Professors i investigadors de la UAB

 

Jaume Aulet

 

Manuel Aznar

Manuel Aznar Soler (València, 1951), catedràtic de literatura espanyola contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, és director del "Taller de Investigaciones Valleinclanianas (TIV)" i del "Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL)", dos grups vinculats al Seminari de Literatura Española Contemporánea del Departament de Filología Espanyola de la UAB, Seminari del que és responsable.
És autor de nombrosos llibres, capítols de llibres, edicions i artícles sobre la literatura espanyola dels segles XVIII, XIX i XX. Especialitzat en la literatura durant la II República, la guerra civil i l' exili republicà de 1939, entre les seves publicacions poden esmentar-se llibres com Literatura española y antifascismo (1927-1939) [1987], I Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (París 1935) [1987], Guía de lectura de Martes de carnaval, de Valle-Inclán [1992] i Max Aub y la vanguardia teatral (Escritos sobre teatro, 1928-1938) [1993], escriptor exiliat del que ha editat tres obres que compten també amb estudis introductoris i notes: La gallina ciega [1995], San Juan [1998] i una selecció dels seus Diarios (1939-1972) [1998]. Més recentement poden esmentar-se Los laberintos del exilio. Diecisiete estudios sobre la obra literaria de Max Aub [2003], Nuevos diarios inéditos (1939-1972) [2003] i Escritos sobre el exilio [2008]. Ha estat també editor de El exilio literario español de 1939 [1998] i de Las literaturas del exilio republicano de 1939 [2000], així com de Escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939 [2007] i co-editor de El exilio republicano de 1939 y la segunda generación [2011], tots quatre Congressos Internacionals organitzats pel GEXEL.
Ha preparat edicions, entre d'altres, de Rafael Dieste, Juan Gil-Albert, María Teresa León o José Sanchis Sinisterra, i estudis i assajos sobre, per exemple, Manuel Azaña, José Bergamín, Juan Chabás, José Ricardo Morales, Cipriano de Rivas Cherif, Antonio Sánchez Barbudo, Adolfo Sánchez Vázquez, Ramón J. Sender i Valle-Inclán.
Ha coordinat diversos números monogràfics sobre les literatures de l'exili republicà de 1939 publicats per les revistes Guaraguao [1997], Taifa [1997], Ínsula [1999] i Renacimiento [2000].
Actualment és director literari de La Biblioteca del Exilio, així com director de Laberintos, “anuario de estudios sobre los exilios culturales españoles”, i de El Correo de Euclides, “anuario científico de la Fundación Max Aub”. Investigador principal d'un projecte titulat "Escena y literatura dramática en el exilio republicano de 1939:final" [FFI2010-21031], financiat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i en vigor des de el 1 de gener de 2011 fins el 31 de desembre de 2013. Entre els seus darrers llibres esmentem Valencia, capital literaria y cultural de la República [2007], Materials documentals del Segundo Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (Valencia-Madrid-Barcelona-París, 1937) [2009] i República literaria y revolución (1920-1939) [2010].

 

Montserrat Bacardí

Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials. Des de 1998 és coordinadora de Quaderns. Revista de Traducció i, des de 2009, del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC). Ha publicat articles d'història de la literatura i de la traducció (sobre Avel·lí Artís-Gener, Xavier Benguerel, Ramon Folch i Camarasa, Joan Oliver, Teresa Pàmies o Joan Sales) i els llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia (1998), Anna Murià. El vici d'escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras (2009), La traducció catalana sota el franquisme (2012), Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora (2016) i, amb Pilar Godayol, Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005) (coord.) (2010), Diccionari de la traducció catalana (dir.) (2011, premi Crítica Serra d’Or 2012) i Les traductores i la tradició (2013).

Amb Susanna Àlvarez, ha tingut cura de Memòries d’un segle d’or (2008) i Cartes a Carme Porta (2015), de Joan Triadú, i Estimat amic. Cartes. Textos (2009) i La maleta extraviada (2013), de Pere Calders i Joan Triadú. Amb Francesc Foguet, ha editat Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis (2012), de Pere Calders, i Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011), Les raons de l’exili (2013), El revulsiu del catalanisme (2015), A reculons (2015), Muntaner, 4 (2016) i Lectures de postguerra (2016), de Rafael Tasis. També ha donat a conèixer una mostra de l’Epistolari familiar (2012) d’Anna Murià i l’Epistolari Jordi Arbonès & Joaquim Carbó (2013).  

 

David Ballester

És magíster i doctor en Història Contemporània per la UAB (1992 i 1995). Professor d'ensenyament secundari des de 1991 i del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB des de 1997. Ha centrat bona part de les seva tasca investigadora en l’àmbit de la història social, en especial en el del sindicalisme marxista català, reconstruint l’evolució de la UGT de Catalunya en les obres Marginalitats i hegemonies: La UGT de Catalunya, 1888-1936, Barcelona, 1996 (també en edició castellana); L’instrument sindical del PSUC durant la Guerra Civil: La UGT de Catalunya, 1936-1937, Barcelona, 1997; La UGT de Catalunya durant la II República, Barcelona, 1996; Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya, 1936-1939, Barcelona, 1998; Barcelona i la UGT. Un segle d’història (1888-1988), Barcelona, 2002; Els homes sense nom. Clandestinitat i exili de la UGT de Catalunya (1939-1976), Barcelona, 2003. Igualment ha publicat biografies de dirigents socialistes com Josep Comaposada, biografia d’un socialista, Barcelona 2005; i Joan Codina Torres, un socialista a la conselleria de Treball, Barcelona, 2007. Igualment ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades respecte aquestes temes (L’Avenç, Recerques, Revista de Catalunya, etc.), i ha col.laborat en diverses obres col.lectives (Història político-social de Catalunya i els Països Catalans, Barcelona, 1996; Diccionari dels partits polítics de Catalunya, 1874-1977, Barcelona, 2000; Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, Barcelona, 2000; Catalunya durant el franquisme. Diccionari, Barcelona 2006; Enciclopèdia de Barcelona de l’A a la Z, Barcelona, 2006; La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Vol. 5. Els papers de Salamanca, Barcelona, 2006). També ha treballat el periode de la transició, fent especial referència a aspectes relacionats amb l’ordre públic, com Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona, Barcelona, 2001; i El triomf de la memòria. La manifestació de l’11 de setembre de 1977, Barcelona, 2002. En l’actualitat col.labora en el Diccionario biográfico del socialismo español, Fundación Pablo Iglesias, prepara una opuscle sobre els escrits de Josep Comaposada i ha iniciat la recerca sobre la UGT de Catalunya durant la transició.

 

Maria Campillo Guajardo

 

Maria Campillo (Alhama de Aragón, 1953). Professora del Departament de Filologia Catalana (UAB). Literatura catalana contemporània. Dedicació profesional: Història de la literatura.
Investigació preferent sobre la vida cultural i la literatura dels períodes: anys vint i trenta, guerra civil i postguerra. Sobre aquests àmbits, publicació d´articles a Els Marges, Serra d'Or, Revista de Catalunya, Insula; diversos diccionaris de literatura; edició d'antologies de narrativa, com Contes de guerra i revolució, 1936-1939, 2 vols. (1981), El conte de 1911 a 1939 (1983) o Quimet dels Lleopards i altres contes (1985); estudis introductoris a reedicions (de Jordana, 1979, M.T. Vernet, 1986, de Calders, 1990), opuscles (per a les edicions de la Institució de les Lletres Catalanes o per a col.leccions destinades a l'ensenyament superior), i llibres: La premsa a Barcelona 1936-1939 (amb E. Centelles, 1977), Escriptors catalans i compromís antifeixista, 1936-1939 (1994).Sobre l´actuació dels escriptors durant la guerra civil, he publicat també estudis relatius a Pere Calders (1984), Rodoreda (1994) Carles Pi i Sunyer (1995), Carles Riba (1995), Rovira i Virgili 1999), Trabal (2001). I diverses contribucions sobre la literatura dels exiliats (1992, 1998, 1999, 2000).
També he editat correspondència d'exili, en col.laboració amb Francesc Vilanova: La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d'escriptors, intel.lectuals i científics (2000). Col.laboració en obres col.lectives. Sobre literatura: Història de Catalunya (Salvat, 1979), Història de la Literatura Catalana (Edicions 62, 1984), Història de la Literatura Catalana. Part moderna: La Postguerra (Ariel, vol. XI, 1988). Sobre la vida cultural i literària: Història de la Cultura Catalana (Edicions 62, vol. IX, 1998) i Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (Enciclopèdia Catalana, vol.9, 1999).
Entre les meves publicacions més recents destaquen els llibres: Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939, Barcelona, L'Avenç, 2010, L’exili a la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011, Francesc Trabal. Els contracops de l'enyorança. Escrits d'exili, Barcelona, La Mirada, 2012; Els capítols de llibres: “Il fronte culturale. Gli scrittori catalani e la guerra civile (1936-1939)” dins  Pensando alla Catalogna. Cultura, storia e società, Torino, Edizioni dell’Orso/ Istituto di studi storici Gaetano Salvemini, 2009, “La participació catalana en el Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura” dins València, capital de la República (1936-1937), València, Servei de Publicacions de la Universitat de València, 2009, “No va ser broma, el “Grup de Sabadell” dins Una esperança desfeta. Sabadell 1931-1945, Sabadell, Ajuntament de Sabadell, 2010, “The Common Man as Hero: cròniques de la guerra del 36” dins  Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX, Lleida, Punctum & GELCC, 2010, “Barcelona 1938: els escriptors catalans” dins Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Vol II: art, cultura i intel·lectuals, Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, 2010, “Los andinos y los hijos (y los nietos) de los andinos” dins Winnipeg, el exilio circular, Santiago de Xile, Fundación E. Böll, 2010, “Fonts i usos bíblics en la narrativa de Mercè Rodoreda” dins Congrés Internacional Mercé Rodoreda. Actes, Barcelona, Societat Estatal de Conmemoraciones Cultruales / Institut d'Estudis Catalans, 2010; i l’article: “The Spanish Civil War in Catalan Narrative”, Catalan Historical Review, No 4 (2011).

 

Daniel Casals i Martorell

Daniel Casals i Martorell (Barcelona, 1969) és doctor en filologia catalana, llicenciat en lingüística i periodisme, i professor de llengua catalana a les facultats de Ciències de la Comunicació i de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca abraça la presència del català a la ràdio i premsa durant el franquisme i també els models lingüístics vehiculats pels media durant l'època democràtica. És autor dels llibres La llengua catalana sobre rodes (2002), El català en antena (2003), Resistència del català al tardofranquisme. El programa "En totes direccions" (1971) de Ràdio Barcelona (2007), i Ràdio en català (2007). És autor també d'articles com ara "La recuperació del radioteatre català durant el franquisme: representació de Canigó, de Jacint Verdaguer, a Ràdio Barcelona" (Anuari Verdaguer 14), i "La difusió de la codificació fabriana als mitjans de comunicació durant el tardofranquisme. Publicació del curs Lecciones de catalán para todos (1969-1975) al diari El Correo Catalán" (Actes del Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra").

 

Pau Casanellas

Doctor en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 2011). És membre del CEFID i actualment treballa com a investigador posdoctoral en el Instituto de História Contemporânea, de la Universidade Nova de Lisboa (IHC-UNL). El seu interès s'ha centrat especialment en els anys seixanta i setanta del segle XX, període que ha abastat tant des de la perspectiva de les polítiques d'ordre públic com des de la vessant de la mobilització social, la cultura revolucionària i la pràctica armada. És autor de Morir matando. El franquismo ante la práctica armada, 1966-1977 (Los Libros de la Catarata, 2014).

PhD in History (Universitat Autònoma de Barcelona, 2011). Fellow at the CEFID and currently working as postdoctoral fellow at the Instituto de História Contemporânea, of the Universidade Nova de Lisboa (IHC-UNL). He has focused especially on the 1960s and 1970s, working on public order policies as well as on protest, revolutionary culture and armed struggle. He is the author of Morir matando. El franquismo ante la práctica armada, 1968-1977 (Los Libros de la Catarata, 2014).

 

Jordi Castellanos Vila

Jordi Castellanos i Vila (Tagamanent, 1946 - Barcelona, 2012)
En la mort de Jordi Castellanos i Vila, nota de l'equip de direcció del CEFID.

