Altres investigadors

 

Raül Aguilar Cestero

Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 2001 i doctor en Història Comparada, Social, Política i Cultural per la mateixa universitat des de 2010. El seu primer treball de recerca es va publicar l’any 2004 dins del llibre col·lectiu, dirigit per Montserrat Carbonell, La Casa de Maternitat i Expòsits. Les Corts, on va publicar l’article “De la postguerra a la transició democràtica, 1939-1975” (pp. 119-196) L’any 2007 va publicar el treball de tesina del doctorat a la revista CIAM núm. 10 de la Universitat Carlos III sota el títol “El despliege de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1968 y 1973: de fundación franquista a motor del cambio democràtico en Catalunya”. El mateix any i per encàrrec del Sindicat d’Inspectors de Treball i el Consell de Treball de la Generalitat, va publicar el llibre La Inspecció de Treball. 100 anys al servei de les polítiques socials per commemorar el centenari de la institució inspectora. Llibre que va poder traduir a l’espanyol, l’any següent, per encàrrec de la Consejería de Economía y Empleo de la Junta de Castilla León. L’any 2008, Jordi Serrano, li va proposar fer un llibre divulgatiu sobre la Universitat Popular republicana per la UPEC (Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya) que es va convertir en Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat. Poc després, el aleshores arxiver de Matadepera, Vicenç Ruiz, li va convèncer per sumar-me al projecte Memòries d’una feixa i, juntament amb l’ambientòleg Iago Otero, van iniciar un projecte integral de recuperació de la memòria històrica d’aquesta vila vallesana. Els fruits de les seves investigacions, en aquests anys, han estat prolífiques: Diversos articles a revistes especialitzades d’història (Terme, Estudis d’Història Agrària), un article a una revista internacional (Ecological Economics) i una tesi doctoral (2010) que l’any 2012 es va convertir en el llibre Memòries d’una feixa. Altres treballs destacats en els que ha participat han estat, per exemple, l’estudi de simbologia franquista de Catalunya del Memorial Democràtic, la base de dades i el diccionari Catalunya durant el franquisme o les exposicions memorialístiques "Els símbols de Franco" i l’exposició permanent del Museu de la Batalla de l’Ebre de Gandesa, on vaig treballar com a documentalista. Actualment, està finalitzant el màster en Arxivística i Gestió Documental de l’ESAGED-UAB i treballa a temps parcial a l’Arxiu Municipal de Treball amb un conveni-beca de pràctiques. El seu treball de fi de màster versarà sobre com dissenyar i implementar un projecte de memòria històrica des d’un arxiu municipal seguint l’exemple de Memòries d’una feixa a Matadepera. Paral·lelament, segueix investigant sobre la formació i consolidació dels moviments socials durant el franquisme i la Transició. En concret, sobre la formació del moviment ecologista a Catalunya durant la Transició, un tema sobre el que espera publicar algun article properament. Té un bloc en actiu anomenat La Memòria Revoltada.

 

Laia Arañó i Vega

Laia Arañó i Vega (Vilanova i la Geltrú, 1980) és llicenciada en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Documentació en l’especialització d’Informació i Sistemes Documentals per la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment prepara la tesi doctoral, que porta per el títol: El camp dels catalans d'Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940). Treballa a l’Arxiu de la Fundació Carles Pi i Sunyer de Barcelona, centre especialitzat en estudis sobre la guerra civil i la postguerra a Catalunya, i en l’exili català de 1939. Ha treballat en tasques de recerca i documentació en les exposicions de "Blas Infante. Ànima d’Andalusia" (Museu d’Història de Catalunya, 2003) i en "Els afusellats al camp de la Bota" (Museu del Vi-Museu de Vilafranca del Penedès, 2005). Ha publicat –en col·laboració amb Francesc Vilanova– "Cartes de Salvador Sarrà Serravinyals a Carles Pi i Sunyer i Una cara de la victòria franquista: peticions dels vençuts i respostes del poder" (Arraona, número 30, 2006) i Un mundo en guerra. Crónicas españolas de la Segunda Guerra Mundial (Destino, Barcelona, 2008), properament publicarà en format digital: L’ajut als exiliats i refugiats catalans a França després de la segona guerra mundial: la tasca del govern Irla (1945-1948) (Fundació Carles Pi i Sunyer). Ha estat l’editora de: La Unió Soviètica que vaig veure (novembre de 1931) (Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009) i de l’edició digital de les ponències: Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura. (Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009).

Laia Arañó Vega (Vilanova i la Geltrú, 1980) holds a BA in Contemporary History from the Universitat Autònoma de Barcelona and a BSc in Documentation (specializing in Information and Documentation Systems) from the Universitat Oberta de Catalunya. She is currently preparing her doctoral thesis entitled El camp dels catalans d'Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940) (The Agde camp for Catalans in the French concentration system (1939-1940)). She works at the Fundació Carles Pi i Sunyer Archive in Barcelona, a centre specializing in studies on the Spanish Civil War and the post-war period in Catalonia, and on Catalans exiled in 1939. She has undertaken research and documentation work for the exhibitions "Blas Infante. The Spirit of Andalusia" (Museum of the History of Catalonia, 2003) and "Els afusellats al camp de la Bota" ("Those executed by shooting at the Camp de la Bota", Museum of Wine-Museum of Vilafranca del Penedès, 2005). In collaboration with Francesc Vilanova, she has published "Cartes de Salvador Sarrà Serravinyals a Carles Pi i Sunyer" ("Letters from Salvador Sarrà Serravinyals to Carles Pi i Sunyer") and "Una cara de la victòria franquista: peticions dels vençuts i respostes del poder" ("One side of the Francoist victory: requests from the defeated and replies from the authority", published in the history journal Arraona, nº 30, 2006), and Un mundo en guerra. Crónicas españolas de la Segunda Guerra Mundial (A world at war. Spanish chronicles of World War II, Destino, Barcelona, 2008). In digital format, she will shortly publish L’ajut als exiliats i refugiats catalans a França després de la segona guerra mundial: la tasca del govern Irla (1945-1948) (Help for Catalan refugees and exiles in France after World War II: The task of Irla’s government (1945-1948), Fundació Carles Pi i Sunyer). She was the editor for La Unió Soviètica que vaig veure (novembre de 1931) (The Soviet Union I saw (November 1931), Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009) and the digital edition of the presentations: Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura (Barcelona 1938. Capital of three governments. Politics and culture, Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009).

 

Jaume Barallat

Ha estat catedràtic d’Anglès d’IB a partir de 1982. Actualment, investigador i escriptor. Titulacions: llicenciat en filosofia pura a Valencia (amb excel·lent en la tesina), en filología anglesa (UB), en ciències socials a la Gregoriana de Roma (qualificació d’excel·lent), doctor (cum Laude) en història, Proficiency in English per Cambridge. Participació en una investigació sociológica a Bolzano en un equip d’extracció internacional. Múltiples participacions en tasques d’Anglès; en cito una: membre del grup de treball del Seminari Permanent d’Anglès dels ICE-UAB durant el curs 1984-85 (fruit del qual n’és la primera publicació). Publicacions d’investigació o didàctiques: “Com s’aprèn una segona llengua segons alguns lingüistes” a L’Ensenyament de les Llengües Estrangeres (Recursos Didàctics n.6); “Ensenyament de l’Anglès a partir de temes de la història d’Anglaterra” (en col·laboració amb Asun Mtnez de Osaba) a APAC of NEWS (November, 1993); “L’Església sota el franquisme. Una mostra local: Lleida, 1938-68" a Avenç (oct. 1973); “Un obispo franquista en el Concilio Vaticano: Aurelio del Pino” a Historia y Vida (set. 94); “La HOAC bajo la Jerarquía y el franquismo. Una muestra local: Lérida” a XXSiglos (1994). Comunicacions a Congressos: “L’Església i el seu apostolat seglar sota el franquisme a Lleida” a Mallorca, Actes del II Congrés de la CCEPC sobre franquisme; “Conflictos sociales en la Lérida franquista y papel ejercido por la HOAC y la JOC”, a Sevilla, III Encuentro…; “L’ésglésia i l’apostolat d’AC sota el franquisme a Lleida”, a Valencia, IV Encuentro…; “L’Acció Católica de Lleida sota els bisbes Moll i Villar (1938-46)”, a Lleida, Actes del primer franquisme a les terres de Lleida. Obres d’investigació i literàries: L’Església sota el franquisme. Lleida, 1938-1968 (Pagès, 94); Devotes, croats i militants. L’apostolat seglar sota el franquisme a Lleida (Pagès, 1996); Adéu, gàbia dels miralls! Ventures i desventures d’un excapellà (Edit. Mediterrània, 2001).

Since 1982 until retirement (2001), chairman of English Philology of Instituto de Bachillerato (Secondary School). Presently, researcher and writer. Degrees: M.A in pure Philosophy -Univ. of Valencia- (with an excellent in the dissertation), M.A in English Philology (BCN univ.), M.A in Social Sciences in the Gregoriana univ. of Rome (qualification: excellent), PH (cum Laude) in History (BCN univ.), Certificate of Proficiency in English (Cambridge). Sociological research in Bolzano (Italy, 1968) as a member of a multinational team. Several participations in activities of teachers of English; example: member of the work team of the Seminari Permanent d’Anglès dels ICE-UAB along the academic course 1984-85 (with the result of an essay published –the first one to be quoted-). Research or Didactics issues: “Com s’aprèn una segona llengua segons alguns lingüistes” at L’Ensenyament de les Llengües Estrangeres (Recursos Didàctics n.6); “Ensenyament de l’Anglès a partir de temes de la història d’Anglaterra” (in cooperation with Mrs Asun Mtnez de Osaba) at APAC of NEWS (November, 1993); “L’Església sota el franquisme. Una mostra local: Lleida, 1938-68 at Avenç (Oct. 1973); “Un obispo franquista en el Concilio Vaticano: Aurelio del Pino” at Historia y Vida (Sept. 94); “La HOAC bajo la Jerarquía y el franquismo. Una muestra local: Lérida” a XXSiglos (1994). Essays on occasion of Congresses: “L’Església i el seu apostolat seglar sota el franquisme a Lleida” in Mallorca, Actes del II Congrés de la CCEPC sobre franquisme; “Conflictos sociales en la Lérida franquista y papel ejercido por la HOAC y la JOC”, in Sevilla, III Encuentro…; “L’Ésglésia i l’apostolat d’AC sota el franquisme a Lleida”, in Valencia, IV Encuentro…; “L’Acció Católica de Lleida sota els bisbes Moll i Villar (1938-46)”, in Lleida, Actes del primer franquisme a les terres de Lleida. Research or Literary books: L’Església sota el franquisme. Lleida, 1938-1968 (published by Pagès, 94); Devotes, croats i militants. L’apostolat seglar sota el franquisme a Lleida (Pagès, 1996); Adéu, gàbia dels miralls! Ventures i desventures d’un excapellà (published by Edit. Mediterrània, 2001).

