es té encara de la investigació crítica necessària i d’una avaluació del seu ús efectiu. L’aplicació a escala local dels models macro per a la solució de problemes socials mitjançant la utilització eficaç de les TIC, poden resultar inadequats o limitats. Atès que el desafiament immediat està a concentrar l’acció pública en els àmbits polítics estratègics que facin avançar la societat de la informació, cal implementar paral.lelament mecanismes de seguiment de les polítiques que siguin efectius i que permetin avaluar de forma sistemàtica els resultats assolits.

3) En tercer lloc, cal esmentar també la manca de capital humà capacitat per a la direcció de les tasques relacionades amb la implementació de les polítiques TIC i amb la plena utilització d’aquestes tecnologies a escala local. Hi ha una concentració de personal a les zones urbanes, el que aprofundeix la bretxa que apareix entre les comunitats autònomes i en interior de les mateixes comunitats. L’avaluació de les polítiques ha de permetre un diagnòstic sobre els nivells de formació que han d’assolir les persones encarregades de fomentar la plena ocupació de les TIC en l’àmbit local.

4) En quart lloc, és necessari comptar amb protocols d’implementació innovadors que permetin avaluar de manera homogènia el conjunt de les accions planificades en les diferents comunitats autònomes espanyoles i que puguin ser assumits pels responsables de la implementació de les polítiques TIC a escala local.