 

Chiao-in Chen

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Fu-Jen de Taipei, Taiwan (2006). Va finalitzar el Màster Oficial d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (2009). El seu treball final de màster (antiga tesina) es concentrà en el moviment feixista xinès dels anys 30 del segle XX, “La Societat de les Camises Blaves (Lanyi She) del Guomindang (GMD)”. Antiga becaria predoctoral del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació-Agencia Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament Internacional (MAEC-AECID), actualment està realitzant la seva tesi doctoral (aprofundint sobre en el desenvolupament del moviment feixista i nacionalista xinès). Ha participat en diversos congressos i jornades mitjançant la presentació de comunicacions, destacant entre altres “Los Camisas Azules: una experiencia del fascismo chino entreguerras y su relación con la Europa fascista, 1932-1938” (X Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea: Nuevos Horizontes del pasado: culturas políticas, identidades y formas de representación, Universidad de Cantabria, 2010). Tanmateix, entre les seves publicacions destaca “Els Camises Blaves i el feixisme xinès, 1932-1938” ( Segle XX. Revista Catalana d'història, núm. 5, 2012, p.15-36). També ha sigut investigadora invitada (visiting researcher) en el Departament d’Història de la Universitat de Nanjing (República Popular de la Xina), realitzant diferents ponències, destacant la titulada “Introducción a la historia de España (Siglo XX).”

Bachelor degree in Hispanic Philology at Fu-Jen University in Taipei, Taiwan (2006). Master degree in Contemporary History at the Universitat Autònoma de Barcelona (2009). Her dissertation of Master is focused on the Chinese fascist movement of the 30s in the twentieth century, " The Blue Shirts Society (Lanyi she) in the Guomindang (GMD) ". She had scholarship of the Ministry of Foreign Affairs and Cooperation, Spanish Agency of International Cooperation for Development (MAEC-AECID). Her dissertation is about the development of Chinese fascism and nationalist movement. She participated in several conferences and seminars presenting communications, highlighting among others “Los Camisas Azules: una experiencia del fascismo chino entreguerras y su relación con la Europa fascista, 1932-1938” (X Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea: Nuevos Horizontes del pasado: culturas políticas, identidades y formas de representación, Universidad de Cantabria, 2010). Also among her publications include " Els Camises i Blaves the Xinès feixisme, 1932-1938 " (Segle XX. Revista Catalana d' història, no. 5, 2012, p.15- 36). She has also been a visiting researcher in the Department of History at the University of Nanjing (People's Republic of China), performing conference, highlighting the "Introduction to the History of Spain (XX Century)."

 

Joan B. Culla i Clarà

Nascut a Barcelona el 1952, es llicencià en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona el 1975, i s’hi doctorà el 1985. Des del 1977 és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona a les Facultats de Ciències de la Comunicació i de Filosofia i Lletres, i ha estat també col·laborador acadèmic d’ESADE (1981-85) i professor a l’Escola de Policia de Catalunya.

Ha publicat els llibres següents: El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982, en col.laboració amb Albert Balcells i Conxita Mir), Catalunya i la Generalitat al llarg de la nostra història (1983, coordinador), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923) (1986), El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (1989, amb Borja de Riquer; reedició el 2000), La premsa republicana (1990, amb Àngel Duarte), Joan Casanelles i Ibarz (1904-1986). Memòries i biografia (1991), "Autogovern i reptes de la fi de segle (1980-1997)", volum 12è de la Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1999, director), Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX (2000, co-director), El mundo contemporáneo. Grandes textos y documentos políticos (2000), El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000) (2001, coordinador), Unió Democràtica de Catalunya: el llarg camí (1931-2001) (2002), Israel, el somni i la tragèdia (2004), La tierra más disputada. El sionismo, Israel y el conflicto de Palestina (2005), La dreta espanyola a Catalunya 1975-2008 (2009) i Breve historia del sionismo (2009).

Ha contribuït a nombroses obres col.lectives, de la Gran Enciclopèdia Catalana a la Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili/Sobrequés, passant per l’informe Catalunya 77-88 de la Fundació Jaume Bofill (1989) o els volums Els catalans i el poder (1994), Catalunya-España. Un diàleg amb futur (1998), Christian Democracy in Europe (1992), L’Espanya d’Aznar (2004), La pell de Catalunya (2007) o España e Israel veinte años después (2007). Ha publicat articles sobre història social i política catalana i espanyola del segle XX a L’Avenç, Serra d’Or, Revista de Catalunya, Política Exterior, Hérodote, Idees, Ayer, etcètera, a més de col.laborar amb centenars de peces d’opinió en la premsa diària (Avui, El País) així com en diverses emissores de ràdio i televisió. Va ser, entre 1981 i 1983, assessor del programa de Televisió Espanyola a Catalunya Memòria Popular, i des del 1991 exerceix com a director del programa Segle XX, de Televisió de Catalunya.

 

Miguel Díaz Sánchez

Miguel Díaz Sánchez (Águilas, Murcia, 1981) és graduat en Història per la Universitat de Múrcia (2009-2013). Va realitzar el Màster d’Història Contemporània impartit a la Universitat Autònoma de Barcelona (2013-2014), en el marc del qual va presentar un treball de recerca sobre l’establiment de xarxes migratòries entre la província de Múrcia i l’Àrea Metropolitana de Barcelona durant el primer terç del segle XX. Centrat en aquesta cronologia, també ha dut a terme recerques sobre l’associacionisme regional desenvolupat pels murcians a la ciutat de Barcelona, especialment durant el període de la II República.

En l’actualitat és membre del CEDID i investigador predoctoral FI-DGR de la Generalitat de Catalunya. El seu objecte d’estudi són les migracions interiors desenvolupades a Espanya durant la immediata postguerra, amb especial interès en l’anàlisi de les connotacions socials, polítiques i econòmiques que van tenir a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Algunes pautes de la seva recerca poden seguir-se a  “La emigración como estrategía de escape a la represión social, política y económica de la dictadura franquista. El caso de los murcianos en Barcelona (1939-1950)”, Dictatorships & Democracies: Journal of History and Culture, 4, 2016, pp. 9-40.

 

Xavier Domènech Sampere

El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi de la relació entre organitzacions polítiques, moviments socials i canvi polític sota la Catalunya franquista. En aquest marc va realitzar la tesina (en vies de publicació) a partir del cas de Sabadell. Actualment està ampliant el treball, dins del projecte de tesi doctoral, al cas català. En el desenvolupament de la investigació ha publicat varis articles sobre el tema a les revistes Arraona i Historia Social, així com múltiples ressenyes en diferents revistes d’història.
En el context de l’estudi sobre Sabadell, on a la vegada ha realitzat una sèrie d’entrevistes biogràfiques sobre la militància sindical dins del projecte de creació de fonts orals per la història del moviment obrer sota el franquisme dut a terme per la Fundació Cipriano García – Arxiu Històric de CCOO de Catalunya, ha estat treballant com a comissari en el projecte i l’exposició "La memòria democràtica de Sabadell (1939-1976)".
Actualment és membre fundador de la redacció de la revista d’història digital Desafectos, membre fundador de la revista sobre moviments socials Eima i de la redacció de la revista d’història de Sabadell Arraona. Així mateix participa dins del GREF, el CEFID (on treballa a nivell tècnic en la coordinació d’una base de dades sobre Catalunya durant el franquisme) i el Seminari "Nia nesto" de la Fundació Cipriano García.

 

Maria Jesús Espuny

 Maria Jesús Espuny Tomás (Barcelona, 1947). Professora Titular d’Història del Dret i de les Institucions i membre del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la Facultat de Dret de la UAB. La seva línia de recerca es centra en la Història social i jurídica de l’Espanya contemporània. Destaquem la sèrie d’articles publicats a la revista electrònica Iuslabor de la Universitat Pompeu Fabra: “Aproximación histórica al principio de igualdad de género: Propósitos y realidades en la Segunda República española” (I) (2006),  “El empleo femenino después de la guerra” (II), “Las reglamentaciones de trabajo, observatorios de la desigualdad” (III) (2007) i “De la Ley de contrato de trabajo de 1944 a las últimas disposiciones franquistas” (IV) (2008). Junt amb García González, G. “¿Protección o discriminación? A propósito de la Ley de la Silla”,  Universitas. Revista de Filosofía, Derecho y Política, núm. 57 (2010). A l’Anuario de Historia del Derecho Español, Tom LXVII (vol.II, 1997), “El tiempo del trabajo: la ordenación histórica de una conquista laboral”. A Historia Social, núm. 43 (2002) “Eduardo Dato y la legislación obrera”.
Ha coordinat amb la Dra. Olga Paz, entre d’altres, les obres col·lectives següents: Crisis y ocupación (Barcelona, Bosch Editor, 2010); 30 años de la Ley de Amnistía (1977-2007) (Madrid, Dyknson, 2009);  Inspección de Trabajo (1906-2006) (València, Tirant lo Blanch, 2008); Un siglo de derechos sociales. A propósito del centenario del Instituto de Reformas Sociales (1903-2003) (Bellaterra, Servei de Publicacions UAB, 2006).
Altres publicacions: “Ocupación, paro y género en la Segunda República española” a l’obra col·lectiva ja citada, Crisis y Ocupación  (2010); “El Projecte de Llei d' intervenció obrera en la gestió de les indústries”, en Maria Ysàs Solanes (coord.) Segona República i Món Jurídic (Barcelona, Editorial Cálamo, 2006); El Proyecto de Ley de Acción Sindical en la Empresa de 1978 (Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 2006);  “La protección de la maternidad en el textil catalán (1919-1923)” a les actes del VI Congreso de Historia Social, 14º Simposio del Instituto Valentín de Foronda, La previsión social en la historia (2008); “El descanso puerperal y su cumplimiento”, dins FRANCO, G. (ed.), Debates sobre la maternidad desde una perspectiva histórica (siglos XVI-XX) (Barcelona, Icaria editorial, 2010);  “Mujer y Ejército (1939-1988)” a La Integración de la mujer en las Fuerzas Armadas. Reflexiones históricas y realidades jurídicas para un debate necesario (Dirección General de Relaciones Institucionales, Ministerio de Defensa, Barcelona, JM Bosch Editores, 2010); amb diversos autors, “Subiendo al Estrado: Mujeres y Administracion de Justicia (1961-1966)” a RODRÍGUEZ, R., BRAVO, M.J., Experiencias jurídicas e identidades femeninas (Madrid, Editorial Dykinson, 2011); “Excepciones al acceso a la carrera militar en la Ley de 24 de julio de 1961 de derechos políticos, profesionales y de trabajo de la mujer” en  PUELL DE LA VILLA, F.; ALDA MEJÍAS, S. (eds.), Los ejércitos del franquismo (1936-1975) (Madrid, Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado, 2010); amb G. García González i Olga Paz, Los obreros del comercio. Un anàlisis histórico-juridico de la dependencia mercantil catalana (Madrid, Dykinson, 2011). Ha dirigit amb Guillermo García González l’obra col·lectiva Relaciones laborales y empleados del hogar: reflexiones jurídicas (Madrid, Dykinson, 2014).
Des del curs 2000-2001 imparteix a la Facultat de Dret una assignatura optativa comuna als dos Graus de Dret i de Relacions Laborals, “Dictadura franquista i transició democràtica”.
 

Carme Ferré Pavia

Doctora en Ciències de la Comunicació, professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ferré Pavia es va doctorar amb estudis vinculats a la intel·lectualitat resistent al franquisme, amb la tesi dirigida per Joan Manuel Tresserras i dedicada a la revista Serra d’Or, Intel·lectualitat i cultura resistents en el segon franquisme (1959-1977), estudi que va rebre el Premi a la Investigació en Comunicació de Masses del Consell de l’Audiovisual el 1999 i es va publicar el 2001.
Els seus camps d’estudi abasten camps històrics i també periodístics, com ara la història de la comunicació, la participació ciutadana, la responsabilitat social de mitjans i empreses i l’edició periodística. També és editora i ha publicat el Llibre d’Estil de Barcelona Televisió (2007).
En el camp de la història ha abordat, a més de la CNT dels trenta del s. XX a les comarques del sud de Tarragona, l’etapa franquista a través de les seves plataformes culturals i sobretot l’estudi de les revistes culturals. A través de l’activisme cultural també treballa temes de patrimoni cultural i natural i etnologia.
Les darreres recerques són sobre mitjans i periodistes en llengües minoritàries i sobre el conflicte polític entre periodistes i partits i prepara publicacions sobre història de les revistes catalanes i un manual sobre edició periodística.