 

Esther Barrachina Bartrés

Becària d'investigació del GEXEL. Llicenciada en Filologia Espanyola per la UAB. 1992-1996. En curs, preparació del projecte d'investigació sobre la narrativa de Virgilio Botella Pastor, autor exiliat a Méxic.

 

Víctor Bedolla

 

Ivan Bordetas

Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha finalitzat els crèdits de docència del programa de doctorat Història Comparada Social, Política i Cultural de la UAB i actualment està elaborant la tesi doctoral. La seva investigació, codirigida pels professors Martí Marín i Pere Ysàs, es dirigeix a l’estudi del moviment veïnal a Barcelona i la seva àrea metropolitana durant el tardofranquisme i la transició. El 2006 va ser comissari de l’exposició “Més enllà del riu: Torre-romeu, el Poblenou i el Raval d’Amàlia...” organitzada pel Museu d’Història de Sabadell i el 2007 ha publicat, amb un equip de cinc investigadors més L’assistència social en temps de guerra. Refugiats, desplaçats i evacuats a Rubí, 1936-1939 (Rubí: Ajuntament de Rubí – El Castell-Ecomuseu Urbà, 2007). Des de 2005 participa en un grup interdisciplinar d’arqueòlegs, antropòlegs i historiadors de la UAB dedicat a la investigació i excavació de fosses comunes del primer franquisme realitzant treball de camp i investigació documental i de fonts orals. Des de maig de 2007 fins al gener del 2009 ha treballat com a becari del Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya de la UAB. El 2009 va col·laborar amb dos capítols al llibre dirigit per Martí Marín Memòries del viatge, 1940-1975 (Sant Adrià de Besòs: Museu de la Immigració de Catalunya, 2009). El 2010 va signar dos capítols -un d'ells amb Anna Sánchez- de la monografia sobre el moviment veïnal català coordinada per Carme Molinero i Pere Ysàs Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (Barcelona: Icària, 2010). El juliol de 2012 va defensar la tesi doctoral "Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y movilización vecinal durante el tardofranquismo y el proceso de cambio político".

 

Jeremy Buck i Gili

Jeremy Buck i Gili (Brussel·les, 20-06-1986) és llicenciat en Antropologia social i cultural (UAB) i en filologia francesa (UAB), i graduat en Ciències Polítiques i de l'Administració (UPF). Després d'aquestes formacions inicials, obtingué el títol de màster en antropologia a la Universitat de Barcelona (UB), després de defensar una tesina sobre el rol de la burgesia catalana a la transició espanyola, enfocant el cas de la gauche divine a partir de l'estudi d'històries de vida. Actualment, segueix formant-se abans de començar una recerca més profunda sobre el tema.

 

Joan Callarisa

Sóc llicenciat en Història Moderna i Contemporània. Estic cursant el treball de recerca del programa de Tercer Cicle “Història Comparada, Social, Política i Cultural” sobre la formació dels barris de la ciutat de Sabadell i els seus serveis educatius. Sóc professor agregat a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic des del curs 2003-04 donant classe a les carreres de Magisteri i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Recentment he estat col·laborant en el projecte del Museu Universitari Virtual de Pedagogia (MUVIP) de la Universitat de Vic dintre la línia “ Museus i pedagogia” del grup de recerca GREUV (Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic). He realitzat diferents recerques locals com la formació de l’Orfeó de la ciutat de Sabadell, la creació de l’OAR Gràcia de Sabadell, entre d’altres.

 

Cèlia Cañellas Julià

Cèlia Cañellas Julià (Barcelona, 1948) es doctorà en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre la Política cultural de l’Ajuntament de Barcelona (1916-1929). Ha exercit la docència a diversos instituts de secundària des de 1977 i ha participat en diverses experiències d’aplicació de fonts orals a les aules, per la qual cosa li va ser atorgat, conjuntament amb Montserrat Gaya, el premi Leandre Colomer d’Història de Catalunya en la seva edició inicial, i ha format part del col.lectiu Historaula. Ha compaginat la docència amb tasques de recerca realitzades en equip de treball amb Rosa Torán sobre diferents aspectes de la vida política, social i corporativa barcelonina que els van ser reconegudes amb el Premi Ciutat de Barcelona l’any 1988. Aquests estudis han sigut publicats en els llibres La política escolar de l’Ajuntament de Barcelona (1982), El Col·legi de metges de Barcelona i la societat catalana del seu temps (1994), El personal polític de l’Ajuntament de Barcelona (1996) i la col·laboració en la Història de la presó Model de Barcelona (2000). El seu interès per les actituds i la participació política de les dones en els anys de la segona república i la guerra civil ha quallat en la publicació d’una biografia de Dolors Piera, mestra i política exiliada (2003), realitzada també en equip amb Rosa Torán, i guardonada amb el premi Leonor Serrano d’Història de l’educació l’any 2002. Des de la seva jubilació de la docència ha reprès la recerca sobre el passat de les escoles barcelonines i recentment ha publicat la història de l’escola Dolors Monserdà-Santapau. L’evolució del concepte d’escola pública, IME, Barcelona 2010. Actualment està portant a terme projectes de recerca sobre la història de l’ensenyament a la ciutat de Barcelona pel MUHBA (escola Baixeras, 2011 i instituts Joan d’Austria i Infanta Isabel, 2012).

 

Mireia Capdevila i Candell

 

Margarida Colomer

Margarida Colomer i Rovira va néixer al carrer Maria Vidal de Vilassar de Mar el 1944. És llicenciada en Història i Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i professora de Ciències Socials a l’ensenyança secundària, ara jubilada. Aquesta activitat com a professora de Ciències Socials li va valdre, l’octubre de 2003, el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, atorgat per Institut de Ciències Socials de l’Educació de la Universitat de Barcelona i la Fundació Estrella Casas i Costa- Manuel Parés i Maicas.

Ha publicat, en col·laboració amb altres autors, El Maresme, diversitat i contrast (Ed Aixernador, 1985), Diccionari Biogràfic el Moviment Obrer als Països Catalans (Ed. Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, coordinat per Pelai Pagès), Imatges 1936-1939. La Guerra Civil al Maresme (Ed. El Punt, director de l’obra Joan Villarroya i Font). És autora de Cooperativisme i Moviment Obrer. L’exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró, 1920-1944 (Ed. Altafulla, 1986), Guerra Civil i Revolució a Argentona 1936-1939 (Ed. L’Aixernador, 1990), El Pla d’en Boet (Ed. Departament de Benestar Social, 1995), Josep Calvet i Móra. La trajectòria d’un rabassaire argentoní. 1891-1950 (Ed. Ajuntament d’Argentona, 1996),  Guerra Civil a Mataró. 1936-1939 (Edicions de l’Abadia de Montserrat, 2006), Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. La lluita per retornar les llibertats democràtiques al Mataró de la postguerra (Ed. Fundació Nous Horitzons. 2007), La Postguerra a Mataró.1939-1952 (Edicions de l’Abadia de Montserrat, 2013).

Ha escrit diversos articles d’història a revistes de la comarca del Maresme, a L’Avenç, a Anthropos, revista de la UGT i diverses revistes de Mataró. Actualment col·labora de manera regular a la revista Fonts del Centre d’Estudis Argentonins, La Cooperació Catalana de la Fundació Roca i Galès. També col·labora en un programa de Mataró-ràdio i altres projectes relatius a la memòria històrica de Mataró i Argentona.

 

Marc Comadran

Llicenciat en Filologia Catalana (UAB, 2007), màster "Estudis catalans: llengua i literatura i les seves aplicacions" (UAB, 2008) i becari predoctoral adscrit al Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC-UAB). En curs, preparació d'una tesi doctoral sobre el Noucentisme territorial i la literatura a la ciutat de Sabadell.

 

Vicent Cremades

Vicente Cremades i Arlandis (Bellreguard, La Safor, País Valencià, 1947). Va acabar els estudis de Filosofia i Teologia en el Seminari Metropolità de Montcada València), l'any 1970. Durant el curs 1970-1971 va començar Sociologia a la Universitat de Paris V, on va col·laborar amb la "Ligue Internationale de l´enseignement" i va fer un treball de ensenyament entre els emigrants espanyols. Els estudis de Sociologia amb l'especialitat d'economia els va continuar durant els cursos 1971-1976 en la Universitat Johan Wolfgang Goethe de Frankfurt am Main. A més va continuar treballant amb els emigrants i va participar amb estudis d'investigació sociològica per l'ajuntament de Frankfurt amb la sociòloga Maria Borris sobre els emigrant en la ciutat de Frankfurt i la seua àrea metropolitana. Va començar la tesis de llicenciatura sobre "El País Valencià: canvi i classes social. L'estructura de classes i el pas de una societat agrària a una societat industrial i de serveis". Durant els anys 1973-1975, va impartir classes en la Universitat Popular de la ciutat de Frankfurt. De 1986 a1992, va estudiar dret (Especialitat Dret d'empresa) a la Universitat de València, i durant els cursos 1994-1996 va realitzar els crèdits per fer el doctorat en fiscalitat internacional en el departament de Economia Aplicada, secció Hisenda Pública de la Universitat de València. En 1983 va publicar un capítol sobre "La formació social en la comarca de la Safor" en el Llibre de la Safor, i des de 1994-1999 va participar en la secretaria de la revista Espai Obert. Revista d'assaig i investigació sobre les Comarques Centrals Valencianes". Des del curs 1999 fins al curs 2008 va donar classes en la UNED en les matèries de Dret d'empresa i d'economia internacional, classes que va deixar per poder començar el màster Interuniversitari en Història Contemporània.

