Coleccio-espai-iberoamerica

Col·lecció Espai Iberoamericà

La comunicación mundo. Releer un mundo trasformado por las comunicaciones. Por Antonio Pasquali. Año 2011. Editorial Comunicación Social (Zamora, España). ISBN: 978-84-92860-21-0.

 

El primer llibre de la col•lecció ‘Espai Iberoamericà’ està escrit per Antonio Pasquali, un dels més prestigiosos investigadors del fenomen de la comunicació a Amèrica Llatina. L'obra suposa una invitació a repensar el món de l'home des de la perspectiva de la comunicació. L'autor defineix la nostra època com l'era de les comunicacions. L'actual abundància de comunicacions basades en la xarxa Internet, amb la seva naturalesa democràtica, els seus costos decreixents i la seva universalitat, han modificat en profunditat el comerç, l'educació i la política. Antonio Pasquali estudia aquest procés de canvi analitzant en clau comunicativa aspectes centrals com la revolució que imposa el codi binari davant del lineal, la ciutat com a espai humà de relació social, la educació en l'era electrònica, i la llibertat d'expressió, entre d'altres.

 


 

Comunicación Política en México. Retos y desafíos ante el proceso democratizador global. Por Norma Pareja Sánchez y Silvia Molina y Vedia (coordinadoras). Año 2011. Editorial Comunicación Social (Zamora, España). ISBN: 978-84-92860-17-3.

El segon volum de la col•lecció ‘Espacio Iberoamericano’, promoguda per l'Observatori Iberoamericà de la Comunicació, tracta de la Comunicació Política a Mèxic. Reptes i desafiaments davant el procés democratitzador global, una obra coordinada per les professores Norma Parella Sánchez i Silvia Molina i Vedia. El llibre aborda aspectes relacionats amb les inèrcies d'un sistema polític autoritari en coexistència amb els nous valors democràtics. S'estructura al voltant de tres eixos temàtics: la comunicació política i els processos electorals, les estratègies de comunicació política, la comunicació política i la relació entre Mèxic i Estats Units. Compta amb col•laboracions dels membres del grup de recerca en comunicació política de la Associació Mexicana d'Investigadors en Comunicació (AMIC). 

 

 


 

Qué pasa con el estudio de los medios. Diálogo con las Ciencias Sociales en Iberoamérica Por Raúl Fuentes Navarro, Enrique E. Sánchez Ruiz y Raúl Trejo Delarbre. Año 2011. Editorial Comunicación Social (Zamora, España). ISBN: 978-84-96082-75-5.

“Què passa amb l'estudi dels mitjans” posa en primera línia de l'actualitat el debat sobre la identitat dels estudis sobre els mitjans de comunicació com a disciplina acadèmica. Tres autors d'acreditada solvència són els encarregats d'establir aquest diàleg: Raúl Fuentes presenta, a partir de dades recents, una actualització de la hipòtesi de la Triple Marginalitat dels estudis de Comunicació- o Mitjans -i de la dimensió disciplinària- o post-disciplinària -d'aquests; Raúl Trejo s'endinsa en un fascinant recorregut bibliogràfic que mostra com s'ha contemplat l'objecte principal d'estudi dels anomenats comunicòlegs -els mitjans de comunicació- des d'abans fins i tot que aquest camp acadèmic adquirís la seva actual identitat i forma institucional, i Enrique E. Sánchez, per la seva banda, repassa els canvis de paradigma ideològic que han dominat les Ciències Socials a Iberoamèrica -des dels anys seixanta fins a l'actualitat -destacant la necessària interacció dels estudis sobre els mitjans amb les Ciències Socials en virtut de les múltiples dimensions de aquests estudis. 





Políticas de comunicações. Um estudo comparado: Brasil, Espanha, Estados Unidos, México e Venezuela Por Sayonara Leal, Murilo César Ramos y Elen Gerlades (orgs.). Año 2013. Editorial Comunicación Social (Zamora, España). ISBN: 978-84-15544-24-1.


La conceptualització de les polítiques públiques de comunicació remet a la discussió de les relacions entre l'Estat, mitjans de comunicació i societat civil. Històricament, les institucions de l'Estat modern vinculen les polítiques de desenvolupament, entre les quals es troben les de la comunicació, amb els actors econòmics. En efecte, l'aplicació d'aquestes polítiques crea entorns regulatoris capaços de resoldre els problemes plantejats per la imperfecció dels mercats, al mateix temps que corregeix els abusos originats pels agents econòmics a través de les complexes relacions entre regulació, democràcia i capitalisme. Aquest treball, desenvolupat pel Laboratori de Comunicació Política (LaPCom) de la Universitat de Brasília, revela l'esforç per construir un estudi empíric i comparatiu regional, basat en aspectes fonamentals com són: la relació d'Estat amb els mitjans de comunicació, la participació pública en la planificació de la comunicació, els mecanismes per estimular la presència de diferents actors socials en el debat públic, i la formulació de les polítiques púbiques dirigides al desenvolupament dels nous mitjans.

 


 

Matrices culturales del neoliberalismno: una odisea barroca Por Eliseo R. Colón Zayas. Año 2013. Editorial Comunicación Social (Zamora, España). ISBN: 978-84-15544-41-8.

La investigació contemporània interpreta el barroc com un fenomen cultural que sorgeix en una situació històrica específica i abasta l'amplitud de la diversitat cultural a través dels límits cronològics. Si bé es pot parlar de períodes històrics diferents, cadascun d'ells amb un conjunt de fenòmens culturals particulars i específics de la situació històrica, és possible identificar i descriure una cultura barroca fluida, que no es limita a un punt específic en la història, sinó que la travessa diacrònicament fins als nostres temps. En aquest sentit, per exemple, el melodrama i el melodramàtic, encara que articulen la proposta sentimental de la modernitat, funcionen avui com a mecanismes retòrics en la construcció d'una cultura populista neoliberal, basada en un mercat de consumisme diferenciat i en el liberalisme individual radical.


Campus d'excel·lència internacional U A B