 

Cristian Ferrer González

Cristian Ferrer González (Barcelona, 1988) és graduat en Història per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesina li va valdre el Premi «Josep Lladonosa» d’Història Local dels Països Catalans el 2013, la qual sortí publicada el 2014 sota el títol Lluitadors quotidians. L’antifranquisme, el canvi polític i la construcció de la democràcia al Montsià (1972-1979). Actualment és membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF) i del CEFID a la UAB i participa com a becari FPI en el projecte La izquierda en la transición española, marc en el què està desenvolupant la seva tesi doctoral sota la direcció de Pere Ysàs.

El seu objecte d’estudi se centra en la història de les classes subalternes, principalment la pagesia i la classe treballadora del món rural durant la dictadura franquista. Tanmateix, ha prestat atenció a les formes d’organització i lluita de la classes populars en condicions profundament adverses i en ambients hostils. Ha realitzat xerrades entorn la relació entre el moviment obrer i la qüestió nacional catalana durant el franquisme. Les categories d’història des del món local i des de sota han marcat, tanmateix, la seva curta trajectòria investigadora. En aquest àmbit ha publicat recentment “Ulldecona i el canvi polític: dictadura, contrahegemonia i democràcia (1964-1983)” a Raïls i "Popular empowerment, peasant struggles and political change: Southern Catalonia under late Francoism (1968-1976)" a Workers of the World.

 

Francesc Foguet i Boreu

Professor de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Foguet i Boreu (Linyola, Pla d'Urgell, 1971) és doctor en Filologia Catalana per aquesta universitat, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l’Institut del Teatre i en El Segle XX a Debat per la Universitat de Barcelona, i màster universitari en Història de Catalunya per la UAB.

Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) [1999], Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, Premi Crítica de "Serra d’Or" de Recerca en Humanitats 2006). Sobre aquest mateix tema, va comissariar l’exposició Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939), produïda pel Memorial Democràtic el 2008, i en va editar i coordinar el catàleg corresponent. En relació amb el mateix període, ha tingut cura també de les antologies Teatre de guerra i revolució de Joan Oliver (1999), Teatre de guerra i revolució (1936-1939). Antologia de peces curtes (2005), i La revolució cívica. Articles de "La Publicitat" (1937-1939), de Domènec Guansé (2008).

Darrerament, ha publicat El teatro catalán en el exilio republicano de 1939 (2016) i Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) (2018), i, amb Sharon G. Feldman, Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme (2016). També ha tingut cura del pròleg i l'edició de Diaris (1969-1972) de Ricard Salvat (2017). Amb Montserrat Bacardí, ha editat Diari (1922) de Rafael Tasis (2017) i Ombres entre tenebres de Manuel Valldeperes (2017), i amb Eusebi Ayensa, de De viva veu de Maria Àngels Anglada (2017).

En l’àmbit del gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable' (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, Premi Crítica de "Serra d’Or" de Biografia 2004); El gran Borràs. Retrat d’un actor, amb Isabel Graña (2007), i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Ha tingut cura de l’edició de la peça teatral Vendaval, d’Odó Hurtado (2014) i de l’epistolari lEstrictament confidencial, de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014). Així mateix, ha estat co-curador de diverses obres de Juli Vallmitjana, Rafael Tasis, Domènec Guansé i Maria Àngels Anglada, i també de volums d'actes i miscel·lanis.

Ha estat coordinador i coautor del manual universitari La representació teatral (2003) i coautor, amb Núria Santamaria, de La literatura dramàtica (2009). Amb Margarida Casacuberta, Enric Gallén i Miquel M. Gibert, ha tingut cura de l’edició d’El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Del Modernisme a la Guerra Civil (2011).

Del 2004 al 2010, va coordinar, amb Mireia Sopena, el projecte Argumenta, una col·lecció d’assaig editada per El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú.

Ha format part del consell de redacció d’El Pou de Lletres" i El Contemporani, i ha escrit diversos articles sobre història del teatre català a Serra d’Or, Revista de Catalunya, Els Marges, L’Avenç, Assaig de Teatre, Catalan Review, Pausa, Estudis Romànics, Llengua & Literatura, Franquisme & Transició, L'Espill, entre d’altres.

Com a crític teatral, ha col·laborat en el suplement de "Cultura" de l’Avui (1999-2003), la revista Assaig de Teatre (2004-2009) i el "Quadern" del diari El País (2007-2017) i, en l’actualitat, el setmanari El Temps (des del 2015).

Pertany al Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB) ) i també al Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UAB). És membre de les comissions Científica i Executiva del Projecte de Recerca en Arts Escèniques Catalanes, impulsat per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estat coordinador del Grup de Recerca en Arts Escèniques, grup emergent reconegut i finançat per l’AGAUR (2009 SGR 1034), de la UAB (2009-2013). Va ser membre del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC-UAB, 1995-2009 i 2013-2016) i del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID, 2009-2017).

Coordina des del 2013 el Màster Universitari en Estudis Teatrals de la UAB, que ja va coordinar durant el 2008-2011. Ha estat coordinador també de la titulació de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (2005-2008 i 2011-2013), i de la Unitat de Lletres del Departament de Filologia de la UAB (2011- 2017). És membre del Centre d'Estudis Joan Brossa (Fundació Joan Brossa); del consell editor dels Diaris de Ricard Salvat (Edicions de la Universitat de Barcelona); del comitè editorial de la col·lecció "Patrimoni Literari" (Servei de Publicacions de la URV) i del de la “Miscel·lània del CERE”, i del consell assessor de Llengua & Literatura (SCLL-IEC) i de Mascançà.

ORCID

 

Steven Forti

 

Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Università di Bologna (2011), actualment és investigador postdoctoral en l'Instituto de História Contemporânea de la Universidade Nova de Lisboa (Portugal) i professor associat en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les seues recerques estan orientades cap a la història política i del pensament polític del segle XX, amb especial atenció a la d'Europa del període d'entreguerres des de la perspectiva de la història comparada. La seua tesi doctoral, en la qual s'estudia la qüestió del trànsit de dirigents polítics de l'esquerra al feixisme en els casos d'Itàlia, França i Espanya, ha estat guardonada amb el premi per a tesis doctorals de la Cátedra Juana de Vega i l'accèssit del Premi Miguel Artola de l'Associació d'Història Contemporània (AHC).
Entre les seues publicacions cal destacar, El peso de la nación. Nicola Bombacci, Paul Marion y Óscar Pérez Solís en la Europa de entreguerras (Santiago de Compostela, 2014), Ada Colau, la città in comune. Da occupante di case a sindaca di Barcellona (con Giacomo Russo Spena, Roma, 2016) i la participació amb assajos sobre la trajectòria política de Paul Marion i sobre la història del sindicalisme italià, respectivament, en Ferran Gallego i Francisco Morente (eds.) ,Rebeldes y reaccionarios. Intelectuales, fascismo y derecha radical en Europa, 1914-1956 (Barcelona, 2011) i José Babiano Mora (ed.), El papel de los sindicatos en la construcción de la ciudadanía en la Europa del siglo XX (Madrid, 2014).
Membre de la redacció de les revistes Atlántica XXII (des de 2012) i Spagna Contemporanea (des de 2016), Steven Forti col·labora amb diverses revistes d'història contemporània en Itàlia i Espanya (Memoria e Ricerca, Spagna Contemporanea, Storia e Problemi Contemporanei, Storicamente, Diacronie, Segle XX, Historia, Trabajo y Sociedad) i amb periòdics i revistes d'informació i cultura en Espanya, Itàlia i Grècia (Atlántica XXII, Bez, MicroMega, Avgi, Epohi). Des de 2006 és membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID), des de 2010 de l'ACH, des de 2013 és membre extern del grup HISPONA i des de 2015 del Seminario Interuniversitario de Investigadores del Fascismo (SidIF) i de la Rede Internacional de Estudo do Corporativismo e da Organização de Interesses (NETCOR).

 

Maria Josepa Gallofré Virgili

Recerques sobre la incidència dels condicionants de caràcter polític en la literatura catalana després de 1939, tant pel que fa a la seva producció com pel que fa a les seves possibilitats de difusió i als processos de les noves condicions de recepció. Una primera part de la recerca es va orientar cap a l’estudi de la censura franquista i el seu pes, no tan sols en la literatura, sinó en la totalitat d’aquella producció escrita en llengua catalana que va intentar ocupar un espai públic entre 1939 i 1962. Posteriorment, s’ha anat concretant en treballs sobre les línies de força de la política cultural franquista a Catalunya durant els anys quaranta i cinquanta, així com sobre alguns gèneres literaris. En aquest àmbit cal situar també els estudis sobre autors com Llorenç Villalonga i Carles Soldevila i, així mateix, sobre la posició d’alguns intel.lectuals exiliats davant la qüestió del retorn al país abans de 1945. Recerca en curs sobre l’obra de Josep Pla a partir de 1939. La part que fins ara se n’ha publicat és la referida, d’una banda, a la seva situació com a escriptor en la immediata postguerra i a les línies bàsiques del seu programa literari i, de l’altra, a alguns dels seus llibres fonamentals com El quadern gris, entre altres. L’objectiu de la recerca en curs és el d’elaborar altres treballs sobre llibres concrets, a més de publicar un estudi de conjunt sobre l’escriptor entre 1939 i 1956 i editar fons documentals.

Research about the conditioning elements of political nature on Catalan Literature as of 1939, from the standpoint of its production and possibilities of diffusion. I directed the first part of my research to the study of censorship during Franco and its significance, not only in the sphere of literature, but in the entirety of writings in Catalan that attempted to reach the public between 1939 and 1962. Later, I eventually focused on the master lines that shaped Franquim’s cultural policy throughout the 40s and 50s as well as on specific literary genres. Is within this latter framework that I produced papers about Llorenç Villalonga and Carles Soldevila as well as about the position of some intellectuals in exile regarding the possibility of returning to their country before 1945. Ongoing research on the works of Josep Pla as of 1939. What has been published up to now refers to, on one hand, his situation as a writer during the immediate post-war period and the basic lines of his literary programme and, on the other, to one of his major works, El quadern gris. The object of my present research is to produce studies about specific works as well as publishig a general overview of the writer between 1939 and 1956 as well as editing unpublished material.

 

Olívia Gassol Bellet

Doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (2008), professora associada del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 2005 i, des del 2009, professora agregada dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i és, tanmateix, membre del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (UAB, 2000) i del CEFID des de 2003.

En el camp de la recerca, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura i la cultura del període franquista, i en edició filològica de textos. És membre de l’equip d’editors de les Obres completes – Edició Crítica de Salvador Espriu (Barcelona, Edicions 62) i del consell de redacció de la revista Indesinenter. Anuari Espriu. Ha rebut el premi d’assaig sobre literatura Anna Murià 2003 per l’obra La pell de brau de Salvador Espriu o el mite de la salvació (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat). També ha publicat De la utopia mediterrània a la realitat provincial. El projecte cultural de la Diputació de Barcelona durant el primer franquisme (Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, 2011), "Nabí de Josep Carner. Noves claus de lectura" dins del volum editat per Maria Campillo Llegir l'exili (Barcelona, L'Avenç, 2011) i diversos articles a revistes com Els Marges, L'Avenç, Estudis Romànics o Llengua & Literatura. Ha estat redactora de la base de dades del CEFID Catalunya durant el Franquisme (publicada parcialment a Barcelona, Eumo, 2006) i del Diccionari de la literatura catalana (Barcelona, Enciclopèdia catalana, 2008), i editora del volum Postguerra. Reinventant la tradició literària catalana (Lleida, Punctum, 2011). Actualment dirigeix la revista Franquisme & Transició. Revista d’Història i de cultura.