Durant els cursos 2009-2011, va estudiar el citat màster especialitzant-se en la Transició i la Consolidació de la Democràcia. El màster el va cursar a la Universitat de València, dins del Departament d’Història Contemporània, i també a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'obra del treball final del màster du com a títol L’església en la  transició. El fet nacional al país valencià: la revista saó (1976-1983) i va ser publicada l'any 2013 a l'Editorial Riu Blanc de Oliva. L'any 2013 també va publicar a la mateixa editorial el llibre La Transició democràtica: mirades i testimonis amb la coordinació de Jesús Eduard Alonso i López.

En la actualitat està investigant sobre la  història de la transició de la dictadura a la democràcia a Gandia (1973-1983)  i preparant el doctorat sobre  el tema dels partits republicans i la Transició. 

 

Vicente Cremades Arlandis (Bellreguard, The Safor, País Valencià, 1947). I studied philosophy and theology at the Metropolitan Seminary of Montcada (Valencia) expire in 1970. During the 1970-1971 year began Sociology at the Universityof Paris V, where I collaborated with the "Ligue Internationale de l'enseignement" and took a job as teacher from Spanish emigrants. I continued during 1971-1976 inJohan Wolfgang Goethe University of Frankfurt a. Main Sociology studies. Also continued to work with migrants and participated in sociological research studies sponsored by the City of Frankfurtsociologist Maria Borris on migrants in the city of Frankfurtand its metropolitan area. I started the thesis on "El País Valenciano: change and social classes. The class structure and the transition from an agrarian to an industrial society and services." During the years 1973-1975, I taught courses at People's Universityof Frankfurt. From 1986 to 1992, I studied Law (major companies) at the Universityof Valencia, and during 1994-1996 did credit courses for a doctorate in international taxation in the Department of Applied Economics, Public Finance Section of the Universityof Valencia. In 1983 I published a chapter on "social formation in the region of the Safor" in the Book of Safor, and from 1994-1999 took part in the secretariat of the journal Espai Obert, Journal of Research and testing on the Valencian Central Districts. Since the academic year  1999 until 2008 I taught at the UNED in the areas of corporate law and international economics courses that. I left to start the Interuniversity Masters in Contemporary History.

During the years 2009-2011, I studied the master specialized in the Transition and Consolidation of Democracy. The master was at the Universityof Valencia, within the Department of Contemporary History, and the Autonomous University of Barcelona . The final work of the master carries the title The church in transition. The national fact in Valencia: SAÓ Magazine (1976-1983) and was published in 2013 in the Riu Blanc Publishing Oliva.The year 2013 I also published in the same publishing, publishing the Democratic Transition: sights and witness with the coordination of Jesus Eduardo Alonso Lopez.

I actually am researching the history of the transition from dictatorship to democracy inCandia(1973-1983) and preparing the doctorate on the subject of the Transition and Republican parties.

 

José Miguel Cuesta Gómez

José Miguel Cuesta Gómez (Badalona, 1975). Llicenciat en Història Moderna i Contemporània (1999) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), DEA en Història Comparada Social Política i Cultural (2010) amb la tesina doctoral "El Moviment Veïnal a Llefià (Badalona" i Doctor en Història Comparada, Política i Social en 2014 per la mateixa UAB. La seva tesi doctoral "El Moviment Veïnal al Barcelonès Nord (1954-1987)" va ser defensada sota la direcció del professor Martí Marín i Corbera. La seva línia d'investigació està orientada a la investigació del moviment popular ciutadà desenvolupat en les tres ciutats de l'anomenat Barcelonès Nord (Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs) durant el franquisme i el procés de canvi polític fins arribar a ben entrat els anys vuitanta. 
Ha participat en diversos congressos mitjançant l'enviament de comunicacions així com a diverses publicacions, destacant “Immigració i moviment veïnal a Llefià: més història de la que us penseu”, Carrer dels Arbres, 3era. Època, núm. 19 (desembre 2008), p. 97‐108; “El papel de las organizaciones políticas en el movimiento vecinal del barrio de Llefià (Badalona)” a QUIROSA‐CHEYROUZE, Rafael; NAVARRO, Luis Carlos i FERNÁNDEZ, Mónica (coords): V Congreso Internacional Historia de la Transición en España Las organizaciones políticas. Universidad de Almería, Almería, Servicio de Publicaciones, 2011, p. 57‐72; “El moviment veïnal i la seva capacitat de millorar les condicions de vida col•lectives d'un barri: el cas de Llefià (Badalona)” a ARNABAT MATA, Ramón i SANTESMASES i OLLÉ, Josep (dirs.): 1960‐1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana, Actes del VIII Congrés de la CCEPC. Barcelona i Cornellà de Llobregat, 10,11 i 12 de novembre de 2011, Publicacions de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner i Cossetània Edicions, Valls, 2012; “La lucha por la hegemonía política en un movimiento popular: las asociaciones de vecinos en el Barcelonès Nord (1969‐1986)” a Claves del mundo contemporáneo. Debate e investigación. Actas del XI Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea, Editorial Comares S.L., Granada, 2013; “Equipaments bàsics, llibertats democràtiques i transformació social. El moviment veïnal al Barcelonès Nord a finals de la dictadura” a MOLINERO, Carme i TÉBAR, Javier: VIII Trobada Internacional d'Investigadors del Franquisme. Barcelona 21, 22 de novembre de 2013, CEFID‐UAB, Fundació Ciprinao García, Red de Archivos Históricos de CCOO i Diputació de Barcelona, 2013 i “El Moviment Nacional per la Reforma Urbana a Brasil. Una perspectiva comparada” a MARÍN CORBERA, Martí; DOMÈNECH SAMPERE, Xavier; MARTÍNEZ I MUNTADA, Ricard (eds.): III International Conference Strikes and Social Conflicts: Combined historical approaches to conflict. Proceedings, Barcelona, CEFID‐UAB, 2016, p. 279‐288.
Va participar al Comitè Científic del III International Conference Strikes & Social Conflicts. Aproximacions històriques combinades a la conflictivitat, Barcelona, 16 a 19 de juny de2015 i també ha col•laborat amb el “Programa Argó" (programa de transició a la secundaria i la universitat en treballs de recerca), organitzat per l'Institut de Ciències de l' Educació (ICE) i la UAB. Va ser un dels fundadors de l'Arxiu Històric de Llefià (Badalona), entitat ciutadana dedicada a recuperar  i difondre la història de l'esmentat barri.

Miguel Ángel Del Río

Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en 2006, Màster Oficial Interuniversitari en Història Contemporània en 2007 i Doctor en Història Comparada, Política i Social en 2013 per la  mateixa UAB. La seva tesi doctoral “De la extrema derecha neofranquista a la derecha conservadora: los orígenes de Alianza Popular (1973-1979)”, fou defensada com a membre (Personal Investigador en Formació / becari FPU) del Grup d’Estudis República i Democràcia (GERD) de la UAB, sota la direcció del professor Ferran Gallego. La seva línia d’investigació està orientada cap a l’història política durant el franquisme tardà i el postfranquisme, amb especial èmfasi en els moviments i partits polítics d’extrema dreta i dreta conservadora. Tanmateix, ha participat en diversos congressos i jornades a través de la presentació de comunicacions, destacant les recents: “La crisis de 1970: La extrema derecha del régimen se moviliza” (X Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea: Nuevos Horizontes del pasado: culturas políticas, identidades y formas de representación, Santander, 2010); “Unión del Pueblo Español (UDPE): los orígenes de la macroasociación azul de Alianza Popular” (Congreso Internacional: Falange, las culturas políticas del fascismo en la España de Franco,1936-1975, Universidad de Zaragoza, 2011); “Manuel Fraga y el primer gobierno de la Monarquía (1975-1976)” (Congreso Internacional: Sociedades en cambio: España y Portugal en los años 70, UAB, 2012); o “Origen y desarrollo de la Unión Nacional Española (UNE): la experiencia de la extrema derecha neofranquista tradicionalista de Alianza Popular (AP)”, (VIII Encuentro Internacional de Investigadores del Franquismo, Barcelona, 2013. Per altra banda, respecte a publicacions, ha publicat a la Revista HMiC, l’article “La extrema derecha neofranquista a inicios del posterior franquismo”, (núm. IX, 2011, pp.92-106) i recentment “L’evolució de la dreta conservadora española”, Revista de Divulgació científica: UAB divulga, 2013 [consulta on-line]. Tanmateix ha col·laborat amb el “Programa Argó (programa de transició a la secundaria i la universitat en treballs de recerca), organitzat per l'Institut de Ciències de l' Educació (ICE) i la UAB. 

Jordi Font i Agulló

Historiador, gestor cultural i comissari d’exposicions. Actualment treballa com a director del Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera). En els darrers anys ha dirigit la seva atenció professional envers el camp de l’art actual i la investigació en l’àmbit de la història social i política contemporànies. Respecte a la seva relació amb l’art, va exercir durant diversos anys (1992-2007) com a coordinador tècnic i codirector artístic a la Fundació Espais d’Art Contemporani (Girona). Paral·lelament, fou cap de redacció de la revista especialitzada en art i cultura, Papers d’Art, editada per la mateixa fundació. Ha publicat nombrosos textos d’ordre crític sobre art i cultura a la mateixa revista Papers d’Art, en catàlegs d’exposicions i en reculls d’articles. Entre les seves publicacions més centrades en els estudis històrics, destaquen el llibre ¡Arriba el campo! Primer Franquisme i actituds polítiques en l’àmbit rural nord-català (Diputació de Girona, 2001), la direcció editorial del volum Història i memòria. El franquisme i els seus efectes als Països Catalans (Banyoles-València, 2007) i, juntament amb Salomó Marquès, ha tingut cura de l’edició del llibre Diari de guerra del mestre Miquel Oliveras i Casas (Girona, 2008). Alhora ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i diaris com Avui, el suplement Culturas (La Vanguardia), Transversal, L’Avenç, Historia Social, Historia del Presente, Desafectos, Mientras Tanto, Zehar, Afers, Segle XX... És membre del GREF-CEFID (Grup de Recerca sobre l’Època Franquista i Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica) de la Universitat Autònoma de Barcelona. També forma part de l’ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art).

