Model Localcom

El model Localcom creat pel grup de recerca per analitzar el cúmul de circumstàncies socials, econòmiques, tecnològiques i culturals que impulsen o alenteixen el desplegament de l'anomenada Societat de la Informació en les comunitats autònomes espanyoles, es val, en el pla quantitatiu, de una sèrie d'indicadors estadístics que, entre els disponibles per l'univers estudiat, són els que reflecteixen amb major fidelitat les relacions orgàniques que es pretén descriure. Des d'aquesta perspectiva, el model, més que una mera abstracció teòrica, constitueix una eina metodològica apropiada per analitzar l'impacte que sobre l'espai local té el canvi comunicatiu producte de la difusió de les TIC.

De l'anàlisi estadística es va construir un model de capes amb dependència seqüencial, compost per vint indicadors. A l'eix vertical es situen les tres categories fonamentals: oportunitats, definides com els recursos econòmics i educatius que serveixen de base per a la implantació de les TIC, les infraestructures, és a dir, les xarxes i equipaments que garanteixen la connectivitat de les llars i de els ciutadans en el nou entorn digital, i els usos avançats de les xarxes tant a escala institucional (empreses, ajuntaments), com per part d'aquells usuaris que aprofiten de manera intensiva aquests recursos.

L'eix horitzontal permet una segona lectura perquè agrupa els indicadors segons el rol que juguen dins del model, és a dir, si constitueixen recursos disponibles que permeten satisfer una necessitat, o si són actuacions que afegeixen valor a aquells recursos preexistents.

Per mesurar la incidència del canvi comunicatiu en les comunitats autònomes espanyoles, es va dissenyar l'Índex Localcom que segueix la mateixa metodologia que l'Índex d'Accés Digital, IAD (UIT), el Índex de Desenvolupament Humà, IDH (PNUD) i l'Índex d'Oportunitats Digitals, IOD (UIT). L'índex Localcom permet agrupar els indicadors i usar punts de referència màxims i mínims per normalitzar les xifres. Aquesta metodologia ofereix diversos avantatges. En primer lloc, és una eina directa i transparent, ja que els valors referencials són identificables i els càlculs clars. En segon lloc, l'ús d'aquest tipus de pautes estableix metes a les quals les comunitats autònomes poden aspirar i es creen paràmetres per assolir-les. Tercer, agrupar d'aquesta manera els indicadors permet que les comunitats identifiquin les seves fortaleses i debilitats, el que és indispensable perquè els responsables dissenyin polítiques en el context de la Societat de la Informació. Quart, és factible fer un seguiment temporal de l'índex, imprescindible per a l'avaluació de les polítiques.

 

Campus d'excel·lència internacional U A B