 

Eugeni Giral

 

Esther Lázaro

 

José Ramon López

José Ramon López Garcia, llicenciat en Filologia Espanyola, en Filologia Catalana i Doctor en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb menció de doctorat europeu i Premi Extraordinari de Doctorat 2004-2005. Becari predoctoral en l'UAB (1994-1998), ha cursat estàncies d'investigació en Buenos Aires, París i la Havana. Actualment és professor lector del Departament de Filologia Espanyola de la UAB. Membre del Grup d'Estudis de l'Exili Literari (GEXEL) de la UAB. Ha centrat les seves investigacions en la literatura del segle XX, amb especial dedicació a les avantguardes, l'exili republicà de 1939 i la poesia i el teatre espanyols contemporanis. En l'actualitat coordina, juntament amb el professor Manuel Aznar Soler, la propera edició del Diccionario bio-bibliográfico de escritores, editoriales y revistas del exilio republicano español de 1939 que ha elaborat el GEXEL a través de varis projectes d'investigació financiats pel Ministerio de Educación y Ciencia (DGICYT). Entre les seves publicacions es troben edicions d'obres com Las bicicletas son para el verano de Fernando Fernán-Gómez (1996, en col·laboració amb Manuel Aznar Soler), Descansar en la frontera. Poesía del exilio de Arturo Serrano Plaja (2007, en col·laboració amb Serge Salaün), La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca (2008), España comienza en los Pirineos de Luis Suárez (2008), El tragaluz de Antonio Buero Vallejo (2010) o Los laureles de Oaxaca (2011) de Francisco Giner de los Ríos; articles sobre escriptors com Rafael Alberti, Max Aub, Roberto Bolaño, Mercedes Cebrián, Miguel Hernández, José Herrera Petere, Juan Rejano, Pedro Salinas, Lorenzo Varela i Ramón Xirau; i els assatjos Vanguardia, revolución y exilio: la poesía de Arturo Serrano Plaja (Valencia, Pre-Textos, 2008, VIII Premi Internacional Gerardo Diego de Investigació Literària) i Fábula y espejo. Aproximaciones a lo judío en la obra de Max Aub (Segorbe, Fundación Max Aub, de propera aparició [2012]).

 

Jordi Maluquer de Motes

 

Martí Marín Corbera

Actualment és Professor Titular del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (des d'octubre de 2010). Abans havia estat Becari FPI (1989-1992), Professor Associat (1994-2005), Lector (2005-2007) i Agregat (2007-2010) a la mateixa universitat. Imparteix docència a les Facultats de Filosofia i Lletres i Traducció i Interpretació i Estudis d'Àsia Oriental. Doctor en Filosofia i Lletres (Història) per la UAB el 1994, amb la tesi doctoral "Política i administració local durant el franquisme. Els ajuntaments a la Catalunya urbana entre 1938 i 1979", dirigida per Borja de Riquer. Especialitzat en el període franquista, especialment en els aspectes relatius al personal polític del règim, les polítiques de govern territorial (local i provincial), els processos migratoris interiors i les fórmules de control social associades a aquests.

Ha publicat els llibres, Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Pagès, Lleida, 2000 (Premi Crítica "Serra d'Or" 2001), Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles, Soc.Catalana d'Est.Històrics, Barcelona, 2000 (reeditat per Ed.Base, 2005), Història del Franquisme a Catalunya, Eumo/Pagès, Vic/Lleida, 2006, -amb Manel Risques- Montjuïc: memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat, L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008 i -amb Javier Tébar, Manel Risques i Pau Casanellas- Gobernadores. Barcelona en la España Franquista (1939-1977), Comares, Granada, 2015. Igualment ha dirigit les obres col·lectives La Guerra Civil a Catalunya. 5. Els papers de Salamanca, Ed.62, Barcelona, 2006 i Memòries del viatge 1940-1975, Sant Adrià de Besòs, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs / Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, 2009. Ha col·laborat en obres col·lectives, entre les que destaquen els vols. 10 i 11 dirigits respectivament per B.de Riquer i C.Molinero i P.Ysàs d'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997 i 1998, DD.AA., Sabadell al segle XX, Eumo, Vic, 2000, J.Font (ed.), Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans, Publicacions de la Universitat de València, 2007, M.Risques (dir.), Història de l’Ajuntament de Barcelona de l’ocupació napoleònica a l’actualitat, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008, a D.A.González Madrid (ed.),  El Franquismo y la Transición en España. Desmitificación y reconstrucción de la memoria de una época, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2008, J. De la Torre i G.Sanz Lafuente (eds.), Migraciones y coyuntura económica, del franquismo a la democracia, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2009, DD.AA, Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, Publicacions de la Universitat de València, 2010, S.Balfour (ed.), Barcelona malgrat el franquisme. La SEAT, la ciutat i la represa sense democracia, MUHBA, 2012, M.A.Ruiz Carnicer (ed.), Falange. Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco (1936-1975), Institución Fernando el Católico, 2013, J.Larios (ed.), La cara fosca de la cultura catalana: la col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, Lleonart Muntaner, 2013, C.Molinero, M.Risques i F.Vilanova (coords.), Sobre el franquisme i Catalunya. Homenatge a Borja de Riquer i Permanyer. Efadós, 2015 i P.Ysàs i C.Molinero (eds.), La izquierda en la Transición española, Publicacions de la Universitat de València, 2016.
També ha publicat articles a les revistes: Arraona (1991, 1993, 2002 and 2005), L'Avenç (1992, 1995, 2002 and 2005), Recerques (1992, 1995, 2010), Hispania (1998), Terme (1999), Ausa (2001), Estudis d’Història Agrària (2004), Historia Social (2006), Andalucía en la historia (2010), Historia y política (2013), Les langues néo-latines (2015), Spagna Contemporanea (2015) i Estudos do Século XX (2016).

He is Professor in the Department of Modern and Contemporary History at the Autonomous University of Barcelona (since October 2010). He had previously been Fellow FPI (1989-1992), Associat (1994-2005), Lector (2005-2007) and Agregat  (2007-2010) at the same university. He teaches in the Faculty of Arts and the Faculty of Translation and Interpretation and East Asian Studies.Doctor in History from UAB in 1994 with the thesis "Política i administració local durant el franquisme. Els ajuntaments a la Catalunya urbana entre 1938 i 1979", directed by Borja de Riquer. Specializing in the Franco period, especially in matters relating to political personal of the regime, territorial government policies (local and provincial), internal migration processes and forms of social control related with these migrations.
He published the following books: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Pagès, Lleida, 2000 (Critic Award "Serra d'Or" 2001), Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles, Soc.Catalana d'Est.Històrics, Barcelona, 2000 (reprinted by Ed.Base, 2005), Història del Franquisme a Catalunya, Eumo/Pagès, Vic/Lleida, 2006, -with Manel Risques- Montjuïc: memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat, L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008, and i -with Javier Tébar, Manel Risques and Pau Casanellas- Gobernadores. Barcelona en la España Franquista (1939-1977), Comares, Granada, 2015. He also directed the collective works: La Guerra Civil a Catalunya. 5. Els papers de Salamanca, Ed.62, Barcelona, 2006 i Memòries del viatge 1940-1975, Sant Adrià de Besòs, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs / Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, 2009. He has collaborated in collective works, among which vols. 10 i 11 directed respectively by B.de Riquer and C.Molinero & P.Ysàs Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997 and 1998, DD.AA., Sabadell al segle XX, Eumo, Vic, 2000, J.Font (ed.), Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans, Publicacions de la Universitat de València, 2007, M.Risques (dir.), Història de l’Ajuntament de Barcelona de l’ocupació napoleònica a l’actualitat, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008, a D.A.González Madrid (ed.), El Franquismo y la Transición en España. Desmitificación y reconstrucción de la memoria de una época, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2008, J. De la Torre i G.Sanz Lafuente (eds.), Migraciones y coyuntura económica, del franquismo a la democracia, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2009, DD.AA, Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, Publicacions de la Universitat de València, 2010, S.Balfour (ed.), Barcelona malgrat el franquisme. La SEAT, la ciutat i la represa sense democracia, MUHBA, 2012, M.A.Ruiz Carnicer (ed.), Falange. Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco (1936-1975), Institución Fernando el Católico, 2013, J.Larios (ed.), La cara fosca de la cultura catalana: la col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, Lleonart Muntaner, 2013, C.Molinero, M.Risques and F.Vilanova (coords.), Sobre el franquisme i Catalunya. Homenatge a Borja de Riquer i Permanyer. Efadós, 2015 and P.Ysàs and C.Molinero (eds.), La izquierda en la Transición española, Publicacions de la Universitat de València, 2016.
He has also published articles in the following journals: Arraona (1991, 1993, 2002 and 2005), L'Avenç (1992, 1995, 2002 and 2005), Recerques (1992, 1995, 2010), Hispania (1998), Terme (1999), Ausa (2001), Estudis d’Història Agrària (2004), Historia Social (2006), Andalucía en la historia (2010), Historia y política (2013), Les langues néo-latines (2015), Spagna Contemporanea (2015) and Estudos do Século XX (2016).

 

Ricard Martínez i Muntada

Ricard Martínez i Muntada és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Va cursar estudis de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra i el 1999 va presentar la tesina "El moviment veïnal a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el tardofranquisme i la transició: el cas de Sabadell (1966-1976)". Ha publicat diversos treballs sobre el moviment veïnal, entre els quals: “El moviment veïnal a Sabadell durant el tardofranquisme, 1966-1976: ‘Todos los barrios unidos para conseguir sus derechos’” (I i II), Arraona, nº 24 i nº 25, 2001; “El moviment veïnal en el tardofranquisme i la transició: conflicte, identitat obrera i valors alternatius”, a Enric Prat (coord.), Els moviments socials a la Catalunya contemporània, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004; “El movimiento vecinal en el tardofranquismo: acción colectiva y cultura obrera. Propuestas y problemas de interpretación”, a Encarna Nicolás y Carmen González (coords.), Ayeres en discusión. Temas de Historia Contemporánea Hoy (CD), Universidad de Murcia, Murcia, 2008; “Construir futurs. La dimensió anticapitalista del moviment veïnal”, a Carme Molinero i Pere Ysàs (coords.), Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Barcelona, Icària, 2010; "Movimiento vecinal, antifranquismo y anticapitalismo", Historia, Trabajo y Sociedad, nº 2, 2011. Actualment treballa com a tècnic al Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEDID-UAB) i prepara la seva tesi doctoral, dedicada a la Lliga Comunista Revolucionària; algunes plasmacions d’aquesta recerca poden trobar-se a: “La LCR más allá del franquismo: de la unidad trotskista al Partido de los Revolucionarios y la fusión con el MC (1978-1991)”, Viento Sur, nº 115, març de 2011; “La izquierda revolucionaria de ámbito estatal, de los sesenta a los ochenta: una brevísima historia”, Viento Sur nº 126, gener 2013; (amb Martí Caussa, eds.), Historia de la Liga Comunista Revolucionaria (1970-1991), Madrid, La Oveja Roja/Viento Sur, 2014; "La izquierda revolucionaria en tiempos de cambio político. Algunas consideraciones generales y una experiencia particular", dins Carme Molinero i Pere Ysàs (eds.), Las izquierdas en tiempos de transición, València, Publicacions de la Universitat de València, 2016. Ha estat coeditor, amb Martí Marín i Xavier Domènech, de III International Conference Strikes and Social Conflicts: Combined historical approaches to conflict. Proceedings, Barcelona, CEFID-UAB, 2016.