 

Guillermo García Crespo

Guillermo García Crespo (Barcelona, 1976) és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Los empresarios y Europa. Las organizaciones patronales ante la adhesión de España a la CEE (1962-1986) dirigida per Pere Ysàs. El seu camp de recerca se centra en l'estudi de l'associacionisme empresarial en la segona meitat del segle XX i en el procés de construcció europeu. Ha impartit seminaris en diverses universitats (UAB, Universitat de Navarra, UCM...) i participat en nombrosos congressos. L’any 2014 va realitzar una estada de recerca a la Universitat Paris-8. El seu últim article, publicat al setembre de 2016 en la Revista de Estudios Europeos, és «La integración en el Mercado Común (1962-1986): elementos para el análisis de la estrategia empresarial frente a Europa».

 

Neus García i Ràfols

 

Raimon Gassiot Ballbé

 

Andrea Geniola

Andrea Geniola és llicenciat en Lletres i Doctor en Teories i Filosofies Socials Contemporànies per la Università degli Studi di Bari (Itàlia) i DEA en Història Comparada Social, Política i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona, on cursa el mateix programa de doctorat i és membre del GREF i del CEFID. Es dedica esencialment a les qüestions nacionals i regionals a França i Espanya a la segona meitat del segle XX, amb especial atenció als casos basc i català. Té inscrita la seva tesi doctoral amb el títol "Regionalismos y nacionalismos entre la dictadura y la democracia (1968-1986)".

 

Jordi Guixé i Coromines

Doctor en història per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Paris III, Sorbonne-Nouvelle, Màster de Tercer Cicle per La Université Paris I Pantheon Sorbonne en Història de les Relacions Internacionals Contemporànies. He realitzat una tesis doctoral sobre Les relacions oficioses i la repressió exterior del règim franquista, a-i-amb França en cotutel·la entre les Universitats de Paris III Sorbonne-Nouvelle i de Barcelona. La tesis es titula: Diplomacia y Represión. La persecución hispanofrancesa del exilio republicano, 1937-1951. Investigo principalment la realitat de l’exili i els mecanismes de repressió del règim franquistes sobre el col.lectiu exiliat i republicà en general. També he volgut copsar la intencionalitat del govern francès sobre el franquisme i el republicanisme, tractant un període molt ric des del punt de vista documental com és la segona guerra mundial a França, amb l’ocupació, Vichy i l’exili –l’exili tant passiu com actiu-. A França he treballat als arxius del Ministeri d’Afers Estrangers, al d’Interior –Sûreté National i Police-, a alguns departamentals i al de Justícia. També he trobat fons nous – que espero ben aviat poder-ne parlar- on hi ha documentació sobre l’exili republicà i sobre la repressió franquista en territori francès. Durant les meves estades a França he anat recollint també informació sobre el tractament de dades de catalans exiliats i sobre informació de la Guerra Civil i el Franquisme. La recerca també m’ha traslladat a Madrid, sobre tot, a l’AGA d’Alcalà de Henares, principalment als fons de l’Ambaixada d’Espanya a París, als diferents consolats i al Servicio Exterior de Falange depenent de la Secretaria General del Movimiento. Igualment he començat a treballar més específicament expedients personals de republicans catalans i algun espanyol, provinents de la Direcció General de Seguridad, algun informe de Presidencia, Gobernación, etc., expedients molt interessants. Sobre tot he treballat fons ministerials i policials. Sóc Responsable de Projectes i Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la generalitat de Catalunya. He estat comissari del I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, Polítiques públiques de la Memòria i he realitzat diverses intevencions, articles i conferències en altres congressos internacionals o jornades. He publicat i col·laborat en articles i llibres tant de divulgació com especialitzats (Avenç, Oppidum, Sàpiens, Revista de Catalunya, etc.), destacant la publicació de la monografia L’Europa de Franco, Publicacions de l’Abadia de Montserrat –BCN, 2002-.

 

Fernando Hernández Holgado

Doctor en Geografia i Història per la Universitat Complutense de Madrid en 2011. S'ha especialitzat en penitenciarisme femení, particularment de l'època franquista. És membre del Seminari de Fonts Orals de Madrid des de 2004, així com del Grup d'Estudis de la Història de la Presó i de les Institucions Punitives de la Universitat de Castilla-La Mancha des de 2007. Entre les seves publicacions relacionades amb el seu tema de tesi, destaquen els següents llibres: Mujeres encarceladas. La prisión de Ventas: de la República al franquismo (1931-1941). Madrid, 2003; i Soledad Real (1917). Madrid, 2001. És tanmateix editor, juntament amb Sergio Gálvez, del catàleg de l'exposició fotogràfica “Preses de Franco”. Madrid, 2007. Del mateix perfil són els següents articles, ponències i comunicacions a congressos publicades: “La Prisión Militante. Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona)”, en Studia Histórica. Historia Contemporánea, nº 29, 2011; i “Carceleras encarceladas. La depuración franquista de las funcionarias de Prisiones de la Segunda República”, en Cuadernos de Historia Contemporánea, vol. 27, 2005. La seva tesi doctoral és titula: La prisión militante: las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945).Del seu interès per la memòria i les fonts orals com a metolodogia d'estudi són bona mostra els següents treballs: “Memòria de la presó de dones de Les Corts”, en Col·lectiu Desafectos (edit): La ciutat i la memòria democràtica. Espais de lluita, repressió i resistència a Barcelona, Barcelona, 2009; “Memoria histórica y represión. Sobre las memorias alternativas (o insumisas)”, en J.M. Trujillano y J.M. Gago (eds): Las fuentes orales entre la memoria y la historia. Su complementariedad con otras fuentes. Ávila, 2009; i “Las Trece Rosas, agosto de 1939; un diálogo entre el documento y la fuente oral”, en J. Sobrequés, C, Molinero y M. Sala (eds.): Los campos de concentración y el mundo penitenciario en España durante la guerra civil y el franquismo. Barcelona, 2003. Durant els últims anys ha coordinat el portal web Presó de Les Corts, de la Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (2006), actualmente en actiu. També ha desenvolupat una línia d'investigació i difusió diferent -militarisme i política internacional- de la qual són mostra els següents llibres: Miseria del militarismo. Un análisis del discurso de la guerra. Barcelona, 2004; i Historia de la OTAN. De la Guerra fría al intervencionismo humanitario. Madrid, 2000.

Ph. D. in Geography and History (Universidad Complutense of Madrid, UCM) 2011. Specialized in female imprisonment, specifically during the Franco Regime. Member of Seminario de Fuentes Orales de Madrid from 2004 and Grupo de Estudios sobre la Historia de la Prisión y las Instituciones Punitivas (University of Castilla-La Mancha) from 2007.
He is the author of the following books: Mujeres encarceladas. La prisión de Ventas: de la República al franquismo (1931-1941). Madrid, 2003; and Soledad Real (1917). Madrid, 2001. He’s also editor, along with Sergio Gálvez, of the catalogue of photographical exhibition “Presas de Franco”. Madrid, 2007. Regarding the same subject, the following articles and papers presented at conferences and congresses: “La Prisión Militante. Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona)”, in Studia Histórica. Historia Contemporánea. University of Salamanca, nº 29, 2011; “Carceleras encarceladas. La depuración franquista de las funcionarias de Prisiones de la Segunda República”, in Cuadernos de Historia Contemporánea. University Complutense of Madrid, vol. 27, 2005. The following works show his interest about memory and oral sources as historical metholodology: “Memòria de la presó de dones de Les Corts”, in Col.lectiu Desafectos (edit): La ciutat i la memòria democràtica. Espais de lluita, repressió i resistència a Barcelona, Barcelona, 2009; “Memoria histórica y represión. Sobre las memorias alternativas (o insumisas)”, in J.M. Trujillano and J.M. Gago (eds): Las fuentes orales entre la memoria y la historia. Su complementariedad con otras fuentes. Ávila, 2009; and “Las Trece Rosas, agosto de 1939; un diálogo entre el documento y la fuente oral”, in J. Sobrequés, C, Molinero and M. Sala (eds.): Los campos de concentración y el mundo penitenciario en España durante la guerra civil y el franquismo. Barcelona, 2003.
During the last years he has been working as director of the website Presó de Les Corts, of Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (2006), currently active. In addition to his works in Women's History, he has embraced a different field of research and popularization –Militarism and Internacional Relations- in the following books: Miseria del militarismo. Un análisis del discurso de la guerra. Barcelona, 2004; and Historia de la OTAN. De la Guerra fría al intervencionismo humanitario. Madrid, 2000.

 

Max Hidalgo

 

Antoni Lardín Oliver

Antoni Lardín i Oliver és doctor en Història contemporanea per la UAB des del 2004. El seu camp d’estudi son les etapes republicana i franquista, centrant les seves investigacions en el PSUC i la seva militància a les fàbriques i la lluita obrera antifranquista durant els anys quaranta i cinquanta del segle passat. És autor de diversos articles i llibres. Entre aquests últims cal destacar Activitats comunistes clandestines. Sumari de la causa 555-IV-1951 contra Gregorio López Raimundo i altres lluitadors antifranquistes (2006) i Obrers comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939-1959) (2007).

