Metodologia_sec_2003

Metodologia

Les principals eines metodològiques dissenyades en el marc de la investigació “Nova tecnologia de la informació i canvi comunicatiu en les Comunitats Autònomes espanyoles”, són les següents:

    » Matriu General de Dades (MGD)
    » Estudi comparatiu sobre indicadors internacionals en TIC
    » Disseny de l'Índex Localcom
    » Model Localcom
    » Components de l'Índex Localcom
    » Model per a l'estudi de les Polítiques de Societat de la Informació (Model PSI)


MATRIU GENERAL DE DADES (MGD)

La MGD ha estat l'eina metodològica desenvolupada durant el projecte per agrupar tots els indicadors estadístics empleats. La identificació de les fonts i l'anàlisi dels indicadors ha permès establir categories pròpies per agrupar les dades disponibles, seleccionar els camps de la matriu i dissenyar la seva presentació gràfica i proporcionalitat. Al llarg de la investigació s'han elaborat fins a quatre versions de la MGD, amb diferents nivells de complexitat: des del plantejament inicial a l'estructura definitiva adoptada.

 

La versió definitiva de la MGD presenta quatre camps descriptius (indicador, subindicador, font i any, observacions), nou camps numèrics corresponents a les comunitats autònomes incloses en l'estudi (Andalusia, Aragó, Castella - La Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Galícia i País Basc) i un camp per a les estadístiques d'Espanya en el seu conjunt. La matriu agrupa els indicadors seleccionats en les cinc categories citades. Per a cadascuna d'elles es distingeixen clarament dos grups d'indicadors: en primer lloc els que estan disponibles per a totes les comunitats autònomes estudiades i posteriorment el conjunt de valors que només estan agregats a escala nacional. Finalment s'estableixen les adreces electròniques de les fonts on es poden trobar els indicadors seleccionats.

ESTUDI COMPARATIU SOBRE INDICADORS INTERNACIONALS EN TIC

A fi d'elaborar una proposta d'índex propi que permeti comparar el comportament de les comunitats autònomes espanyoles en el terreny de les TIC, se seleccionen set models metodològics, presentats i desenvolupats per organitzacions internacionals amb experiència en aquest àmbit (algunes, com PNUD i la Unió Internacional de Telecomunicacions, situades en l'òrbita de Nacions Unides). Es van analitzar críticament i es va avaluar l'abast de la metodologia a fi d'identificar les categories i variables considerades, els coeficients de ponderació utilitzats, les fórmules de càlcul i el pes relatiu dels indicadors en l'índex final. Aquesta anàlisi va permetre utilitzar les metodologies i classificacions dels índexs internacionals com a referències de base per al posterior disseny del Model Localcom.

DISSENY DE L'ÍNDEX LOCALCOM

Per mesurar la incidència del canvi comunicatiu en les Comunitats Autònomes espanyoles, es va dissenyar l'Índex Localcom que segueix la mateixa metodologia que l'Índex d'Accés Digital, IAD (UIT, 2002); l'Índex de Desenvolupament Humà, IDH (PNUD, 1993) i l'Índex d'Oportunitats Digitals, IOD (UIT, 2005). L'índex Localcom permet agrupar els indicadors i usar punts de referència màxims i mínims per normalitzar les xifres. Aquesta metodologia ofereix diversos avantatges. En primer lloc, és una eina directa i transparent, ja que els valors referencials són identificables i els càlculs clars. En segon lloc, l'ús d'aquest tipus de pautes estableix metes a les quals les Comunitats Autònomes poden aspirar i es creen paràmetres per aconseguir-les. Tercer, agrupar d'aquesta manera els indicadors permet que les comunitats identifiquin les seves fortaleses i debilitats, la qual cosa és indispensable perquè els responsables dissenyin polítiques en el context de la Societat de la Informació. Quart, és factible fer un seguiment temporal de l'índex, imprescindible per a l'avaluació de les polítiques.

Para cadascun dels indicadors considerats en l'Índex Localcom, s'han observat els valors màxims i mínims (entre totes les comunitats autònomes estudiades, inclosos les dades d'Espanya en el seu conjunt). El comportament de les autonomies en cadascuna de les variables analitzades s'expressa com un valor entre 1 i 0, producte d'aplicar una fórmula comuna: el valor de referència considerat menys el valor mínim observat, dividit entre el valor màxim observat menys el valor mínim observat.

L'índex per a cada àmbit de referència o categoria es calcula com una mitjana simple dels subíndexs que la componen. I l'índex general s'obté després de fer el promig dels resultats de les quatre categories.