Ricard Martínez i Muntada holds a degree in Contemporary History from the Universitat de Barcelona. He was a doctoral student at the Universitat Pompeu Fabra and in 1999 he presented his dissertation "El moviment veïnal a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el tardofranquisme i la transició: el cas de Sabadell (1966-1976)". He has published several essays on the urban social movements, among them: “El moviment veïnal a Sabadell durant el tardofranquisme, 1966-1976: ‘Todos los barrios unidos para conseguir sus derechos’” (I and II), Arraona, nº 24 and nº 25, 2001; “El moviment veïnal en el tardofranquisme i la transició: conflicte, identitat obrera i valors alternatius”, in Enric Prat (coord.), Els moviments socials a la Catalunya contemporània, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004; “El movimiento vecinal en el tardofranquismo: acción colectiva y cultura obrera. Propuestas y problemas de interpretación”, in Encarna Nicolás y Carmen González (coords.), Ayeres en discusión. Temas de Historia Contemporánea Hoy (CD), Universidad de Murcia, Murcia, 2008; “Construir futurs. La dimensió anticapitalista del moviment veïnal”, in Carme Molinero i Pere Ysàs (coords.), Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Barcelona, Icària, 2010; "Movimiento vecinal, antifranquismo y anticapitalismo", Historia, Trabajo y Sociedad, nº 2, 2011. He is currently working as a research assistant at the Center for the Study of Dictatorships and Democracies, Universitat Autònoma de Barcelona (CEDID-UAB) and preparing his Ph.D. thesis, an study on the Revolutionary Communist League during the 1970s and 1980s. Some tokens of this research can be found in: “La LCR más allá del franquismo: de la unidad trotskista al Partido de los Revolucionarios y la fusión con el MC (1978-1991)”, Viento Sur, nº 115, March 2011; “La izquierda revolucionaria de ámbito estatal, de los sesenta a los ochenta: una brevísima historia”, Viento Sur nº 126, January 2013; (with Martí Caussa, eds.), Historia de la Liga Comunista Revolucionaria (1970-1991), Madrid, La Oveja Roja/Viento Sur, 2014; "La izquierda revolucionaria en tiempos de cambio político. Algunas consideraciones generales y una experiencia particular", in Carme Molinero and Pere Ysàs (eds.), Las izquierdas en tiempos de transición, València, Publicacions de la Universitat de València, 2016. He has been the coeditor, with Martí Marín and Xavier Domènech, of III International Conference Strikes and Social Conflicts: Combined historical approaches to conflict. Proceedings, Barcelona, CEFID-UAB, 2016.

 

Víctor Martínez-Gil

Víctor Martínez-Gil (Barcelona, 1966) és professor titular de Literatura Catalana al Departament de Filologia Catalana de la UAB. Forma part de la redacció de la revista Els Marges i és cooordinador de l'edició crítica d' Obres Completes de Salvador Espriu (Barcelona, Edicions 62 / Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu), de les quals ha curat alguns volums en col·laboració amb Gabriella Gavagnin. En el camp de l'edició de textos ha publicat com a coordinado i autor el llibre L'edició de textos: història i mètode (Barcelona, Pòrtic / Ediuoc, 2001) i diversos articles sobre el tema.
L'any 1996 va guanyar el Premi Carles Rahola d'Assaig amb el llibre El naixement de l'iberisme catalanista (Barcelona, Curial, 1997), ha traduït del portuguès al català llibres de Mário de Sá-Carneiro i de José Saramago i ha publicat articles sobre els contactes entre els intel·lectuals catalans i portuguesos. S'ha ocupat de la narrativa catalana actual en diverses ressenyes i articles i ha redactat el capítol "El lloc de la literatura en la societat postmoderna" del volum XII de la Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999).

 

Carme Molinero Ruiz

Carme Molinero és directora del CEFID des del 2011. Catedràtica d’Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, va ser entre 2002 i 2009 la coordinadora del Grup de Recerca sobre l'Època Franquista -GREF-, Grup de Recerca Consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya –SGR- i integrat en el CEFID, Centre d'Estudi i Recerca Propi de la UAB del qual va ser directora també entre 2001 i 2006.

La seva recerca s’ha centrat en la història social i política espanyola del període franquista i de la transició de la dictadura a la democràcia. És autora de La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista, Cátedra, 2005. En col·laboració amb Pere Ysàs ha publicat els llibres L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950, (1981); <Patria, Justicia i Pan>. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya 1939-1951 (1985); Els industrials catalans durant el franquisme (1991); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992), nova edició (2003); Productores disciplinados i minorías subversivas. Clase obrera i conflictividad laboral en la España franquista (1998); Catalunya durant el franquisme (1999); La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía (1945-1977) (2008); Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (2010); La cuestión catalana. Cataluña en la Transición española (2014); De la hegemonia a la autodestrucción. El Partido Comunista de España (1956-1982) (2017). En col·laboració també amb José Mª Marín ha publicat Historia política de España, 1939-2000 (2001). Ha codirigit De la dictadura a la democràcia, 1960-1980 (1998), volum XI d'Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996-1999); el Diccionari Catalunya durant el franquisme (2006) i Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969) vol 3 d’Un segle d’història de Catalunya en fotografíes (2011). Entre els treballs d’edició es poden destacar els llibres Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo (2003), en 2a edició Planeta, 2006; Nou Estat, nova política, nou ordre social (2005); La transición, treinta años después (2006); Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (2010); Sobre el franquisme i Catalunya (2015); Las izquierdas en tiempos de transición (2016). Ha col·laborat en un centenar d’obres col·lectives, entre altres, Red Barcelona. Social Protest and Labour Mobilization in the Twentieth Century (2002); Welfare per una Europa sociale (2005); Fascismo e franchismo: immagini, relazioni, rappresentazioni (2005); Memoria de la guerra civil y el franquismo (2006); Plan Rosebu D. Sobre imaxes, lugares e políticas de la memoria (2008); Història, memoria, testimoniatge. Un llegat per a Europa (2011); Fascismo/i e Resistenza (2015); Ditaduras e revolução. Democracia e políticas da memòria (2015); Del franquismo a la democracia 1936-2013, volum IV d’Historia de las Culturas Políticas en España y América Latina (2015)¸Getting it Wrong in Spain: From Civil War to Uncivil Peace (1936-1975) (2015). Ha publicat articles en les principals revistes especialitzades –Ayer, Historia Social, Historia y Política, Bulletin of Spanish Studies, Journal of Spanish Cultural Studies, Mondo Contemporaneo, Spagna Contemporanea, Storia e problemi contemporanei–, etc.

 
Carme Molinero is the director of CEFID since 2011 and a professor of Contemporary History in the Department of Modern and Contemporary History at UAB. From 2002 to 2009 she was the coordinator of the Research Group on Francoist Era (Grup de Recerca sobre l’Època Franquista, GREF), officially approved and funded by the Catalan government. GREF is a member group of CEFID, a UAB Study and Research Center that was also under the direction of Carme Molinero from 2001 to 2006.

Her research has focused on the social and political history of the Francoist period and the transition from dictatorship to democracy in Spain. She is the author of La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista, Cátedra, 2005, and, in collaboration with Pere Ysàs, of  L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950 (1981); “Patria, Justicia i Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya 1939-1951 (1985); Els industrials catalans durant el franquisme (1991); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992, new edition 2003); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera i conflictividad laboral en la España franquista (1998); Catalunya durant el franquisme (1999); La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía (1945-1977) (2008); Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (2010); Catalunya en la Transición española (2014, in the press). In collaboration with José Mª Marín and Pere Ysàs she has published. Historia política de España, 1939-2000 (2001). She has been the co-director of De la dictadura a la democràcia, 1960-1980 (1998), 11th volume of Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996-1999); Diccionari Catalunya durant el franquisme (2006) and Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969) 3rd volume of Un segle d’història de Catalunya en fotografíes (2011). Some of her works as editor are the following books: Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo (2003, new edition 2006); Nou Estat, nova política, nou ordre social (2005); La transición, treinta años después (2006); Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (2010). She has collaborated on more than 80 collective works, among them: Red Barcelona. Social Protest and Labour Mobilization in the Twentieth Century (2002); Welfare per una Europa sociale (2005); Fascismo e franchismo: immagini, relazioni, rappresentazioni (2005); Memoria de la guerra civil y el franquismo (2006); Plan Rosebu D. Sobre imaxes, lugares e políticas de la memoria (2008); Història, memoria, testimoniatge. Un llegat per a Europa (2011); Fascismo/i e Resistenza (2015); Ditaduras e revolução. Democracia e políticas da memòria (2015); Del franquismo a la democracia 1936-2013, volume IV  of Historia de las Culturas Políticas en España y América Latina (2015)¸Getting it Wrong in Spain: From Civil War to Uncivil Peace (1936-1975) (2015) She has also published her articles in the main specialized journals, i. e. Ayer, Historia Social, Historia y Política, Bulletin of Spanish Studies, Journal of Spanish Cultural Studies, Mondo Contemporaneo or Storia e problemi contemporanei.  
 

Aram Monfort

Exbecari predoctoral, doctor en història (Barcelona 1939: ocupació i repressió militar. El camp de concentració d'Horta i les presons de la ciutat, UAB, setembre de 2007), investigador i professor a temps parcial de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar la seva línea de recerca treballant sobre el verticalisme i les relacions de poder dins les institucions franquistes, posteriorment ha centrat les seves investigacions en l'estudi del fenomen concentracionari i la repressió durant la immediata postguerra. Entre els seus articles en revistes i capítols de llibres destaquen "Las Cortes franquistas" (Actes del 53 Congrés de la Comissió Internacional per a l'Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, Parlament de Catalunya - Museu d'Història de Catalunya, 2005), "Horta 1939. El camp de concentració de Barcelona" (L'Avenç, núm. 311, 2006) i "La Barcelona ocupada: el camp de concentració d'Horta, la Model i les presons habilitades" (La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). 5 Els papers de Salamanca, Edicions 62, 2006). Entre les comunicacions presentades a diferents congressos es poden destacar "Desarrollismo y Pueblo. La lucha por la institucionalización" (V Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo, albacete, 2003) i "Articulando la represión: el campo de concentración de Horta, la Modelo y las prisiones habilitadas. Barcelona 1939" (VI Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo, Saragossa, 2006). A més dels premis de recerca, ha realitzat diferents conferències entre les que destaquen "Falangistes i tecnòcrates a través del diari Pueblo" (Universitat Autònoma de Barcelona, 12/12/2003) i "El camp de concentració d'Horta: la recuperació de la memòria històrica del Campus Mundet" (Universitat de Barcelona, 25/04/2006).

 

Francisca Montiel Rayo

Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre fundador del Grupo del Estudios del Exilio Literario (GEXEL, UAB), és, des de 1986, professora d'Ensenyament Secundari. Ha impartit cursos sobre la literatura de l’exili republicà de 1939 i ha participat en diversos congressos internacionals sobre els anys trenta, la guerra civil, l'exili i el franquisme. Entre les seves publicacions poden esmentar-se els llibres En aquella Valencia (2001) –novel·la inèdita d'Esteban Salazar Chapela ambientada a la que fou capital provisional de la República durant la guerra civil– i Reseñas, artículos y narraciones [1926-1964] (2007) –antologia de l'obra literària i periodística del mateix autor–, així com nombrosos articles sobre la trajectòria i la producció intel.lectual d'alguns escriptors de l'exili republicà –Max Aub, el ja esmentat Salazar Chapela o Segundo Serrano Poncela, entre d'altres– i sobre revistes literàries i culturals, epistolaris inèdits i documents oficials del segle XX: les seves principals línies d'investigació. Alguns dels seus darrers treballs són: “Cartas para la vida, cartas para la historia: peticiones de ayuda para presos republicanos en las cárceles franquistas” (2003) –sobre la correspondència adreçada al doctor Gregorio Marañón per amics i familiars de Cipriano de Rivas Cherif i d'altres detinguts durant els primers anys de la postguerra–; “La revista El Puente, un frustrado proyecto de cooperación intelectual entre las dos Españas” (2003); “Valle-Inclán, "inquilino de las nubes": cuatro cartas inéditas a Marcelino Domingo” (2004) i “Los escritores y la República: solicitudes de ingreso en la carrera diplomática durante la guerra civil (Max Aub, Bernardo Clariana, Juan Gil-Albert, Esteban Salazar Chapela, Guillermo de Torre y otros” (en premsa).

 

Francisco Morente Valero

Francisco Morente Valero és Professor Titular en el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu camp d'investigació és el primer franquisme i els moviments i règims feixistes en l'època d'entreguerres. En una primera fase, la seva tasca de recerca es va centrar en les polítiques educatives i de joventut, així com en els instruments de socialització política de les masses. En aquesta línea, ha analitzat exhaustivament la repressió que va sofrir el cos de Magisteri durant la guerra civil i la immediata postguerra, així com la política educativa del feixisme italià i del règim franquista en els seus primers anys d'existència, el que s'ha plasmat en diversos articles en revistes especialitzades i col·laboracions en obres col·lectives, així com en els llibres Tradición y represión. La depuración del Magisterio de Barcelona (1939-1942) [1996], La escuela y el Estado Nuevo. La depuración del Magisterio Nacional (1936-1943) [1997] i «Libro e moschetto». Política educativa y política de juventud en la Italia fascista (1922-1943) [2001]. Igualment, ha estat el coordinador (juntament amb Francesc Bonamusa) del llibre La vida quotidiana durant el franquisme, 1939-1975 (2004).
En els últims anys ha orientat la seva recerca cap a la història dels intel·lectuals en els feixismes, amb especial atenció a la cultura política del falangisme. Resultat d’aquesta feina és el llibre Dionisio Ridruejo. Del fascismo al antifranquismo (2006), així com dues obres de les que és coeditor (juntament amb Ferran Gallego): Fascismo en España. Ensayos sobre los orígenes sociales y culturales del franquismo (2005) i Rebeldes y reaccionarios. Intelectuales, fascismo y derecha radical en Europa (2011).
Ha estat director del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB durant el període 2005-2010, i des de 2009 és el director del Grup Consolidat Grup d’Estudis República i Democràcia (GERD) de la UAB.