 

César Lorenzo Rubio

 

Behjat Mahdavi

 

Jordi Martí

 

Rosa Martínez Montón

 

Josep Maymí

Doctor en Antropologia Social i Cultural per la UAB. Investigador i especialista en la recuperació de la memòria col·lectiva a través de la transmissió oral des d’una òptica multicultural. Treballa com a freelance en diversos projectes centrats en la investigació i l’elaboració d’informes i/o treballs de recerca històrics i etnogràfics qualitatius (generalment a partir de la realització d’Històries de Vida / Aproximacions biogràfiques). Aquests encàrrecs provenen d’iniciatives estrictament particulars, d’editorials, de l’interès d’Ajuntaments diversos, d’empreses dedicades a la gestió del patrimoni cultural, d’organismes com ara el Consell Comarcal del Gironès, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Girona, així com el Museu del Suro de Palafrugell i SER.GI (Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social). També té experiència en tasques relacionades amb el món de l’arxivística, ja que ha treballat com a auxiliar d’arxivística a l’Arxiu General de la Diputació de Girona, encarregat de la realització de tasques de descripció i catalogació de documentació històrica, així com del buidatge i resum dels acords de les actes del Ple de la Diputació de Girona de la primera meitat del segle XIX. Actualment és el màxim responsable i coordinador del projecte d’investigació Experiència de l’Exili, una de les línies de recerca del Banc Audiovisual de la Memòria Democràtica / Projecte fonts orals 2010. Responsabilitat designada pel Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME) i el Memorial Democràtic. Projecte en curs, 2010 – 2011. Llibres publicats com a autor únic: La generació del canvi. Relat biogràfic de la família Borràs Torra i els seus avantpassats (2009); Notícies i relats d’una dècada convulsa (1931-1939). República i Guerra Civil a Llagostera (Ajuntament de Llagostera, 2009); L’Abans de Llagostera. Recull Gràfic 1888-1965 (Editorial Efadós, 2006); L’Abans de Cassà de la Selva. Recull Gràfic 1890-1965 (Editorial Efadós, 2006); L’Abans de Girona. Recull Gràfic 1870-1965 (Editorial Efadós, 2004); La Girona convulsa. Entre la il·lusió i el desencís (1923-1939) (Ajuntament de Girona / Diputació de Girona, 2004); Josep Irla. La tenacitat d’un compromís (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003); Entre la violència política i el conflicte social. Els comitès antifeixistes de Salt i d’Orriols en el context de la Guerra Civil 1936-1939 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001). Llibres publicats en col·laboració amb d’altres autors: Quan Sant Pere es feu dir Empori. La Guerra Civil a Sant Pere Pescador (Ajuntament de Sant Pere Pescador, 2009); Els refugiats de la Guerra Civil a les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany (1936-1939) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006); Un vi viu. El vi de pagès de Calonge i Vall-llobrega (Fundació Remença XXI, 2005); El Contraban (Quaderns de la Revista de Girona. Sèrie Guies, 2001). Articles més destacats publicats en obres col·lectives: “La Selva”, col·laboració a El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines 1900-1936, dirigit per Enric Pujol (Vienna Edicions / Casa de Cultura de la Diputació de Girona, 2009); “El fet cultural: de la reivindicació a la institucionalització”, col·laboració al segon volum (La Generalitat després del 23-F / 1980-1984) de La Transició a Catalunya (1975-1984), dirigit per Josep M. Solé Sabaté i Joan Villarroya (Edicions 62, 2008); “La solució Irla” i “El Consell de Londres, una controvèrsia política”, col·laboracions al sisè volum (L’exili 1939-1977) de La Guerra Civil a Catalunya, dirigit per Josep M. Solé Sabaté i Joan Villarroya (Edicions 62, 2007); “El cas del comitè d’Orriols”, col·laboració al primer volum (Alçament militar i primers mesos de guerra) de La Guerra Civil a Catalunya, dirigit per Josep M. Solé Sabaté i Joan Villarroya (Edicions 62, 2004).

 

Antonio César Moreno Cantano

Llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears. Doctor en Història Contemporània per la Universitat d'Alcalá de Henares (2008). Membre del grup de recerca CEFID (Centre d'Estudis sobre les Epoque Franquista i Democràtica) i GREF (Grup de Recerca sobre l'Època Franquista), adscrits a la Universitat Autònoma de Barcelona, i del grup de recerca Catolicisme i laïcisme en l'Espanya del segle XX, vinculat a la Universitat d'Alcalá. En l'actualitat treballa com a Mestre / a en el Col·legi Madrigal (Loranca-Fuenlabrada-, Madrid). Ha participat en diferents congressos nacionals i internacionals sobre la dictadura franquista i ha publicat nombrosos articles sobre la propaganda interior i exterior de l'Espanya franquista durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial en revistes especialitzades com Historia Contemporánea, Studia Històrica. Historia Contemporánea, Historia del Presente, Alcores o Aportaciones (entre altres) i ha col·laborat en l'obra col·lectiva Tiempo de censura. La represión editorial durante el franquismo, coordinada per Eduardo Ruiz Bautista (Edicions Trea, 2008). Ha coordinat l'obra El ocaso de la verdad. Prensa y propaganda exterior del régimen franquista durante la Guerra Civil y la Segunda Guerra Mundial, publicada per Edicions Trea el maig del 2011.
 
Degree in History from the Universitat de les Illes Balears. Doctor in Contemporary History at the University of Alcalá de Henares (2008). Member of research group CEFID (Centre d'Estudis on Franco i les Èpoque Democràtica) and GREF (Research Group on Franco era l'), assigned to the Autonomous University of Barcelona, and the research group Catholicism and secularism in Spain twentieth century, linked to the University of Alcalá. He currently works as Professor at the College High School Madrigal (Loranca-Fuenlabrada-Madrid). He has participated in various national and international conferences on the Franco dictatorship and has published numerous articles on domestic and foreign propaganda of Franco's Spain during the Civil War and World War II in magazines such as Historia Contemporánea, Studia Històrica. Historia Contemporánea, Historia del Presente, Alcores or Aportaciones (among others) and has collaborated in the collective work Tiempo de censura. La represión editorial durante el franquismo, coordinated by Eduardo Ruiz Bautista (Ediciones Trea, 2008). He coordinated the work El ocaso de la verdad. Prensa y propaganda exterior del régimen franquista durante la Guerra Civil y la Segunda Guerra Mundial, published by Ediciones Trea in May 2011.
 

José Fernando Mota

Magister en Història Contemporània per la UAB i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB. Ha treballat sobre temes d'història local, arxivística, història del moviment obrer sota el franquisme i a la transició i, darrerament, sobre l'extrema dreta als anys trenta. Sobre història local és coautor de Història gràfica de la Tenería Moderna Franco-Española (Ajuntament de Mollet del Vallès , 1999)i autor deLa República, la guerra i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941) (PAM, 2001), treball que havia rebut el IV Premi Gausac d’història local de Sant Cugat del Vallès. Pel què fa a les investigacions sobre història del moviment obrer, va participar a l’equip de recerca del projecte "Història oral i militància sindical" de la Fundació Cipriano García i ha publicat sobre el tema "La reorganització del moviment obrer al tèxtil català (1960-1981)", en: Llonch, Montserrat (ed.), Treball tèxtil a la Catalunya contemporània (Pagès, 2004); Mis manos, mi capital: els treballadors de la construcció, les CCOO i l’organització de la protesta a la Gran Barcelona (1964-1978) (Germania, 2010) i, en col·laboració, "Cuellos blancos", de empleados a trabajadores: el movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona (1957-1980) (Germania, 2013). També ha escrit, junt amb Javier Tébar, sobre la Barcelona dels anys quaranta el llibre La muerte del espía con bragas: falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (Flor del Viento, 2013). Actualment investiga sobre l'extrema dreta a la Barcelona dels anys trenta, tema sobre el que ja ha publicat l'article "Precursores de la unificación: el España Club y el Voluntariado Español, una experiencia unitaria de la extrema derecha barcelonesa (1935-1936)" (Historia y política, nº 28, 2012). Veure el seu web

 

Eduard Navarro i Domènech

Professor de ciències socials a l’IES Antoni Cumella de Granollers i llicenciat en història contemporània per la UAB. Ha realitzat l’estudi La repressió franquista a Granollers amb l'ajut de la Borsa d'estudis XIII Memorial Joan Camps atorgat per l'Associació Cultural de Granollers el 2003, presentat el novembre del 2005 i publicat a Ponències, any 2005. Coautor dels llibres L'escola republicana a Granollers (1931-1939), Casal del Mestre de Granollers, 2006 i Les Franqueses del Vallès: els anys de la 2a. República (1931-1939), Ajuntament de Les Franqueses, 2008. Col·laborador com a guionista i documentalista del recorregut i exposició programats amb motiu dels actes del 70è. aniversari del bombardeig de Granollers el 2008. Professor de diversos cursos d'història local per professorat desenvolupats pel Casal del Mestre de Granollers i coordinador del Seminari Internet i ciències socials al Vallès Oriental. Actualment desenvolupa diverses investigacions sobre la repressió franquista contra els mestres i els alcaldes de la Segona República a la comarca del Vallès Oriental amb el suport del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Veure el seu web

 

Maite Ojeda

Llicenciatura i mestratge en antropologia social i cultural a la UAB, diploma de postgrau en estudis jueus a la Universitat d’Oxford. Actualment finalitzant la tesis doctoral al departament d’antropologia social i cultural de la UAB. Recerca antropològica-històrica sobre els/les jueus/jueves a l’Espanya contemporània, treball de camp comparatiu a Melilla i Barcelona (mitjans segle XIX – mitjans segle XX aprox.). Aquesta recerca ha comptat parcialment amb el suport del Center for Advanced Holocaust Studies del United States Holocaust Memorial Museum (USHMM) i del Center for Jewish Studies de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles (UCLA). Membre del grup de recerca AHCISP (antropologia i història de la construcció de les identitats socials i polítiques) del departament d’antropologia social y cultural de la UAB. Actualment iniciant una recerca sobre els/les jueus/jueves del Mercat de Sant Antoni de Barcelona durant la primera meitat del segle XX amb el suport del Institut del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). A part del Regne Unit, per estudis, docència i/o recerca, dos anys de residència a Hongria i dos anys de residència a Uzbekistà (Àsia Central). Col·laboracions ocasionals amb la Universitat de Perpinyà.

