El número 5 de la revista Pasado y Memoria (2006) porta per títol “España en los años 60. La percepción de los cambios”. S’hi recullen diversos aspectes dels canvis que van tenir lloc en aquella època, tant en referència al seu propi significat respecte a l’estat en què es trobaven en l’etapa anterior del règim com en relació a la seva repecussió sobre l’actitud dels grups socials protagonistes dels canvis, repercussió que arribaria a capes més extenses de la societat, impulsant-les a prosseguir el procés de modernització social, política i cultural. Entre d’altres, destaquen els articles d’Álvaro Soto Carmona, Nicolás Sesma Landrin i Alberto Carillo-Linares.
El número 56 (2006) de la revista Historia Social publica el dossier “Gobernar la Victoria”, adreçat a l’estudi de les polítiques socials, locals i migratòries del franquisme. En són autors Carme Molinero (“El reclamo de la ‘justicia social’ en las políticas de consenso del régimen franquista”), Antonio Francisco Canales (“Las lógicas de la Victoria. Modelos de funcionamiento político local bajo el primer franquismo”) i Martí Marín (“Franquismo e inmigración interior: el caso de Sabadell (1939-1960)”). A més a més, aquest número també conté l’anàlisi historiográfic de Óscar J. Rodríguez Barreira “La historia social y local del franquismo en la democracia, 1976-2003. Datos para una reflexión”.
La revista Pasado y Memoria, en el seu quart número (2005), ha dedicat un extens dossier a l’estudi de la repressió i violència franquista entre 1936 i 1945, en el qual s’han analitzat gran diversistat de temàtiques entorn a aquesta qüestió. S’ha tractat l’origen propagandístic de la Causa General (Francisco Espinosa), la política penitenciària (Julián Chaves), les característiques de la violència política a Guipúscoa durant al Guerra Civil i el primer franquisme (Pedro Barruso), el cas de l’Stanbrook, vaixell que va acceptar refugiats atrapats al port d’Alacant, en finalitzar la guerra (Juan Martínez Leal) i la construcció de la memòria de la División Azul (Xosé Mantel Núñez).
El número 11, de 2006, de la revista Dez Eme està dedicat als moviments socials durant el franquisme. Les aportacions que es realitzen tenen com a temàtiques les mobilitzacions agràries durant el franquisme (amb un article de Ramon García Piñeiro i un altre de Víctor Santidrián Àries), el Moviment Democràtic de Dones (Claudia Cabrero Blanco) i l’oposició al franquisme en l’Administració de justícia (Ana Fernández Asperilla). Per altra banda, compta amb l’article “Per què parlem de memòria quan volem dir història?”, de Juan José Carreras Ares.
Recerques. Història, economia, cultura, 50 (2005).
La revista, que celebra el seu cinquantè aniversari, publica una sèrie de articles sobre diversos aspectes del franquisme. Entre d’altres hi escriuen: Luciano Casali, “Ramiro Ledesma Ramos, o la política com a propaganda”; Carme Molinero, “El fantasma de la lluita de classes en l’imaginari franquista”; Ángela Cenarro, “Protonatalisme, reeducació i disciplina: els projectes mèdics i pedagògics a Auxilio Social, 1937-1940”; Francesc Vilanova, “Beligerantes morales”: la Barcelona franquista i la guerra contra els bolxevics l’estiu de 1941″; Pere Ysàs “Entre l’alarma i el desconcert. Els franquistes i la “crisis de desembre” de 1970″.
El número 307 de L’Avenç (novembre de 2005) proposa un dossier sobre l’últim franquisme i la transició. Hi col·laboren Carme Molinero, Pere Ysàs, Santos Juliá i José M. Marín, amb reflexions sobre aspectes polítics, socials i econòmics. Els tres escenaris escollits, sobre la base dels temes tractats dins del Congrès La Transició de la Dictadura a la Democràcia, coorganitzat per CEFID i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, son la crisi de la dictadura, els primers moments del procés de transició i els condicionants econòmics i socials.
La revista Dez Eme (Revista de Historia e Ciencias Sociais da Fundación 10 de Marzo) dedica el seu número 10 (octubre de 2005) a la memòria històrica i als debats historiogràfics que s’hi puguin relacionar. Així ens proposa, entre d’altres, la traducció de la intervenció d’Eric Hobsbawn dins del Col·loqui de la British Academy sobre historiografia marxista, les reflexions sobre el nou Memorial Democràtic de la mà de Pere Ysàs, sobre la memòria i l’oblit de Gloria Bayona Fernández i sobre la memòria col·lectiva de Francisco Erice. També assenyalem l’article sobre l’experiència de resistència obrera de Manuel Amor Deus, dirigent de les CCOO gallegues.