 

Carlos Ángel Ordás

Carlos Ángel Ordás (Sevilla, 1981). Actualment és investigador de l’àrea de Societat de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. També és membre del Centre d’Estudis Sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Grupo de Investigação Histórica Política Comparada – Regimes, Transições, Colonialismo e Memória, de l’Instituto de História Contemporâna, de la Universidade Nova de Lisboa.  És Doctor en Història Comparada Política i Social per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va defensar la seva tesi doctoral al febrer de 2016, sota el títol de “De objetores a insumisos. Surgimiento, desarrollo y expansión del movimiento antimilitarista en Catalunya, 1971-1989”, dirigida per Martí Marín Corbera. En la darrera dècada ha treballat qüestions relacionades amb moviments socials, especialment lligats al antimilitarisme, la resistència al servei militar, la noviolència, el pacifisme i el feminisme, en el seu desenvolupament des de finals dels segle XIX, centrant-se especialment a les dècades dels setanta i vuitanta. A més de conèixer amplament aquests moviments dins el context català i espanyol, també ha treballat aquests moviments en altres països europeus, especialment en Anglaterra, França, Itàlia i Portugal. 

Fruit d’aquesta trajectòria investigadora han estat les següents publicacions: “El movimiento antimilitarista en España. El caso de la objeción de conciencia durante el Franquismo y la Transición”, a Alejandra Ibarra (coord.), No es país para jóvenes, Universidad del País Vasco, Vitoria, 2012;  “OTAN de Entrada No: El PSOE y el uso político de la integración espanyola en el Pacto Atlántico o cómo hacer de la necesidad virtud. 1980-1986”, a Carlos Navajas Zubeldía i Diego Iturriaga (coords.) España en Democracia, Universidad de La Rioja, Logroño, 2014; “El movimiento antimilitarista y pacifista en España en el último tercio del siglo XX: estado de la cuestión” a Spagna Contemporanea, nº 45 – XXIII, 2014; “La represión a la objeción de conciencia” a Pedro Oliver i Jesús Carlos Urda (coords.), La prisión y las Instituciones punitives en la investigación històrica, Universidad de Castilla-La Mancha, 2014; “From resistint military service to the anti-militarist movement: Conscientious objection and resistance to compulsory military service in France, Italy and Spain. A comparative analysis, from the First World War until the 1980`s” a Workers of the world. International Journal on Strikes and Social Conflicts, nª 6, juny 2015; “Noviolencia, objeción de conciencia e insumisión en España, 1970-1990”, a Polis: Revista Latinoamericana, vol. 15, nº 43, 2016; i “L’objecció de consciència durant el franquisme i la Transició. Dissidència política i xarxa de suport”, a Franquisme & Transició, nº4, 2016.

 

Olga Paz Torres

Olga Paz Torres (Barcelona, 1974) és professora acreditada lectora d’Història del Dret i de les Institucions a la UAB, a les titulacions de Dret i Relacions Laborals d’aquesta universitat. Ha realitzat la seva tesi doctoral, dirigida per Maria Jesús Espuny, sobre Isabel Oyarzábal Smith, publicada a la Col·lecció Premis d’Investigació del Consejo Económico y Social de la Junta de Andalucía, amb el títol Isabel Oyarzábal Smith (1878-1974). Una intelectual en la Segunda República española. Del reto del discurso a los surcos del exilio (Sevilla, 2009). Ha estat investigadora visitant a l’Institut Max Planck per a la Història del Dret, a Frankfurt. Forma part del Grup de Recerca Consolidat “Treball, institucions i gènere” de la UB, dirigit per Cristina Borderías. És professora al Màster Oficial Interuniversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, on imparteix l’assignatura Relacions Laborals i Gènere. Ha publicat, entre d’altres, “Discursos discriminatorios, políticas de igualdad y visiones feministas en la relación mujer y ejército: un análisis histórico-jurídico”, a ESPUNY TOMÁS, M.J. (dir.), CAÑABATE PÉREZ, J., GARCÍA GONZÁLEZ, G., PAZ TORRES, O. (coord.), La integración de la mujer en las Fuerzas Armadas: reflexiones históricas y realidades jurídicas para un debate necesario (Barcelona, Bosch, 2010); "Subiendo al estrado: mujeres y Administración de Justicia (1961-1966)", a JAIME DE PABLOS, María Elena (ed.), Identidades femeninas en un mundo plural (Edición Digital, Colección AUDEM, 2009, p. 217-225); “La mujer nueva de Alexandra Kollontay: aproximación a través de su biógrafa, Isabel Oyarzábal Smith (1878-1974)”, a SUÁREZ, Carmen (ed.), Maternidades. (De)construcciones feministas (Oviedo, KRK Ediciones, 2009); ESPUNY TOMÁS, M.J., PAZ TORRES, O. (dir.), Manual de Historia del derecho social y de las Instituciones laborales (València, Tirant lo Blanch, en premsa); ESPUNY TOMÁS, M. J., PAZ TORRES, O., GARCÍA GONZÁLEZ, G., CAÑABATE PÉREZ, J., Entre reinas del hogar y extraviadas y caídas: prostitución tolerada en el primer franquismo (1941-1956) (en premsa). Ha coordinat, entre d’altres, ESPUNY TOMÁS, M. J., PAZ TORRES, O. (coord.), 30 años de la Ley de Amnistía (1977-2007), (Madrid, Dykinson, 2009), i ESPUNY TOMÁS, M. J., PAZ TORRES, O. (coord.), El proyecto de ley de acción sindical en la empresa (1978), (Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 2006).

 

Enric Prat Carvajal

Enric Prat Carvajal (Barcelona, 1956). Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Professor associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor del Programa d’Estudis Hispànics i Europeus de la Universitat Pompeu Fabra.  Investigador del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Membre del Consell Editorial de la revista Sin Permiso. Autor de la tesi doctoral El movimiento por la paz de los años ochenta en Cataluña (Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra, 2004). Autor dels llibres Moviéndose por la Paz. De Pax Christi a las movilizaciones contra la guerra (Hacer, 2006) i Activistes de la Pau. Estudi sociològic i polític dels activistes del moviment per la pau de la dècada de 1980 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008). Editor o coordinador de les obres Pensamiento Pacifista (Icaria, 2004), Els moviments socials a la Catalunya contemporània (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004), El moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur (Universitat Autònoma de Barcelona – Generalitat de Catalunya, 2007), Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat (Edicions del Llobregat, 2009), Filosofía de la paz (Icaria, 2010) i Las raíces históricas de los conflictos armados actuales (Publicacions de la Universitat de València, 2010).

Línies d’investigació: història del segle XX i del temps present; acció política col·lectiva contenciosa (moviments socials, cicles de protesta i revolucions); filosofies polítiques vinculades a l’acció col·lectiva; arrels històriques dels conflictes armats. 

 

Borja de Riquer i Permanyer

Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona 1945), és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des de l´any 1969 i catedràtic d´Història Contemporània d´aquest centre des de l´any 1988.Especialista en història del segle XIX, del catalanisme i del Franquisme, d´entre les seves publicacions destaquen: Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904), (Edicions 62, 1977), Regionalistes i Nacionalistes (Vicens Vives, 1979), Història de la Diputació de Barcelona (director), 3 volums (Diputació de Barcelona, 1987-1989), "El Franquisme i la transició democràtica (1939-1986)", volum VII de l´obra Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar (Edicions 62, 1989), Epistolari polític de Manuel Duran i Bas: correspondència entre 1866 i 1904, (P. de l´Abadia de Montserrat, 1990), obra que obtingué el "Premi d´Investigació Històrica" de la Fundació del Congrés de la Cultura Catalana de l´any 1990. L´últim Cambó (1936-1947). La dreta catalanista davat la Guerra Civil i el primer Franquisme, (Eumo, 1996), llibre que ha rebut el "Premi de la Crítica" de la Revista Serra d´Or, com a la millor recerca publicada l´any 1996 en l'àmbit de les humanitats i que ha estat finalista en el "Premio Nacional de Historia" del Ministeri de Cultura de l´any 1997 (hi ha edició en castellà, El último Cambó (1936-1947). La tentación autoritaria (Grijalbo, 1997). Darrerament ha publicat Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya ( Eumo, 2000) i “Escolta Espanya”. La cuestión catalana en la época liberal (Marcial Pons Historia, 2001), "Conocer las otras derechas, una necesidad y un reto historiográfico" a Antonio F. Canales Las otras derechas. Derechas y poder local en el País Vasco y Cataluña en el siglo XX (Marcial Pons, 2006), “Composición política del primer Parlament catalán", a Agirreazkuenaga, Joseba, i Sobrequés, Jaume, El govern basc i la Generalitat de Catalunya: de l'exili a la formació dels parlaments (1939-1980). II Seminari Euskadi-Catalunya (IVAP, 2007), Francesc Cambó, entre la Monarquia i la República (1930-1932). Com les memòries s'acomoden a les circumstàncies polítiques (Base, 2007). Ha dirigit de l´obra Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, publicada l´editorial Enciclopèdia Catalana entre els anys 1995 i 1999, que consta de 12 volums, essent el responsable de la redacció del volum X "La llarga postguerra, 1939-1960", (1997). Ha publicat més de 140 treballs entre llibres, participacions en obres col.lectives i articles a revistes científiques, com ara, Recerques, Historia Social, Historia Contemporánea, Revista de Occidente, Studia Historica, Perspectiva Contemporánea, Debats, Revista de Girona, Anales de la Universidad de Alicante, Historia 16, Ayer, Passato e Presente, Spagna Contemporanea, Revue d´Histoire Moderne et Contemporaine, Storia Contemporánea, L´Avenç i Serra d´Or.Ha dictat cursos i seminaris a diferents centres, entre ells a l´École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, a les universitats de París VII, Pisa, San Marino, Quèbec, Cascais, Santiago de Compostela, València, Sevilla, Pais Basc, Oviedo, Valladolid, Càceres, Girona, Lleida, Rovira i Virgili, Internacional Menéndez Pelayo de Santander, València i Sevilla, Complutense de Madrid, El Escorial, al Instituto Ortega y Gasset i al Centro de Estudios Constitucionales de Madrid. Des de l´any 1987 és el director del Servei de Documentació Bibliogràfica d'Història de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Juan Rodríguez

 