BA and Mphil in Social and Cultural Anthropology at the UAB, postgraduate diploma in Jewish Studies at the University of Oxford. At present finishing the doctoral thesis at the department of Social and Cultural Anthropology at the UAB. Historical-anthropological research on Jews in Modern Spain, comparative fieldwork in Melilla and Barcelona (1840s – 1940s aprox.). This research has been partially funded by the Center for Advanced Holocaust Studies at the United States Holocaust Memorial Museum (USHMM) and the Center for Jewish Studies at the University of California-Los Angeles (UCLA). Member of the research group AHCISP (anthropology and history of the construction of social and political identities) at the department of Social and Cultural Anthropology, UAB. At present starting a research on the Jews of the Saint Anthony’s Market of Barcelona during the first half of the 20th century funded by the Institut del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Moreover of the United Kingdom, for studies, teaching and/or research, two years of residence in Hungary and two years of residence in Uzbekistan (Central Asia). Occasional collaborations with the University of Perpignan.

 Publicacions / publicaciones / publications:
"Le Protectorat Espagnol du Maroc et les Juifs et Juives", Le Tiers, Université du Franche-Comté 2006.
"Per una reflexió crítica sobre la noció de mestissatge", Perifèria, Vol. 4, juliol 2006. (VVAA).“Ethno-nationalism in Post-Soviet Central Asia and Uzbekistan”, TSCIA, Vol. 7, University of Toronto, Toronto 2005. Tornat a publicar a “Forum Vilnius”.
“Thinking about ‘the Jew’ in Modern Spain: Nineteenth and Early Twentieth-Century Spanish Historiography and its Impact in Franco’s Spain”, Jewish Culture and History, Vol. 8, 2005.
"Spanish and Jewish?’ A Historical Anthropological Approach to Franco’s Spain and the Shoah”, Windows on a Jewish World, 15-23, 2003.
"Assimilation et différence: les Juifs et l’ètat-nation hongrois, 1895-1914", Les limites des siècles II, 339-248, 2001.

 

Angelina Puig i Valls

Doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1991 amb la tesi De Pedro Martínez a Sabadell: la immigració una realitat no exclusivament econòmica (1920-1975). Prèviament, el 1989, va completar la tesina Naixement i creixement dels barris perifèrics a les ciutats industrials de Catalunya. Historia viva de Torre-romeu (Sabadell). El 1984 s’havia llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB.

Ha escrit en obres col·lectives i en revistes especialitzades a propòsit de les migracions, la vida quotidiana, la història del món del treball, l’oposició a la dictadura o l’anàlisi de fonts orals, entre altres temàtiques. Entre les seves publicacions, destaquen: “Torre Romeu: la immigració fa néixer un barri”, L’Avenç, núm. 298, 2005; “Rojas: militancia antifranquista a través de la literatura testimonial femenina”, Historia del Presente, núm. 4, 2004;  “La Guerra Civil espanyola, una causa de l'emigració andalusa en la dècada dels anys cinquanta?”, dins Recerques, núm. 31, p. 1995; “De Granada a Sabadell: La emigración una experiencia vivida”, dins José Manuel Trujillano (coord.): Historia y Fuentes Orales. Memoria y sociedad en la España Contemporánea: actas III Jornadas, Avila, abril 1992, Ávila, Fundació Cultural Santa Teresa, 1993; “Casa i carrer a l’Andalusia rural dels anys 50. El cas de Pedro Martínez (Granada)”, dins Historia y Fuente Oral, núm. 6, 1991; “Mujeres de Pedro Martínez (Granada) durante la Guerra Civil”, dins AA.DD., Las mujeres en la Guerra Civil Española. Ministerio de Asuntos Sociales. Instituto de la Mujer, Madrid, 1991; “Nivell de vida, condicions laborals i mobilització antifranquista a Sabadell, 1940-1970. Una aproximació des dels testimonis orals”, dins Arraona, núm. 8, 1991; “Ordint i tramant records: reconstrucció de la història (Pedro Martínez-Granada, 1990. Sabadell-Barcelona, 1960)”, dins Actes I Col·loqui d’Història de la dona. De la casa a la fàbrica. Revista DUODA, núm. 1, 1990.

En l’àmbit professional, va treballar al Cos Superior de l’Administració General de la Generalitat de Catalunya, on desenvolupà diferents càrrecs al Servei d’Ocupació de Catalunya. Anteriorment, havia exercit diverses responsabilitats a la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. En el marc d’aquest recorregut professional va publicar treballs i realitzà intervencions públiques –ponències, conferències, participació en taules rodones- referents a la formació laboral, l’atur i l’ocupació, i la situació laboral de les dones.

 

Jordi Rabassa Massons

Jordi Rabassa Massons (Barcelona, 1974) és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona en l’especialitat de Contemporània. Disposa del títol de Suficiencia Investigadora i del Diploma d'Estudis Avançats (2003). Va defensar el treball de recerca de Tercer Cicle Món Contemporani centrat en la biografia del Conseller de la Generalitat Republicana Josep Dencàs. Forma part del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias (CEII), integrat en la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i és membre del Consell de Redacció de la revista del primer, Finestrelles, on ha publicat diversos articles. Precisament la seva primera monografia se centrà en l'àmbit de la història política de Barcelona i portà per títol Josep Cararach i Maurí. L'època de la construcció del Sant Andreu Contemporani (CEII, 2004). Posteriorment publicà Josep Dencàs i Puigdollers. El nacionalisme radical a la Generalitat (Dalmau, 2006), fruit del treball de recerca esmentat. L'any 2009 publicà el llibre Sant Andreu i La Sagrera. Com era i com és, del que n'és coautor. Ha col·laborat amb diversos articles a les enciclòpedies Història de Barcelona (Gran Enciclopèdia Catalana, 2000), La Guerra Civil a Catalunya (Edicions 62, 2007) i La Transició a Catalunya (Edicions 62, 2007), així com en llibres com La Setmana Tràgica. Motius i Fets (Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Barcelona, 2011). És coautor de diversos llibres d’història local i de l'avant-projecte de Museu Histórico-Social de La Maquinista Terrestre i Marítima. En l'àmbit de la memòria oral ha format part de l’equip de coordinació del projecte "Retrats per a la memòria. La lluita antifranquista a Sant Andreu (1939-1982)" (Institut Ramon Muntaner i CEII), del que se'n van fer diverses exposicions i s’ha editat un llibre amb el mateix nom (Desembre 2011). Ha publicat diversos articles en revistes d'Història com El Contemporani o Plecs d'Història Local, i del moviment veïnal com La Veu del Carrer, Tot Sagrera o Sant Andreu de Cap a Peus, de la que va ser redactor en cap entre els anys 1999 i 2001.

 

Elena Ràfols i Yuste

Llicenciada en Història (Universitat de Barcelona). Curs de Postgrau d’especialització El Franquisme (2005, CEFID-MHC). Formo part d’un grup de recerca que des de 2003 està realitzant una investigació sobre les institucions de protecció de menors franquistes. El Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya) ens ha atorgat ajuts (2005-2009) per desenvolupar els projectes: "Les institucions de protecció de menors i benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i província (1939-1959)" [Inèdit]; entrevistes a testimonis; documental "Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes" (R. Mamblona, 2006); web sobre la infància tutelada durant el franquisme i exposició itinerant "Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme". Realitzo conferències sobre infància tutelada i dones (Segona República, Guerra Civil i Franquisme); col·laboro en mitjans de comunicació d’àmbit local. Cofundadora de dues associacions de difusió històrica i recerca, respectivament. Coorganitzadora de jornades i conferències.
Assessorament històric: Les dones de Montcada i Reixac i els moviments socials, Ajuntament de Montcada i Reixac, 2007.
Publicacions:
Ràfols Yuste, E.; Verdú Guinot, M. “La construcció repressora franquista. Les dones i la infància com a eines socialitzadores” a Sabem fer i fem saber, Barcelona, Xarxa Feminista, 2007.
E. Ràfols Yuste, M. Verdú Guinot y N. G. Ràfols. “La construcción represora franquista: las mujeres y la infancia como elementos de socialización” a Encarnación Barranquero Texeira (ed.). Mujeres en la Guerra Civil y el Franquismo: violencia, silencio y memoria de los tiempos difíciles, Diputación de Málaga - AEHM - Universidad de Málaga, 2010.
Comunicacions publicades:
“El Patronato de Protección a la Mujer (1942-1952): ¿Protecció o reclusió?” a Sobrequés, J; Molinero, C.; Sala. M. Congrés els Camps de Concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme, Barcelona, Crítica, 2003.
En coautoria:
“Las instituciones de protección de menores y benéficas: Centros de menores femeninos de Barcelona y provincia (1939–1959) a VI Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo, Zaragoza, Fundación Sindicalismo y Cultura. CC.OO. Aragón, 2006.
“El control social de la infancia durante el franquismo: La Obra de Protección de Menores”. DVD inclòs a Fuentes, M. C.; Contreras, J.; López, P. (eds.), Actas II Encuentro de Jóvenes Investigadores en Història Contemporánea, Universidad de Granada, 2010.
En edició:
“La maternitat i la primera infància en el franquisme sota el control de l’Obra de Protecció de Menors” a La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim, Barcelona, CEHI – Pavelló de la República – UB, 2010.