A fi de desenvolupar totes les potencialitats de l'índex i donar-li un perfil qualitatiu propi, es va estudiar des d'una perspectiva estadística la combinació i el pes específic dels indicadors dins de cada categoria. D'aquesta manera es van identificar les redundàncies i les inconsistències en els resultats finals. Per aconseguir aquest objectiu es va procedir a: identificar els coeficients de correlació entre indicadors i elaborar una matriu de correlacions entre tots els parells potencials de variables; representar gràficament els indicadors i les seves correlacions; i fer una anàlisi factorial de components per descobrir les variables de fons i els factors latents que vinculaven als indicadors considerats. Després d'aquesta anàlisi quantitativa, es van verificar les fortes correlacions entre grups d'indicadors integrats en les cinc categories, i també es van detectar les de menor significació (que aportaven poca coherència al subíndex). En conseqüència, es van descartar els indicadors de més baixa correlació i es va construir una nova versió de l'índex (la número vuit), dotada d'una coherència estadística satisfactòria.

MODEL LOCALCOM

 El model Localcom creat pel grup d'investigació per analitzar el cúmul de circumstàncies socials, econòmiques, tecnològiques i culturals que impulsen o ralenteixen el desplegament de l'anomenada Societat de la Informació en les Comunitats Autònomes espanyoles, es val, en el plànol quantitatiu, d'una sèrie d'indicadors estadístics que, entre els disponibles per a l'univers estudiat, són els que reflecteixen amb major fidelitat les relacions orgàniques que es pretén descriure. Des d'aquesta perspectiva, el model, més que una mera abstracció teòrica, constitueix una eina metodològica apropiada per analitzar l'impacte que sobre l'espai local té el canvi comunicatiu producte de la difusió de les TIC.

A partir de l'anàlisi estadística es va construir un model de capes amb dependència seqüencial, compost per vint-i-quatre indicadors. Com s'aprecia en la següent figura, en l'eix vertical se situen les tres categories fonamentals: oportunitats, definides com els recursos econòmics i educatius que serveixen de base per a la implantació de les TIC; les infraestructures, és a dir, les xarxes i equipaments que garanteixen la connectivitat de les llars i dels ciutadans en el nou entorn digital; i els usos avançats de les xarxes tant a escala institucional (empreses, ajuntaments), com per part d'aquells usuaris que aprofiten de forma intensiva dits recursos.

L'eix horitzontal permet una segona lectura perquè agrupa als indicadors segons el rol que juguen dins del model, és a dir, si constitueixen recursos disponibles que permeten satisfer una necessitat, o si són actuacions que afegeixen valor a aquells recursos preexistents.


 

COMPONENTS DE L'ÍNDEX LOCALCOM

En el primer nivell del model Localcom, agrupats en la categoria d'Oportunitats, s'inclouen vuit indicadors de capacitat econòmica i nivell educatiu que permeten mesurar factors i circumstàncies claus per als objectius de la investigació. S'han seleccionat aquí determinats indicadors econòmics i socials que d'una forma directa o indirecta contextualitzen l'impacte en la societat del canvi comunicatiu impulsat per les TIC. La categoria Infraestructures, per la seva banda, incorpora vuit indicadors claus per dimensionar l'equipament TIC de les llars espanyoles. L'últim grup d'indicadors s'emmarca dins de la categoria d'Usos i expressen el nivell d'aprofitament que la societat fa de les oportunitats i infraestructures pròpies de la Societat de la Informació.

A partir de cadascun d'aquests indicadors s'ha realitzat una sèrie estadística de caràcter històric, per comunitat autònoma, per observar l'evolució i tendències dels mateixos en els últims anys.


MODEL PSI

La investigació ha permès també desenvolupar un model propi per identificar les principals institucions rectores de la Societat de la Informació en les comunitats autònomes espanyoles (Model PSI). Aquesta representació identifica els organismes de coordinació, els plans directors implementats, les entitats executores de les polítiques, les principals actuacions sectorials i les estratègies empresarials. També permet visualitzar aquests apartats en les escales local i estatal. S'han creat set models diferents, un per a cada comunitat autònoma estudiada. Tots ells mantenen la mateixa identitat, com s'observa en el següent gràfic, corresponent a la comunitat d'Andalusia.

La investigació ha establert una cronologia de les institucions autonòmiques dedicades a la promoció de la Societat de la Informació; una dissecció qualitativa dels plans directors vigents i dels recursos econòmics assignats; un seguiment de les actuacions del Pla Avanza; una anàlisi del paper de les institucions locals; i, finalment, una aproximació a les estratègies empresarials.

 

 

 

 

Campus d'excel·lència internacional U A B