Neus Samblancat Miranda

Neus Samblancat Miranda és professora de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies d'investigació són la literatura radical de preguerra civil i la literatura de l'exili. Dintre de l'àmbit de la literatura transterrada s'interessa especialment pel gènere memorialístic i, en concret, pel memorialisme femení. És membre des de la seva fundació (1993) del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL-CEFID). Ha publicat Luz, Fuego y Utopía revolucionaria. Análisis de la obra literaria de A. Samblancat (Hogar del Libro, 1993) i del mateix autor, Caravana nazarena, el sudor de sangre del antifascio español (Diputación Provincial de Huesca, 1989, pp. 229).
Ha publicat articles, en el marc de la literatura radical o de l'exili, sobre Ángel Samblancat, Federica Montseny, Salvador Seguí, Constancia de la Mora, Clara Campoamor, Victoria Kent, Silvia Mistral, Zenobia Camprubí, Carmen Parga, Felisa Gil, etc, i també sobre Almudena Grandes, Paloma Díaz-Mas o Cristina Fernández Cubas a Lectora. Revista de dones i textualitat (1995).
De l'any 2000 ençà les seves obres més destacades han estat: “ Éxodo, diario de una refugiada española de Silvia Mistral”, en II Coloquio Internacional. La literatura y la cultura del exilio republicano español de 1939. Edición Roger González Martell. La Habana (Cuba), 2000; “Samblancat modernista. Erotismo, misticismo y compromiso político. La parodia del mundo burgués”, Turia. Revista cultural, 54, (Noviembre, 2000); “Clara Campoamor: cartas desde el exilio”, a Actas del XIV Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas (New York,16-21 julio,2001), Vol. III. Edició de Isaías Lerner, Robert Nival i Alejandro Alonso. New York, Juan de la Cuesta, 2004; Campoamor, Clara, La revolución española vista por una republicana. Estudio introductorio, (edició i notes) Traducció d'Eugenia Quereda Belmonte Bellaterra (Barcelona), Servei de Publicacions de la UAB, 2002; "La lucha por la vida: Predicadores, Torrero y Argelés-sur-Mer (Entrevista a Carmen Casas y Leandro Saún)" a Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme, Barcelona, Crítica, 2003; “El oasis de los miserables: arte para la vida en Ángel Samblancat”. Cuadernos Hispanoamericanos, 647 (Mayo, 2004); “Los derechos de la mujer moderna”en “Dossier: Modernas y vanguardistas: 1930-1939”, (coord.) a Cuadernos Hispanoamericanos, 671 (maig 2006); "La recuperación de la palabra. Entrevista con Antonina Rodrigo”. Cuadernos Hispanoamericanos, 672 (Junio, 2006), pp. 97-104. “Clara Campoamor y María Telo: epistolario inédito,” a L’Exili literari republicà, edició de Manuel Fuentes y Paco Tovar. Tarragona, Publicacions URV (Recerca, 2), 2006; “Isabel Oyarzábal Smith, una mujer moderna”, en Ateneístas ilustres. Vol. II. Madrid, Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, 2007. “Clara Campoamor: ‘Somos el tiempo que nos queda’.” a Escritores Editoriales y Revistas del Exilio Republicano de 1939, edició de M. Aznar Soler. Sevilla, Renacimiento, 2006; “Clara Campoamor: sólo en ella teníamos puestas nuestras esperanzas," a Historia de una conquista: Clara Campoamor y el voto femenino. Madrid, Área de Gobierno de Empleo y Servicios a la Ciudadanía; Dirección General de Igualdad de Oportunidades, 2007; Azcárate, Luis, Memorias de un republicano (edición de N. Samblancat Miranda y C. Núñez Esteban) Prólogo de I. Martínez de Pisón. Madrid, Taurus, 2008 “La memoria revelada en El corazón helado” de Almudena Grandes, en Europa, 1939. L’Any de les catástrofes. Europe, 1939: The year of de catastrophes. Centre de Cultura contemporànea de Barcelona. Congrés Internacional, Barcelona, 22,23 i 24 d’abril, 2009, CEFID-UAB, publicación CD (Ed. Pere Ysàs). En col·laboració amb Beatriz Ferrús Antón: “Memoria que rescata: subjetividad y mujer en los estudios literarios” a La investigación en Humanidades, edición de Carme de la Mota y Gemma Puigvert. Madrid, Biblioteca Nueva, 2010; “El lager del horror”, a La litterature espagnole et les camps français d’internament (de 1939 à nos jours), Bernard Sicot (coord.) Actes du colloque international “70 años después” Nanterre,12-14 fevrier, 2009, a Laberintos, 12, 2010 (en premsa). Ha redactat nombroses veus per al Diccionario Biobibliográfico del Exilio Literario Español de 1939. Entre ellas, Sara Berenguer Laosa, Clara Campoamor Rodríguez, Isidoro Enríquez Calleja, José Ramón Enríquez Alcázar, Felisa Gil Pérez, Ignacio Hidalgo de Cisneros y López Montenegro, Victoria Kent Siano, Maria de Maeztu Whitney, Ana María Martínez Sagi, Silvia Mistral, Federica Montseny Mañé, Constancia de la Mora y Maura, Ángel Samblancat Salanova, Margarita Xirgu Subira. De les seves publicacions més recents destaquemLa piel del tiempo. Memoria y exilio enEl perfume de mi madre era el heliotropode María Teresa León”, que forma part de les Actas del congreso internacional "El exilio literario de 1939. Setenta años después"  i la ressenya En las rutas del mar” sobre l’obra de María Teresa León Menesteos, marinero de abril, a Laberintos. Revista de estudios sobre los exilios culturales españoles, núm. 14, 2012., pp.391-393.   

 

Javier Tébar Hurtado

Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), actualment és professor associat del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Les línies de les seves recerques s’han centrat en l’àmbit de la història social i política dels anys trenta, de la dictadura franquista i de la transició política espanyola. Ha participat en diferents obres col·lectives: Historia de Comisiones Obreras (1993); Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, (1995, 1998); Asturias 1962. Los efectos de los movimientos huelguísticos en España, (2002). Història Agrària del Països Catalans volum 4 (2006), Martí Marín (dir.), Memòries del viatge 1940-1975, (2009), José Gómez Alén i Rubén Vega García (coords.), Materiales para el estudio de la abogacía antifranquista (2010). És autor de l’obra Reforma, revolución y contrarrevolución agrarias. Conflicto social y lucha política en el campo (1931-1939) (2006), Dietari de postguerra del baró d'Esponellà, 1940-1945 (2010); i coautor i editor de El Movimiento Obrero en la gran ciudad. De la movilización sociopolítica a la crisis económica (2011). Autor del llibre Barcelona anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes (1940-1945) (2011). És coautor del llibre de Sebastian Balfour (Coord.), Barcelona malgrat el franquisme. La SEAT, la ciutat i la represa sense democràcia (2012). Ha estat editor i coautor amb Gloria Chianese, de Spagna, 1936. Giuseppe Di Vittorio e la lotta internazionale per la democrazia (2008);  editor de "Resistencia ordinaria": la militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal del Orden Público: (1936-1977) (2012); i d’Isidor Boix, Carles Navales y José Luis López Bulla, Conversaciones en Colomers. Reflexiones sobre sindicalismo y política durante la transición a la democracia en España (2012). La obra més recentment publicada, juntament amb José Fernando Mota, es La muerte del espía con bragas. Falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (2013) (https://www.facebook.com/LaMuerteDelEspiaConBragas).

He’s doctor in Modern History at the University Autónoma de Barcelona. He is currently associate professor at the University Rovira i Virgili (Tarragona). Their investigations have been centred in the scope of the social and political history of the Thirties, the pro-Franco dictatorship and the Spanish political transition. He’s author of the studies: Reforma, revolución y contrarrevolución agrarias. Conflicto social y lucha política en el campo (1931-1939) (2006), Dietari de postguerra del baró d'Esponellà, 1940-1945 (2010); he’s co-author and editor of El Movimiento Obrero en la gran ciudad. De la movilización sociopolítica a la crisis económica (2011). His latest publication is Barcelona anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes (1940-1945) (2011).

 

Joan Tomàs Martínez Grimalt

Palma, 1984, és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2007), màster en Història Comparada segles XV-XX (2008) i doctor en Arts Escèniques (2014) per la mateixa universitat.

Com a historiador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer i els seus espais de sociabilitat i ha publicat el llibre La construcció d’una cultura obrera a Mallorca (1900-1909) (Documenta Balear, 2009). Pel que fa a la recerca teatral, ha publicat diversos articles i té pendent la publicació de la seva tesi doctoral El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909): identitat de classe, moral social i debat polític (2014). Ha estat membre del GRAE (Grup de Recerca en Arts Escèniques). Així mateix, ha col•laborat en diverses publicacions periòdiques com Revista de Girona, Lluc, Solidaridad Obrera, Estudis Romànics, Caràcters o Els Marges. Actualment combina la seva tasca creativa com a membre de la companyia Corcada Teatre amb la seva tasca investigadora.

 

Daniel Vallès Muñío

Doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Reparacions econòmiques pels danys derivats de la Guerra Civil Espanyola (2012), pendent de publicació. Professor associat laboral de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament de Dret Públic de Ciències Històricojurídiques (Àrea d’Història del Dret i de les Institucions).

Entre les seves publicacions més destacades, hi ha: "La privación de libertad de los homosexuales en el franquismo y su asimilación al alta en la Seguridad Social", IusLabor, núm. 1 (2017) (http://www.upf.edu/iuslabor/); "Situaciones asimiladas al alta en supuestos relacionados con el franquismo: el Servicio Social. Comentario de la sentencia nº 1950/2016 del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco", IusLabor, núm. 3 (2016), “El TEDH no cuestiona la Ley de la Memoria Histórica, pero podría. Comentario de la STEDH de 4 noviembre de 2014, caso Ruiz-Funes contra España”, InDret núm. 4/2015 (http://www.indret.com/); “La restitución de bienes incautados a organizaciones sindicales y partidos políticos durante el franquismo. Un análisis jurídico”, Historia, Trabajo y Sociedad, núm. 6, 2015;  “La amnistía laboral en la jurisprudencia del Tribunal Supremo”, Iuslabor, núm. 3, 2014 (http://www.upf.edu/iuslabor/); “La compensación de depósitos bancarios incautados a partidos políticos después de la Guerra Civil Española”, InDret, juliol 2004, Working Paper núm. 244 (http://www.indret.com/); i “Amnistía y Responsabilidad Civil”, InDret, gener 2004, Working Paper núm. 185 (http://www.indret.com/).

Ha participat en eI Congreso Iberoamericano de Relaciones Laborales y Recursos Humanos: Los sistemas de relaciones laborales del siglo XIX a la actualidad, Sevilla, 28-29 de gener de 2016, amb una contribució titulada “El trabajo forzado y la rendición de penas por el trabajo durante el régimen franquista. Una visión desde la justicia transicional española”. També ha participat en el congrés III International Conference Strikes and Social Conflicts, Universitat Autònoma de Barcelona, 16-19 de juny del 2015, amb la comunicació “Els conflictes col·lectius de la SEAT durant el 1971, la visió de l’aparell repressor franquista i l’aplicació de la Llei d’Amnistia”. 

 

Fernando Valls

Fernando Valls (Almeria, 1954) és professor titular de Literatura Espanyola Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha impartit classes a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo i ha estat professor i investigador convidat a la Universitat de Kentucky (USA), la Humboldt-Universität i la Freie Universität, ambdues de Berlín. Ha publicat un llibre sobre La enseñanza de la literatura en el franquismo (1936-1951) (1983) i prologat i anotat textos d'una sèrie d'autors com Enrique Jardiel Poncela Eloísa está debajo de un almendro; i en col·laboració amb David Roseguis, una monografia sobre l'autor, apareguda en el 2001, i les edicions de Cuatro corazones con freno y marcha atrás, Los ladrones somos gente honrada y Máximas mínimas y otros aforismos), José López Rubio (Cuentos inverosímiles), Miguel Mihura (Tres sombreros de copa, Vidas extrañas y otra literatura para perros i Mi adorado Juan) i Max Aub (Crímenes ejemplares) entre uns altres.  És autor també de sis antologies de la narrativa breu més recent: Son cuentos. Antología del relato breve español, 1975-1993 (1993); Los cuentos que cuentan (1998), en col·laboració amb Juan Antonio Masoliver Ródenas; Ciempiés. Los microrrelatos de `Quimera´ (2005), con Neus Rotger; Velas al viento. Los microrrelatos de La nave de los locos (2010); Siglo XXI. Los nuevos nombres del cuento español actual (2010), amb Gemma Pellicer; i Mar de pirañas. Nuevas voces del microrrelato español (2012).

En 1999 va obtenir, amb Juan Luis Panero, el XII Premi Internacional Comillas, que concedeix l'editorial Tusquets, per Sin rumbo cierto. Memorias conversadas con Fernando Valls (2000) 
Els seus últims llibres són La realidad inventada. Análisis crítico de la novela española actual (2003), El artículo literario. De Francisco Ayala a Javier Cercas (2006) i Soplando vidrio y otros ensayos sobre el microrrelato español (2008). Va ser redactor cap de la revesteixi Cuadernos de Traducción e Interpretación, editada per la Universitat Autònoma de Barcelona; sotsdirector de la revista Las Nuevas Letras; i entre el 2001 i el 2006 director de la revista literària Quimera. En l'actualitat dirigeix les col·leccionis Rellotge de sorra i Cristall de quars, de l'editorial Menoscuarto. A més, ha impartit cursos i conferències en diverses universitats i centres culturals europees i americanes. Ha estat articulista i conreat la crítica literària d'actualitat, en diaris i setmanaris com El País, La Vanguardia, Canvi 16, El Mundo, El Sol i Diari 16. En l'actualitat és vicepresident de la Asociación Española de Críticos Literarios i col·labora habitualment en les revistes Ínsula (forma part del seu Comitè de direcció) i Turia. Des del 2007 manté actiu un blog, La nave de los locos. Literatura y más...., del que procedeixen els articles que componen el llibre En verde Veronés (2011).