Degree in History by University of Barcelona. Postgraduate specialization Course “The Francoism” (2005, CEFID-MHC). I belong to a research group which since 2003 is conducting an inquiry about Franco’s minor protection institutions. The following projects have been developed thanks to Democratic Memorial’s (Government of Catalonia) grants (2005-2009): “Les institucions de protecció de menors i benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i província (1939-1959)” (Minor protection and charities institutions: the centers of female minor in Barcelona and province (1939-1959)) [unpublished]; interviews witnesses, documentary “Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes” (Behind the window. Daily life in Franco’s minor centers), (R. Mamblona, 2006); website and exhibition “Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme” (Stolen Childhood. The protection of children in Francoism. Lectures on children under supervision and women (Second Republic, Civil War and Francoism); Collaborates with local media. Co-founder of two associations of diffusion and historical research, respectively. Co-organizer of workshops and conferences.
Giving Historical advice: Les dones de Montcada i Reixac i els moviments socials (Women of Montcada i Reixac and social movements). City of Montcada i Reixac, 2007.
Publications:
Rafols Yuste, E., Verdú Guinot, M. “La construcció repressora franquista. Les dones i la infància com a eines socialitzadores” (The Francoism repressive construction. The women and children as a socializing tool). Sabem fer i fem saber, Barcelona: Xarxa Feminista, 2007.
E. Ràfols Yuste, M. Verdú Guinot y N. G. Ràfols. “La construcción represora franquista: las mujeres y la infancia como elementos de socialización” (The Francoism repressive construction: women and childhood as socializacion parts). Encarnación Barranquero Texeira (ed.). Mujeres en la Guerra Civil y el Franquismo: violencia, silencio y memoria de los tiempos difíciles (Women in the Civil War and in the Francoism: violence, silence and memory of the difficult times). Diputación de Málaga - AEHM - Universidad de Málaga, 2010
Papers published:
“El Patronato de Protección a la Mujer (1942-1952): ¿Protecció o reclusió?” (The Trust Protection for Women (1942-1952): Protection or seclusion?). Sobrequés, J, Miller, C.; room. M. Congrés els Camps de Concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme. Barcelona: Crítica, 2003.
In co-authorship:
“Las instituciones de protección de menores y benéficas: Centros de menores femeninos de Barcelona y provincia (1939–1959)” (The institutions of minor protection and charities: minor female’s Centers of Barcelona and province (1939-1959)) VI Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo, Zaragoza: Fundación Sindicalismo y Cultura. CC.OO. Aragón, 2006.
“El control social de la infancia durante el franquismo: La Obra de Protección de Menores” (The social control of children during francoism: The Protección de Menores’ Work). DVD included in Fuentes, M. C.; Contreras, J.; López, P. (eds.), Actas II Encuentro de Jóvenes Investigadores en Història Contemporánea, Universidad de Granada, 2010.
At issue:
“La maternitat i la primera infància en el franquisme sota el control de l’Obra de Protecció de Menors” (Motherhood and childhood in Francoism under the control of Obra de Protecció de Menors ". La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim. Barcelona: CEHI – Pavelló de la República – UB, 2010.

 

Helena Saavedra Mitjans

Helena Saavedra Mitjans (Vilafranca del Penedès, 1988) és llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (2007-2011). Durant el curs 2011-2012 va fer el Màster Interuniverstari en Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universidad Complutense de Madrid. Posteriorment va cursar el Màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat (2012-2013) a la Universitat de Barcelona. Actualment gaudeix d’una beca d’investigadora predoctoral (FI-AGAUR de la Generalitat de Catalunya) en el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (GREF-CEFID) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i està realitzant la seva tesi doctoral “Les universitàries catalanes en el tardofranquisme: 1957-1977. Presència i trajectòries vitals” sota la direcció de Carme Molinero. Les seves línies de recerca es centren, des de la vessant temàtica, en la història de gènere, la història de la educació i els moviments socials; i des de l’àmbit metodològic, en l’elaboració i ús de les fonts orals en projectes de recerca històrica.

Helena Saavedra Mitjans (Vilafranca del Penedès, 1988) holds a bachelor degree in History (2007-2011) at the “Universitat de Barcelona (UB)”, a Master degree Inter-University in Contemporary History (2011-2012) at the “Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)” and the “Universidad Complutense de Madrid (UCM)”, and a Master degree in Teaching in Secondary Schools, Vocational Training and Language Centres (2012-2013) at the “Universitat de Barcelona (UB)”. Nowadays as a scholarship holder (FI, research learning program of Generalitat de Catalunya), she is doing her PhD studies at the “Centre d’Estudis del Franquisme i la Democràcia (CEFID)”, centre attached to the “Universitat Autònoma de Barcelona”. Her doctoral thesis entitled «The role of Catalan women in the university in the latter years of General Franco’s regime: 1957-1977», supervised by Carme Molinero. Her main fields of research are focused on women’s history, history of education and social movements. In addition, she is also interested in the elaboration and uses of oral history in historical researches.

 

Antoni Salamanca Alcala

Antoni Salamanca Alcala (Vic, 1967) degree in Geography and History from the University of Barcelona since 1990 and a Master's Degree in Contemporary History from the same university since 2011. He served as Professor of Social Sciences and Humanities other secondary education Catalan. His research is focused on the analysis of the factors that contributed to the crisis of the Franco also from local contexts bit conflicting away from major urban and industrial concentrations. Specifically, it has been devoted to studying the role of the press in the local crisis of Franco Vic. His final master entitled “Premsa i mobilització sociopolítica durant el tardofranquisme a Vic. Josep Masoliver i Pou i el Tele/eXpres (1969-1978)”.

Antoni Salamanca Alcalà (Vic, 1967) és Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 1990 i Màster Universitari en Història Contemporània per la mateixa universitat des de 2011. Ha exercit com a professor de Ciències Socials i d’altres disciplines humanístiques  a l’ensenyament secundari català. Les seves investigacions estan centrades en l’anàlisi dels factors que van contribuir a la crisi del franquisme també des de contextos locals poc conflictius, allunyats de les grans concentracions urbanes i industrials. Concretament, s’ha dedicat a estudiar el paper de la premsa en la crisi local del franquisme a Vic. El seu treball de fi de màster porta per títol: “Premsa i mobilització sociopolítica durant el tardofranquisme a Vic. Josep Masoliver i Pou i el Tele/eXpres (1969-1978)”.

 

Anna Sánchez Sorribes

Llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha finalitzat els crèdits de docència del Màster "Història Comparada, segles XVI-XX" de la UAB i actualment està elaborant el treball de recerca. Dirigida pel professor Martí Marín, la seva investigació versa sobre les migracions interiors a l'Espanya franquista i les polítiques socials aplicades als nuclis suburbials, centrant la seva atenció en l'àrea de Montjuïc de Barcelona. Des del 2005, ha col·laborat amb un equip interdisciplinar d'investigadors en els treballs d'exhumació i documentació de fosses comunes del primer franquisme. El 2007 ha publicat, amb un equip de cinc investigadors més L’assistència social en temps de guerra. Refugiats, desplaçats i evacuats a Rubí, 1936-1939 (Rubí: Ajuntament de Rubí – El Castell-Ecomuseu Urbà, 2007). Durant el 2008 ha estat Becària de Suport a la Rercerca del Grup d'Història del Parlamentarisme de la UAB i, actualment, és Tècnica de Suport a la Recerca del CEFID en el projecte "La construcció de la ciutat democràtica. El moviment veïnal a Catalunya, 1964-1980".

 

Juan Carlos Santervas

Professor de Secundària.Llicenciat en Història per la UAB.Màster d´Iniciació a la Recerca i el de Formació del Professorat de Secundària per la UAB. És membre del “Grupo de Estudios sobre la Historia Contemporánea de Extremadura” UEX. És autor del Llibre República, Guerra Civil y primer franquismo en Valverde de Llerena (1931-1947).

 

Narcís Selles Rigat

Llicenciat en Filologia i doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seva activitat professional compagina el treball d’investigació amb el comissariat d’exposicions. S’ha interessat especialment per l’estudi de les relacions entre autors, discursos i pràctiques artístiques amb dinàmiques culturals, socials i polítiques en uns determinats contextos territorials i històrics.

El seu primer treball de recerca fou Marià Vayreda i els corrents estètics a Olot (1986), que va suposar l'inici de la revisió historiogràfica de l’anomenada Escola d'Olot. Una gran part de la seva recerca l’ha centrada en l’època franquista i la restauració monàrquica, i ha parat una atenció especial als moviments artístics d’oposició. D’aquesta producció destaquen els treballs: Art, política i societat en la derogació del franquisme. L’ADAG (1999); Grup Tint-2 (1974-1976). Entre la pràctica paraartística, l’anàlisi crítica, el desvelament sociocultural i la lluita ideològica (2004), amb Jordi Font Agulló; Art a Olot durant el franquisme i la transició a la monarquia parlamentària (2006), amb Albert Batlle; Grup Praxis-75 (1975-1990), una guerrilla comunicativa (2011) i “Virgilio”, Virgili Batlle Vallmajó: La radicalitat estètica d’un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa (2011).

Una altra de les seves línies d’interès ha estat l’estudi de les escriptures sobre el fet artístic contemporani, que va donar lloc al llibre Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel•lectual (2007). Ha tingut cura de l’edició i de l’estudi introductori del recull d’articles d’Alexandre Cirici, Viure l’art, transformar la vida (2010) i del llibre d’Alexandre Cirici, Art i societat [1964] (2009).

Ha participat en iniciatives editorials com L'art a finals del segle XX (2002), Diccionari d'historiografia catalana (2003); 60's versus 80's (2004), El somni republicà (2009) o La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat (2014). Ha col•laborat en mitjans especialitzats com Estudis Històrics de la Garrotxa, Papers d'Art, Locus Amoenus, Afers, Brumaria o Desacuerdos i en publicacions culturals com L'Avenç, Serra d’Or, Caràcters, Vitrina, Revista de Girona o Transversal.

Narcís Selles Rigat, holds a degree in Philology and a Phd in History of Art. He has been especially interested in the study of the relations between aesthetic-symbolic practices and social and political processes in specific cultural arenas and historical contexts. His first research project was Marià Vayreda i els corrents estètics a Olot (1986). He is the author of the books Art, política i societat en la derogació del franquisme (1999); Grup Tint-2 (1974-1976). Entre la pràctica paraartística, l’anàlisi crítica, el desvelament sociocultural i la lluita ideològica (2004), with Jordi Font Agulló; Art a Olot durant el franquisme i la transició a la monarquia parlamentària (2006), with Albert Batlle; Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel•lectual (2007); Grup Praxis-75 (1975-1990), una guerrilla comunicativa (2011) and “Virgilio”, Virgili Batlle Vallmajó: La radicalitat estètica d’un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa (2011). He was responsible for compiling and editing articles of Alexandre Cirici for the publication Viure l’art, transformar la vida (2010).

He has participated in publications such as L'art a finals del segle XX (2002), Diccionari d'historiografia catalana (2003), 60's versus 80's (2004), El somni republicà (2009) or La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat (2014). He has also published several articles in specialist journals (Locus Amoenus, Afers, Estudis Històrics de la Garrotxa, Papers d’Art, Brumaria or Desacuerdos) and cultural magazines (L’Avenç, Serra d'Or, Caràcters, Vitrina, Revista de Girona or Transversal).

 

Albert Testart i Guri

Albert Testart i Guri (Figueres, 1968) és llicenciat en Filosofia i Lletres per l’UAB (1991) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1992), també per l’UAB. Després de l’obtenció del Diploma en Estudis Avançats en Història (2010) per l’UdG, actualment està elaborant la tesi doctoral titulada Figueres, 1939-1979: poder polític, societat i ideologia. Un treball entorn de la construcció per part del règim franquista de diferents polítiques socials i culturals de consens a nivell municipal, tot fent especial èmfasi en l’elaboració i ús d’una ideologia identitària local. És autor del llibre El Casino Menestral Figuerenc, 1939-1979. Un estudi de sociabilitat sota el franquisme (2010), que havia estat el projecte guanyador de la Beca de Recerca Ciutat de Figueres 2002. L’estudi analitza els efectes i els condicionants del règim franquista en una institució centenària de la societat civil (1856) tradicionalment molt vinculada al món republicà i planteja el combat per a la seva democratització interna durant la transició. Ha participat, com a coautor, juntament amb Jaume Guillamet, Manuel Moreno i Anna Teixidor, en el llibre Història de la premsa de Figueres,1809-1980 (2009) elaborant els capítols "El franquisme, 1939-1975" i "La transició democràtica i l’autonomia, 1975-1980". A partir d’un desenvolupament més aprofundit d’algunes d’aquestes publicacions periòdiques estudiades, havia publicat prèviament dos articles als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, centre d’estudis del qual actualment és membre de la seva Junta directiva: "La premsa del Castell de Sant Ferran de Figueres durant l’època franquista" (2004) i "El Ampurdanés, un intent de normalitat cultural en el primer franquisme" (2008). També a la revista electrònica Gazeta, "L’Empordà Republicà, 1978-1979: la difícil construcció d’una Esquerra nacional durant la transició". Així mateix, ha publicat articles monogràfics entorn altres temàtiques més específiques del període. Sobre els sindicats verticals: "La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Figueres, 1943-1977" (2003). Sobre el falangisme: "La Falange i el Movimiento a Garriguella,1939-1977" (2005). Sobre l’exili: "Carles Pi i Sunyer: Una interpretació de l’Empordà des del projecte polític de l’exili republicà" (2007).

Albert Testart i Guri (Figueres, 1968) is graduate in Philosofy and Arts at UAB (1991) and in Political Science and Sociology (1992), also at UAB. After obtaining his Diploma in Advanced Studies in History (2010) at UdG, now he is preparing his doctoral thesis intitulated Figueres, 1939-1979: poder polític, societat i ideologia. This will be a work around the construction of te several cultural and social consensus policies from the francoist regim at the municipal level, with a very especial stress in the development and use of a local identity ideology. He is author of the book El Casino Menestral Figuerenc, 1939-1979. Un estudi de sociabilitat sota el franquisme (2010), which was the 2002 winner project of the Research Grand Ciutat de Figueres. This work analizes the francoist regime effect and determining factors in a centenarial institution of the civil society (1856) traditionaly very closed to the republican world and it establishes the fight for its inner democratitation during transition. He has participated, as a coauthor, with Jaume Guillamet, Manuel Moreno and Anna Teixidor, in the book Història de la premsa de Figueres,1809-1980 (2009) writting the chapters "El franquisme, 1939-1975" and "La transició democràtica i l’autonomia, 1975-1980". Previously, he has published two articles in Annals de l'Institut d’Estudis Empordanesos, local research center of which he is now member of its Board, about some of these periodical publications: "La premsa del Castell de Sant Ferran de Figueres durant l’època franquista" (2004) and "El Ampurdanés, un intent de normalitat cultural en el primer franquisme" (2008). As well as in the electronic magazine Gazeta, "L’Empordà Republicà, 1978-1979: la difícil construcció d’una Esquerra nacional durant la transició". Besides, he has published some monograph articles around others more especifical subjects of this periode. About vertical trade unions: "La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Figueres, 1943-1977" (2003). About Falange: "La Falange i el Movimiento a Garriguella,1939-1977" (2005). About exile: "Carles Pi i Sunyer: Una interpretació de l’Empordà des del projecte polític de l’exili republicà" (2007).

 

Mar Trallero Cordero

 

Santiago Vega Sombría

Santiago Vega Sombría (1964, Calabazas, Segovia), Profesor-doctor del Departament d’Història Contemporània de la Universidad Complutense de Madrid, mestre de presons de sde 1990, professor de secundària des de 2002. Menció especial en la segona edició del Premio de Ciencias Sociales “Cortes de Cádiz”, 2002, amb el treball La represión franquista en la provincia de Segovia. 1936-1939. Un episodio de la implantación del régimen de Franco.
Línies de recerca: violència política durant el segle XX: justícia militar, univers penitenciari, represió econòmica, depuració administrativa, coacció dels comportaments; II República, Guerra Civil i franquisme.
Publicacions: amb l’editorial Crítica: De la esperanza a la persecución (2005) i La política del miedo (2011); amb el Ministerio de la Presidencia: Tras las rejas franquistas (2008) i Segovianos al servicio de la República (2011). Participació en obres col•lectives: Una inmensa prisión (Crítica, 2003), Les presons de Franco (Museu d’Historia de Catalunya, 2004), Homenaje al profesor Fontana (Crítica, 2004), La represión franquista: mito, olvido y memoria, (Universidad de Valladolid, 2006), Homenaje al profesor Julio Aróstegui, (Editorial Complutense, 2009), Franco: la represión como sistema (Flor del Viento, 2012), amb la Fundación 27 de marzo: Testimonio de Voces olvidadas (2007), Muerte y represión en el Magisterio de Castilla y León (2010), Cárceles y campos de concentración en Castilla y León  (2011) i De las urnas al paredón (2012).
Coeditor de Verdad, Justicia y Reparación, actes del I Congreso Internacional Víctimas del franquismo, organitzat per la Federación Estatal de Foros por la Memoria i la Cátedra Memoria Histórica del siglo XX de la Universidad Complutense de Madrid, Atrapasueños, Sevilla, 2013.
Director del documental Tras las rejas franquistas (Ministerio de la Presidencia, 2008) i de las exposicions divulgatives: La Segunda República en Segovia (Universidad de Valladolid, 2003), La Segunda República: esperanza de un pueblo (Cátedra Memoria Histórica del Siglo XX de la Universidad Complutense de Madrid, 2006), Tras las rejas franquistas (Ministerio de la Presidencia, 2009), La dictadura de Franco: cuarenta años de represión (Ministerio de la Presidencia, 2009) i España en guerra: la represión en zona republicana (Ministerio de la Presidencia, 2010). 
Articles en revistes: "Las manifestaciones de la violencia franquista", a GÁLVEZ, S. (Coord.), Generaciones y memoria de la represión franquista. Un balance de los movimientos por la memoria, dossier monogràfic d’Hispania Nova, núm. 6, 2006; "Lucha tras las rejas. La Prisión Central de Mujeres de Segovia", a Studia historica. Historia contemporánea, núm. 29, "Cárceles de mujeres", 2011; "Democracia y derechos humanos. Segovia 1931-1950". Revista de Estudios Segovianos XXXIV Curso de Historia de Segovia, Real Academia de Historia y Arte de San Quince.

 

Laura Zenobi

Llicenciada d'Història Contemporània, a l'Università di Bologna (Italia); becària d'investigació F.P.I del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB; doctorant dins del programa d'història social, política i cultural del Departament d'Història Moderna i Contemporània, amb la realització en curs de la tesi “La construcció del mite de Franco” dirigida per la professora Carme Molinero Ruiz.

2004/2005
- Realització de substitucions en les assignatures de “Revolució russa” i “Història d'Espanya segle XX”.
- Lectura del treball de 12 crèdits de doctorat “Transición, Autonomía y Democracia: la institucionalización del catalanismo” qualificada amb Matricula d'Honor pel tribunal conformat pels professors Borja de Riquer i Permanyer, Luciano Casali i Carme Molinero Ruiz.

CENTRE D'ESTUDIS SOBRE LES ÈPOQUES FRANQUISTA I DEMOCRÀTICA
2004/2005
- Tasques de formació per a la capacitació de col·laboradors del projecte “Base de dades: Catalunya durant el franquisme”.
- Tasques de comunicació externa i coordinació del congrés “La Transició de la dictadura franquista a la democràcia”.
- Sessió de formació sobre la rellevància de la iconografia en l'anàlisi històric dins de les sessions de capacitació per a col·laboradors del projecte de base de dades “Catalunya durant el franquisme”.
- Tasques de gestió i disseny de la pàgina web: www.cefid.uab.es
CENTRE DE TREBALL I DOCUMENTACIÓ
2005
- Conferència “La transició a debat: balanç i perspectives” dins del seminari “La transició a debat
Publicacions
- “ Reflexiones sobre el liderazgo carismático: Benito Mussolini y Adolf Hitler”. Publicat a la revista d'història digital Desafectos, número 6, 2005.
- “ Panóramica de las biografías de Franco”. En vies de publicació a la revista d'història digital Desafectos, número 7, 2005.
-Col·laboracions amb les revistes Spagna Contemporanea i Historia del Presente.

Campus d'excel·lència internacional U A B