 

Francesc Veiga

 

Francesc Vilanova i Vila-Abadal 

Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962) és professor titular d’Història Contemporània a la Universitat Autònomade Barcelona (UAB), director de l’Arxiu Històric de la Fundació CarlesPii Sunyer, i membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF, adscrit al Centre d’Estudis de les Èpoques Franquista i Democràtica, UAB-CEFID). És membre del Consell Científic del Museu Memorial de l’Exili (MUME La Jonquera). Ha publicat els llibres Raimon d’Abadal i Calderó (Barcelona, Ed. Gent Nostra, 1992), Ramon d’Abadal. Entre la història i la política (Lleida, Pagès editors, 1996), Repressió política i coacció econòmica. Les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la postguerra (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999; Premi de la Crítica Serra d’Or, 2000), Als dos costats de la frontera. Relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra, 1939-1948 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), La guerra particular de Gaziel i el comte de Godó (1940-1945) (Barcelona, Ploion, 2004), Nurembergs. Lectures polítiques dels processos contra criminals de guerra a la Barcelona franquista (Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, 2004), La Barcelona franquista i l’Europa totalitària (1939-1946) (Barcelona, Ed. Empúries, 2005), El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado (Barcelona, Península, 2005), Exiliats, proscrits, deportats (Barcelona, Ed. Empúries, 2006); 1939 (Barcelona, Península, 2007); Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana (Barcelona, Empúries, 2010); i L’any que va caure París. Aliadòfils i franquistes catalans l’estiu de 1940 (La Magrana). Ha editat el Dietari de guerra, exili i retorn (1936-1940), de Raimon d’Abadal i Calderó (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), l’epistolari britànic de Pere Bosch Gimpera amb Carles Pi i Sunyer (Viure el primer exili: cartes britàniques de Pere Bosch Gimpera i Carles Pi i Sunyer, 1939-1940, Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, segona edició revisada: 2004) i, en col·laboració amb la professora Maria Campillo, el volum La cultura catalana en el primer exili, 1939-1940. Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics (Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, 2000). Darrerament, ha editat per a La Magrana, els textos de Ramon d’Abadal i de Vinyals, Les lliçons de la història. Reflexions sobre Espanya, Castella, Catalunya (2010). Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i ha publicat nombrosos articles sobre l’exili català de 1939, historiografia catalana contemporània i el primer franquisme a Catalunya en les revistes especialitzades més importants (L’Avenç, Ayer, Recerques, Els Marges, Spagna Contemporanea, etc.).

Àmbits de recerca: el primer franquisme a Catalunya (repressió política, la formació d’una intel·lectualitat franquista indígena, actituds polítiques i memòries històriques en els anys quaranta); el franquisme i la segona guerra mundial; l’exili català de 1939 (política i cultura).

 

Yasmina Yousfi López

Yasmina Yousfi López (Alcoi, 1987) Llicenciada en Periodisme i Filologia Hispànica en la Universitat de València, des d’octubre de 2011 és becària FPI en el Grup d’Estudis de l’Exilio Literari (GEXEL) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant el curs 2011/2012 va fer el Màster de Literatura Comparada i Estudis Culturals de la UAB amb una tesina sobre el tema del retorn impossible en la narrativa contemporània. Amb motiu de la seua col·laboració en el projecte ministerial “Escena y literatura dramática del exilio republicano de1939”del GEXEL, va realitzar una estada d’investigació en l’Escola de Teatre de la Universitat Catòlica de Xile,  d’abril a setembre de 2013, amb l’objectiu de compilar informació sobre les representacions teatrals de la Companyia de Margarita Xirgu en Xile des de 1939, així com breus estades en Perú, per a investigar sobre les temporades teatrals de la Companyia de Margarita Xirgu en Lima,  i en Paraguay, principalment, per a estudiar l’exili republicà en aquest país i fiançar el tema de la seua tesis doctoral: “Josefina Plá, autora, crítica o teòrica teatral”. Ha participat en congressos i jornades internacionals (“Género y exilio teatral republicano”, CSIC, 2012; AIH-Buenos Aires, 2013; “El humor y la ironía como armas de combate”, Pau, 2013; “V Congreso Internacional del exilio republicano de 1939: viajes y retornos”, Barcelona, 2013…) amb estudis, entre altres, sobre la literatura dramàtica en Llatinoamèrica d’exiliats espanyols republicans com Amparo Alvajar, Maria Luisa Algarra, Max Aub, Julio Alejandro o Josefina Plá. Actualment, combina la docència en la Universitat Autònoma de Barcelona amb el desenvolupament de la seua tesis doctoral.

 

Pere Ysàs Solanes

Pere Ysàs és catedràtic d’Història Contemporània  de la UAB. Membre del Grup de Recerca sobre l'Època Franquista (GREF), Grup de Recerca Consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya (SGR)  -que ha coordinat entre 2009 i 2013- i integrat en el CEFID, Centre d'Estudi i Recerca de la UAB del qual va ser director entre 2006 i 2011. S’ha especialitzat en la història política i social de l’època franquista i de la transició a la democràcia en el marc de les dictadures i de les transicions a la democràcia del segle XX. És autor de Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia 1960-1975 (Crítica, Barcelona, 2004) i, en col·laboració amb Carme Molinero, de L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950 (La Magrana, Barcelona, 1981); “Patria, Justicia y Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 (La Magrana, Barcelona, 1985); Els industrials catalans durant el franquisme (Eumo, Vic, 1991 ); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (Eumo, Vic, 1992 i 2003); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (Siglo XXI, Madrid, 1998); Catalunya durant el franquisme (Empúries, Barcelona, 1999);  La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977 (Crítica, Barcelona, 2008);  Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (L’Avenç, Barcelona, 2010);  La cuestión catalana. Cataluña en la transición espanyola (Crítica, Barcelona, 2014) i De la hegemonia a la autodestrucción. El Partido Comunista de España (1956-1982) (Crítica, Barcelona, 2017). És també coautor d’Historia Política de España, 1939-2000 (Istmo, Madrid, 2001). Ha dirigit o editat, entre altres obres, La transició a Catalunya i Espanya (Fundació Lluís Vila d’Abadal/L’Avenç, Barcelona, 1997); De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, volum 11 d’Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998); Treball, treballadors i sindicalisme en l’Administració pública a Catalunya (1939-1996) (Columna/CONC, Barcelona, 1998); La configuració de la democràcia a Espanya (Eumo, Vic, 2009);  Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (Icaria/Memorial Democràtic/UAB, Barcelona, 2010), Temps de dictadura postguerra i canvi social,volum 3 d’Un segle d’Història de Catalunya en fotografies (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2011)  i  Las izquierdas en tiempos de transición (Publicacions de la Universitat de València, 2016). Ha col·laborat en un centenar  d’ obres col•lectives, entre altres, Red Barcelona. Social Protest and Labour Mobilization in the Twentieth Century (Routledge, Londres, 2002); Dittature, Oposizioni, Resistente. Italia fascista, Germania nacionalsocialista, Spagna franchista: storiografie a confronto (Unicopli. Milán, 2005); Catalunya durant el franquisme. Diccionari (Eumo, Vic, 2006), La transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia (Península, Barcelona, 2006);  La España de las Autonomías, volum XLIII de la Historia de España Menéndez Pidal (Espasa Calpe, Madrid, 2007);  La nación de los españoles. Discursos y prácticas del nacionalismo español en la época contemporánea (Publicacions de la Universitat de València, 2012);  En el combate por la historia. La República, la Guerra Civil, el Franquismo (Pasado&Presente, Barcelona, 2012); Guerres dans le monde ibérique et ibéro-américain (Peter Lang, Berne, 2014); Fascismo/i e Resistenza (Viella, Roma, 2015); Ditaduras e revolução. Democracia e políticas da memòria (Almedina, Coimbra, 2015); i Del franquismo a la democràcia 1936-2013, volum IV d’Historia de las Culturas Políticas en España y América Latina (Marcial Pons Historia/Prensas Universitarias de la Universidad de Zaragoza, Madrid, 2015). Ha publicat articles en les principals revistes especialitzades –Ayer, Cuadernos de Historia Contemporánea, Historia Social, Historia y Política, Historia del Presente, RecerquesSpagna Contemporanea, etc.-, i participat en nombroses congressos nacionals i internacionals.

Pere Ysàs is a professor of Contemporary History in the Department of Modern and Contemporary History at UAB. He is a member of the Research Group on Francoist Era (Grup de Recerca sobre l’Època Franquista, GREF), officially approved and funded by the Catalan government; he was the coordinator of GREF from 2009 to 2013. GREF is a member group of CEFID, a UAB Study and Research Center that was also under the direction of Pere Ysàs from 2007 to 2011. He has specialized in the political and social history of the Francoist period and the transition to democracy. Hi is the author of Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia 1960-1975 (Crítica, Barcelona, 2004) and, in collaboration with Carme Molinero, of L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950 (La Magrana, Barcelona, 1981); “Patria, Justicia y Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 (La Magrana, Barcelona, 1985); Els industrials catalans durant el franquisme (Eumo, Vic, 1991 ); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (Eumo, Vic, 1992 i 2003); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (Siglo XXI, Madrid, 1998); Catalunya durant el franquisme (Empúries, Barcelona, 1999);  La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977 (Crítica, Barcelona, 2008);  Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (L’Avenç, Barcelona, 2010);  La cuestión catalana. Cataluña en la transición espanyola (Crítica, Barcelona, 2014) and De la hegemonía a la autodestrucción. El Partido Comunista de España (1956-1982) (Crítica, Barcelona, 2017). He is also a coauthor of Historia Política de España, 1939-2000 (Istmo, Madrid, 2001). He has been the director or editor of several works, such as: La transició a Catalunya i Espanya (Fundació Lluís Vila d’Abadal/L’Avenç, Barcelona, 1997); De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, volume 11  of Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998); Treball, treballadors i sindicalisme en l’Administració pública a Catalunya (1939-1996) (Columna/CONC, Barcelona, 1998); La configuració de la democràcia a Espanya (Eumo, Vic, 2009);  Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (Icaria/Memorial Democràtic/UAB, Barcelona, 2010), Temps de dictadura postguerra i canvi social,volum 3 d’Un segle d’Història de Catalunya en fotografies (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2011)  and  Las izquierdas en tiempos de transición (Publicacions de la Universitat de València, 2016). He has collaborated on one hundred collective works, such as , Red Barcelona. Social Protest and Labour Mobilization in the Twentieth Century (Routledge, Londres, 2002); Dittature, Oposizioni, Resistente. Italia fascista, Germania nacionalsocialista, Spagna franchista: storiografie a confronto (Unicopli. Milán, 2005); Catalunya durant el franquisme. Diccionari (Eumo, Vic, 2006), La transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia (Península, Barcelona, 2006);  La España de las Autonomías, volume XLIII of the Historia de España Menéndez Pidal (Espasa Calpe, Madrid, 2007);  La nación de los españoles. Discursos y prácticas del nacionalismo español en la época contemporánea (Publicacions de la Universitat de València, 2012);  En el combate por la historia. La República, la Guerra Civil, el Franquismo (Pasado&Presente, Barcelona, 2012); Guerres dans le monde ibérique et ibéro-américain (Peter Lang, Berne, 2014); Fascismo/i e Resistenza (Viella, Roma, 2015); Ditaduras e revolução. Democracia e políticas da memòria (Almedina, Coimbra, 2015); and Del franquismo a la democràcia 1936-2013, volume IV of Historia de las Culturas Políticas en España y América Latina (Marcial Pons Historia/Prensas Universitarias de la Universidad de Zaragoza, Madrid, 2015). He has also published her articles in the main specialized journals, i. e. Ayer, Cuadernos de Historia Contemporánea, Historia Social, Historia y Política, Historia del Presente, Recerques, etc. He has taken part in numerous national and international conferences. He has been the dean of the Faculty of Philosophy and Arts at UAB.

 

 

Campus d'excel·lència internacional U A B